Feia díes que no parlava; no era per mandra, no era per ganes. La superfície no em deixava, però torno al camí.
Passen els díes i tens la seguretat de perdre el temps. Vols aturar el maleït rellotge però és cosa de herois. Sóc humà, per tant permeable, per tant finit. Més val que escrigui i quelcom regui els camps. No estic pas llunyà, només enyorat. I retorno
allà on no hagués de sortir.
Corre la meva ànima i no la puc seguir; però continuaré corrents rera la seva petjada. Aniré, ja ho saps.
martes, 8 de febrero de 2011
o caminho non me laxa
Publicado por
frederic
en
23:45
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir en XCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario