Feia díes que no parlava; no era per mandra, no era per ganes. La superfície no em deixava, però torno al camí.
Passen els díes i tens la seguretat de perdre el temps. Vols aturar el maleït rellotge però és cosa de herois. Sóc humà, per tant permeable, per tant finit. Més val que escrigui i quelcom regui els camps. No estic pas llunyà, només enyorat. I retorno
allà on no hagués de sortir.
Corre la meva ànima i no la puc seguir; però continuaré corrents rera la seva petjada. Aniré, ja ho saps.











Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
RightLeft
- 0
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
martes, 8 de febrero de 2011
o caminho non me laxa
Publicado por
frederic
en
23:45

Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir en XCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario