Aquest cap de setmana ha estat fonamentalment esportiu. D´espectador, dic. I sobretot, molt matiner. Dissabte 7 del matí, cap amunt. Toca partit de futbol a Gràcia www.barcelona-tourist-guide.com/.../barrio/gracia-barrio.html . L´arbitre no es presenta i es decideix fer un partit dels anomenats de "pachanga". Un desastre. Nens i pares en un espectacle difícil d´empassar a quarts de nou i deu del matí. Per molt que estiguéssim a Gràcia, fiu-fiu. Diumenge, 6,30 del matí. Sí, ho he dit bé, 6,30, perquè a les 8,15 havíem de ser a Sant Cugat www.santcugat.cat/ a jugar partit de bàsquet. Dia de pluja i peus remullats. Nova derrota davant un adversari inferior. Dos encaixades i cap a casa. Sincerament no seré jo qui parli de les excelències de la disciplina en l´esport. Però sí coincidirem en què als nens i nenes d´avui en dia se´ls dóna un esport d´entreteniment. Més que aprendre els valors de estar ben preparats, d´una bona formació, del patiment i de l´esforç, de la disciplina esportiva de conjunt, es fa un esport de passar l´estona. Sobresurt aquell que ho faria igual de bé en qualsevol cas per les seves condicions. Peró s´esmuny la possibilitat d´aprofitar l´esport com una eina de valors i de formació. No sigui que ens cansem molt. Són formes de veure un aspecte de la vida. És el que toca avui.
"las religiones
no salvan /son apenas
un contratiempo"
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario