Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.Caminante no hay camino, se hace camino al andar.Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.Honor a quien honor merece.Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.Todo cambia nada es.La violencia es el miedo a los ideales de los demás.Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
RightLeft
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
lunes, 28 de marzo de 2011
Què n´és de bonica la creació
Avui he tingut un dia tal com d´altres. Quan no treballes en una tasca creativa, moltes vegades tens la sensació d´una repetició dels timings, de les sensacions, de les tasques fetes díes enrera. Sembla el film de "El dia de la marmota" www.filmaffinity.com/es/film245798.html on el protagonista cau en un cicle temporal i cada dia és el mateix. Adverteixo per qui pugui pensar-ho que no he tingut cap mal dia; només que és absurd com moltes persones perden la vida en un estrès total sense adonar-se que passen per la vida sense aportar res i sense gaudir d´ella. Només estan, tensió i nervis és el seu aire, ordenar ximpleries i creure´s algú, una forma de vida. Una forma de vida que no els porta enlloc.
Aquestes reflexions no m´haurien vingut així si no hagués estat pel Boss . Ja havia arribat a casa i estava sentint un disc de Bruce Springsteen www.lastfm.es/music/Bruce+Springsteen , The River, mentre treballava en el naixement del pessebre. Tocava canviar de disc (és doble) i la primera cançó de la cara C és "Point Blank". Sentiu-la. Jo ja la coneixia i tal com ha començat he hagut d´aturar-me, pujar el volum, tancar els ulls i obrir els sentits. És pura creació. Quan s´ha acabat i he retornat a l´activitat no m´he pogut estar de pensar en com passem per la vida, a tota velocitat i sense viure-la, sense gaudir-la, sense crear. Què bonic és crear per qui ho fa. Aquests sí que es mereixen els nostres honors sigui en el camp o faceta que sigui. Bastant més que els homes negres de matrix o els Napoleons de torn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario