miércoles, 23 de marzo de 2011

És bonic ser petit

Avui he tingut la sort de fer una sortida a un poble petit: el Montseny  www.montseny.es/. És petit, però orgullòs de ser i del que és. Està clavat dins el Parc Natural del Montseny , i per tant envoltat d´una geografia magnífica www.turisme-montseny.com/parque-natural/. Els turons i les alzines porten el paisatge de muntanya a la màxima expressió. Cases de pedra, carrerons petits i empinats, masos que com taques aïllades trenquen la homogeneïtat de l´arbreda i la natura. La seva gent és engrescadora i transmet aquesta força típica de la gent acostumada a haver-se de guanyar les garrofes cada dia. Disposa d´un campanar del 1078 i de molta empenta per tirar endavant. És necessari per la gent que portem aquest ritme anti-humà de la ciutat, acostar-se als pobles, gaudir de la seva xerrada i els seus coneixements de les coses, gaudir de la seva forma d´encarar la vida i trobar en els seus paratges petits moments d´assossec.
Seguim homenatjant amb un haiku al poble del Japó www.monografias.com . M´ha agradat sentir als mitjans que diversos "líders" mundials han manifestat el que jo ja vaig dir aquí: sigui com sigui de greu, se´n sortiran. Aquest haiku també és de Mario Benedetti, que els té espectaculars:


"si en el crepúsculo
el sol era memoria
ya no me acuerdo"



Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario