Ja ho vaig dir: pinta la vida, algú ja s´encarregarà de enfosquir-la

Ahir vaig estar amb dos bons amics. Vàrem compartir àpat i després un gin-tonic de Cittadelle www.citadellegin.com/ ben preparat en un ambient tranquil. Perfecte. Em deia Noe, que va seguint de tant en tant el meu blog que anava captant en les meves paraules cert flaire trist, com pesaròs, tristot. Jo li deia que no. Com tota la vida en sí, suem sentiments, suem sensacions que no per força han de tenir un caire melangiós quan expliques el que sents. Formem part d´un gran experiment vital que s´ha de gaudir perquè és meravellòs. Però no per això has de deixar de parlar i de "suar" per la boca i els sentits les grans mentides i hipocresíes que ens envolten. Ahir vaig assistir a un altre acte d´aquests on realment es mostra amb tota la seva cruesa perquè l´home perdrà la guerra. Algú sense ser-ho, novament es pensava ser Napoleó  www.napoleonbonaparte.es/ . És patètic veure aquests actes i penso que quan més madur et vas fent, més trista et sembla la persona que actua intentant ser el que no és.
Coincideix aquesta reflexió amb la frase del dia d´avui, genial, de Mark Twain: 
 www.bibliotecasvirtuales.com/.../MarkTwain/   "A mi no me importa a qué raza pertenece: si es blanco, negro o amarillo. Es un hombre y no puede haber nada peor".
Interessant. Visca el gin-tonic
Au siau