Pero qué passsa??

Passada la ressaca del meu anniversari, recupero el meu dia a dia. Abans i per acabar amb la meva festa, fer-vos sabedors d´un èxit personal en la confecció (que no creació) de canapès: maduixa farcida de foie amb puré de poma i nata. Deliciosa. Va ser la més lloada de la tarda-nit. Fàcil de preparar i amb molt de gust.
Ja sabeu que estem preparant el Camino Santiago http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ Mentre anem caminant cap endavant vaig escrivint i anem passant. M´ha agafat bon rotllo. Això del blog és realment interessant. És com una barreja de diari, narració personal, inici d´escriptura, trencaclosques de bocins d´un mateix i fase terapèutica, descobriment de móns interiors i exteriors i un llarg etcètera de sensacions. Està molt bé.
Però us vull fer esment d´una frase que he llegit mentre preparo notes pel camí de Sant Jaume. Deia (del camí): "Cualquier camino es una metáfora válida para representar el transcurso de la propia vida, con todas sus vicisitudes. Sirve por tanto como imagen del proceso de crecimiento personal que tiene que realizar todo ser humano en busca de las respuestas a las grandes preguntas que están tras el misterio de la existencia.... " i...,
no he pogut continuar. M´esgarrifat del tot. Jo, tan tranquil i feliç de mi mateix i el meu blog, em veig perdut en la senda de la perfecció universal i en la trascendència infinita del jo. Ho sento. M´ha superat. No he pogut fer res més que cercar la següent frase, dedicada a tots aquells que pensen -perdoneu- que vomiten aquestes coses. Va dedicat:
"La luz viaja más rápido que el sonido. Eso explica porqué algunas personas parecen brillantes hasta que hablan".
He dit.
Au siau