El que està passant al Japó www.verjapon.com/ és molt gran. Em dona la impressió que les esgarrifadores imatges que estem veient en absolut poden descriure la força real de la natura. Ens podem fer una idea, res més. Intento imaginar-me allà, i no em veig. Fa por de debó. En aquest cas no es tracta tant de l´impacte de l´home a la terra com del propi món -www.tsunami.org/ -, que ens recorda que és viu en sí mateix. El planeta Terra coninua independement el seu procés, www.astromia.com/solar/tierra.htm malgrat els esforços que fem per accelerar el seu ritme vital. Un altre dia en parlarem.
M´agradaria que recordem al Japó. Estem a milers de km. de distància, però faríem bé en aprendre d´aquest mil.lenari país. És terra d´antics samurais, de lluitadors, de savis, de poetes, de gent sensible que cerca el batec de la vida en la més petita de les coses més petites del món, en l´aire, en l´alè. Estic segur que se´n sortiran. Tenen coses de por, com tots, com jo, però una cultura tan impressionant que guanyaran. Els animarem des d´aquí.
En el seu honor aquests díes us trasnmetré uns "haiku", www.elrincondelhaiku.org/ . Un haiku és una forma de poesia japonesa zen. Intenta expressar de forma senzilla en una composició de 17 síl.labes (en 5-7-5) l´ànima, la vida de les coses. Avui us declino aquests dos:
"Aunque el miedo / acuda a la cita / nunca esconderse."
"Veo tu fina piel,/ a través de tus labios/ yo te hablo."
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario