viernes, 25 de febrero de 2011

UN DIA MARRON

Avui ha estat un dia desigual. Intento treballar www.notrabajo.com/frases.htm i fer treballar intentant transmetre el meu esperit. S´ha de pencar, però això no vol dir dramatitzar la jornada, semblant que el que un fa tingui una trascendència que no té. És així. Sempre he dit que és força més important allò que fa un astronauta, un cirurgià, un metge ong, un professor d´un poble petit.
Però no cala. És un esforç titànic.
Avui he vist a gent molt vàlida passar-ho malament. És injust. És absurd. La gent que treballa, la gent que és valida i responsable no ho pot passar malament. És una pena i una condemna per qui paga.
Ai! Quan ho entèn el ser humà sempre ja és massa tard.
A la gent vàlida que avui no ho ha passat bé, li dedico un bocí d´una cançó de Luz Casal www.luzcasal.es/ . Sentiu-la. Us animarà:
"Eh tú, ¿qué haces ahí
subido en lo alto de la higuera!
Me asusta verte feliz
vagabundo de la estratosfera.
La vida no es así
No es una quimera.
Espera
voy junto a tí
Si encuentro, la escalera!" (de la cançó "Qué rabia")


Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario