Avui, un altre dia, he estat i he parlat amb persones que formen part de mi. Aquest sistema, aquesta societat està tan ben pensada que fa que perdis una part força important de la teva vida en foteses i en superficialitats. Ara bé, quan et trobes en aquell breu interval de estar amb allò que sents dins teu, sents quelcom especial. Són sentiments.
Era el Chuqui o era Noe, que són com germans. Es produeix una química especial que ulrapassa el sentit de l´amistat.
Però més tard ha arribat Aurelià, autoproclamat Aurelià I de Catalunya. www.gencat.cat/catalunya/cas/coneixer-historia.htm És com ells, un ser especial que provoca (quan és ell, quan està tranquil) aquell sentit del qüestionament permanent, de la reflexió constant de les coses, que només té la gent que pensa (que és poca, per cert).
Després, una mica després, he parlat amb un bocí d´amor, que es sorprèn dels meus mots; que m´estima, que l´estimo. T´estimo.
És prou extraordinari sentir-se bé. Proveu-lo
Au siau.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.
La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.
Honor a quien honor merece.
Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.
Todo cambia nada es.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario