A veure com arriba el 2012

Mas-Colell ha de sortir a demanar perdó als funcionaris per treure-l´s el 20% de la paga de Nadal; el rei de l´estat es veu abocat a presentar els comptes donat el cas del seu gendre que ja veurem on arribarà; la T-10 puja un euro; els sous sembla que patiran una retenció total, sinò tindran tendència a la baixa; diverses vícitimes de la violència de gènere moren de forma continuada aquests dies; un dels ministres sortint sembla que acabarà declarant davant un jutge; el volcà a El Hierro torna a fumejar; els comerços es queixen de manca de crèdit; les hipoteques tornen a un nou rècord negatiu aquest mes; el personal es gastarà menys aquest any per festes; torna Ana obregón a la tve1. ¿podrà ser l´any 2012 realment, l´any que pugui suportar tanta meravella i veure-ho nosaltres com espectadors ja que no podrem fer gaire per ajudar -sembla ser-?

Que déu ens agafi a tots ben confesats.

Au siau

P.D.: això només val pels mortals. Si ets de Grañen i t´ha tocat la grossa, tranqui, t´espera una altra vida.

Descobertes cinc mutacions de la grip aviar

Científics del Centre mèdic Erasmo de Rotterdam han publicat de forma parcial els resultats de la seva investigació sobre grip aviar, censurada als usa per por a que sigui utilitzada per fer armes biològiques. El Consell Assessor per a la Bioseguretat dels eeuu va recomnar a la revista science que no publiqués la metodologia que van emprear els viròlegs holandesos pequè pot arribar a mans de gent perillosa que podria fabricar un arma biològica. La investigació ha estat dirigida pel viròleg holandès Ron Fouchier i la investigació ha descobert cinc mutacions genètiques que el virus H5N1 pot suposar per al contagi entre les persones, amb alts riscos per a la salut pública. L´objectiu de l´estudi era primerament aconseguir la informació necessària per a evitar una possible pandèmia originada per aquesta variant de la grip que abans només es contagiava entre aus o dels animals a persones. Els resultats de la investigació són un arma difícil ja que per un cantó senten la base per elaborar medicaments i vacunes contra el virus però per l´altre aporta la informació necessària per crear un virus letal.

Com veieu, el món es posarà una mica pitjor. Potser molt pitjor.

Au siau

Ara ve Nadal...i continuem igual.

La crisi econòmica ha suposat un increment en el món de joves, nens i adolescents que fan treballs molt perillosos en sectors com la construcció, la minera, el tèxtil, la indústria o l´agricultura perquè són una mà d´obra silenciosa, silenciada i barata. Així ho deia el director de l´Oficina de l´Organització Internacional del Treball (OIT) a l´estat, Joaquín Nieto. A l´actualitat n´hi han 215 milions de nens que no poden sortir del treball i l´explotació infantil, y d´ells 115 milions treballen en pitjors formes de treball infantil, exposant-se a contaminants químics, baixant a la terra, a les mines, en jornades interminables a la construcció, a la prostitució, en postures forçades que deformen els seus cossos o drogats per poder suportar les jornades de treball. Recordem-nos d´ells una mica també aquests dies.

Er zeñorito

Curiós aquest cayetano. Personalment m´és difícil entendre com la gent es sorpren. Resulta que després del seu posat a un programa de televisió en què va deixar patent que aquest home està per sobre del bé, del mal i del món, i on va també evidenciar que la seva casta és plenament desconeixedora de la realitat, ara després de la tempesta, arriba la calma. Resulta que er zeñorito es va posar al programa de televisió a dir la seva veritat en relació al per a andalucía consideant que a altres llocs de l´estat hi ha una actitiud diferent en relació a la feina. No li manca certa raó, però sorpren (sembla ser) que ho digui ell, que no li coneixem gaire feina ni remunerada ni no remunerada. Això sí, monta a cavall a concursos elitistes. Algú s´ha posat les mans al cap i ha determinat un cert penediment públic: rebre EN SU CORTIJO, a uns pobres desgraciats en representació d´uns altres, amb les seves pancartetes i tot, fer una reunió en què el xaval ha reconegut públicament que potser no tenia tota la informació, que ara sí sap on va el per, jo no queria, i aquestes parides. Realment el país està fatal. És un espectacle el de tots plegats digne d´algun sainete típic dels nostres. Una pena!

Au siau

El Barça és més que un club

Intento no fer gaire referències al món de l´esport, ni al futbol ni al Barça. No perquè no m´agradin, sinò perquè crec que en general s´ha anat perdent el valor de l´esport com a part important de la formació de la persona i molt llunyà de l´esperit olímpic (d´Olimpia, Grècia) conegut del món grec. Malgrat tot he de dir que fins i tot per a tots aquells que no els agrada el futbol, no queda més remei que reconèixer la gran tasca que està duent a terme Guardiola i els seus. És veritat que el Barça té quelcom d´especial; també ho era abans i no teníem la sensació d´aquesta màgia que transmet ara l´equip. I això és una realitat actual, del pep. Ha guanyat aquest cap de setmana el Campionat del món de clubs i el que vulgui veure un títol menor en el torneig o és per rancúnica, perquè no entén o per ignorant. De moment, s´ha d´estar allà. Dit això, és el tretzé títol sobre setze aconseguit. Tot un cant a l´excel.lència. Però el millor és que ho ha fet fent que els seus es sentin orgullosos, fent que se sentin units en un projecte, que vegin en els jugadors, la seva extensió. Això és molt difícil de fer. Ho ha fet també sent fidels a uns valors, a uns principis, que a més ha anat transmetent i encomanant a tots aquells que estan o han estat al club (bé, tots menys el pirat de l´ibra) i ho ha fet amb valors que formen part de l´ideari d´un bonhomme: humilitat, esforç, treball, orgull, emoció, sentiments, ganes de millorar. És una passada el que fan. ¡Per molts anys i moltes felicitats!

Au siau

Qué hay de lo mío

Al llarg d´aquests díes hem estat veient un altre cop les misèries dels polítics. El govern sortint jugant al ratolí i al gat amb el govern català per si et faig arribar o no els 789 milions que, en qualsevol cas, hauran de lliurar un moment o un altre. Ara el Ministeri de Cultura paralitza l´últim retorn de papers de Salamanca a Catalunya. És indiferent la justificació, què més dóna!. Els fets són fets. Lluny del lamentable llenguatge que en general s´emprea per intentar justificar allò que és plenament injustificable (siguin aquestes o d´altres matèries), ha de ser acceptat que qui detenta el poder, juga amb qui no el té com una titella, allunyats de la veritat, allunyats de parlar clar i català i de posicions coherents. Depèn el que es juguin així faran, sense importar-los gaire el què diran. Pur tacticisme que els empobreix com a persones i com a professionals. Això sí: al ciutadà, que el bombin. El ciutadà (l´home del carrer que diria Pi de la Serra) no juga aquesta partida. Què més dóna si és just o no això o allò altre!. No se com volen doncs que la societat i els ciutadans no es vagin allunyant cada vegada més d´una política llunyana de la realitat i de la veritat. Porca miseria!

Au siau

Reptes humans

El 14 de desembre de 1911, Roald Amundsen, explorador noruec llegendari, va arribar al Pol Sud. S´acabava una lluita brutal contra el temps i contra Robert Scott, l´explorador anglès que competia amb ell per arribar el primer al centre antàrtic. Cent anys després d´una gesta sobrehumana, 30 expedicions avancen a l´Antàrtida coincidint amb aquesta data. Albert Bosch, de l´expedició catalana, http://www.albertbosch.info/  afronta el repte cada dia a les 6 del matí amb una mitjana diària de 28 quilòmetres. Li queden després de 28 jornades uns 600 qm. per arribar. Com deien els companys de l´expedició basca intentar mantenir l´entusiasme és clau, la força mental un altre cop, clau. El paisatge és colpidor, però pesat, amb un fred extrem i un terreny difícil. Arriben als 45 graus sota zero. El terreny cal guanyar-lo metre a metre, caminant jornades de nou hores i mitja. Els homes, sempre cercant reptes. Com sempre dic, el més gran repte, ser persona, ens quedarà per altre moment. Mentre, donarem suport als expedicionaris. Els que hem fet una mica de caminada, ja sabem què és estar al camí.

Au siau

Hernán Casciari

Sento al meu aparell la veu potent, sexual més que sensual, amb molta personalitat de Mónica Naranjo http://www.monica-naranjo.info/  mentre canta "Ahora, ahora": sentiu aquesta cançó ben còmodes; és brutal com t´entra al cos. Bé, mentre la sento us volia comentar l´entrevista que vaig llegir d´Hern´´an Casciari, un argentí de 40 anys que viu a Sant Celoni, escriptor i blogaire que em va sorprendre per la seva frescura i línea recta amb una frase contundent i textual:  "Sóc d´esquerres, però de debò, no a l´espanyola!". Periodista i escritptor, va obrir un blog, Orsai,  que s´ha convertit en el seu megàfon al món on escriu històries i edita per aquells que volen una revista. El seu blog http://orsai.es/ va tenir fins a 100.00 lectors i va ser escollit el millor blog del món. Explica una cosa curiosa en relació a l´edició: va passar de tots els mitjancers i editors ja que va descobrir que aquests menteixen sempre; l´editor promet un % de les vendes, però imprimeix i ven més exemplars dels que diu, estalviant-ne de pagar la part corresponent a l´autor. Va experimentar també com a columnista al diari que si hi havia publicitat li retallaven l´article, i així a partir del 2002 va començar a publicar de franc a internet. Al seu blog, Orsai, publica i pregunta als seus lectors (25.000 actualment) si voldrien pagar per una revista sense publicitat, i van acceptar gairebé 11.000 lectors. Conclou Hernán: "La cultura torna a ser lliure. Ja no ataquem ningú, actuem. Dóna i rebràs."

Visiteu el blog d´un artista, val la pena.

Au siau

La partícula de Déu

En diverses ocasions he manifestat la difícil dicotomia en la meva percepció del ser humà. És capaç de les més horribles, sinistres i criminals actuacions i alhora és capaç de fer i treballar les coses més belles del món. És complex l´home. Alhora que treballem intensament per la nostra autodestrucció (cremem els boscos del món, talem l´Amazònia, assassinem l´últim rinoceront o els últims exemplars de balenes, llancem CO2 per ofegar l´atmosfera, trepem Alaska i els pols, etc), treballem per respondre les nostres preguntes humanes: ¿d´on venim? ¿cap a on anem?. El bosó de Higgs. Cerquem la partícula de Déu a l´accelerador LHC de Ginebra, l´accelerador de partícules més potent del món construït a Ginebra i on treballen més de 10.000 científics. Ahir a la seu de l´Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) es va anunciar la possible existència del bosó de Higgs. Els científics han confirmat que tenen indicis significatius que l´han identificat i el tenen tant identificat que han comunicat que és possible que a l´estiu el puguin caçar. A l´interior dels detectors les partícules xoquen entre si, provocant noves partícules sorgides de l´energia del xoc. A la vegada aquestes noves partícules es desintegren alliberant energia i donant lloc a altres partícules. Cada feix de protons consta de 300 bilions de partícules que es creuen 30 milions de vegades /per segon. Els detectors identiquen les partícules finals (electró, fotó, protó, neutró, muó) resultants de les col.lisions i a partir de la imatge final poden deduir els físics la desintegració de les partícules des de la col.lisió inicial.

Au siau

Llengües afilades

Sortia avui una noia el treball de la qual és reclutar talent per dirigir equips humans, els temuts headhunters. És interessant veure com s´utilitza el llenguatge i la semàntica per vendren´s una imatge pressumptament moderna i lògica del que s´entén per un directiu. La perla vé quan se li pregunta per allò que es cerca ara aquesta noia en un directiu, atenció: "Cosmopolites i visionaris, però amb els peus molt enganxats a terra. Perfils amb experiència internacional, diversos idiomes, sens dubte, i ment oberta per la diversitat, que sàpiguen generar il.lusió i motivar els seus equips, que creguin en el futur". Aquesta és la base, però n´hi ha més perles que no penso reproduir. Jo no dono crèdit. Al meu cap han sortit grans noms de tots els temps com Sèneca, Borges, Josep Pla, m´ha sortit el meu oncle Antòn de 101 anys, un home amb una vida intensa fet a sí mateix i gran i reconegut home en el seu entorn. No puc entendre com encara s´intenta fer de les persones quelcom contranatura, però sobretot que s´intenti vendre el no viure o més ben dit, el donar la vida per uns objectius força qüestionables i poc raonables pel coneixement i el creixement d´un mateix. Bona sort a aquesta paia. Així va el món.

Au siau

Sempre al final, l´educació

Diem fins a tots aquells que vulguin escoltar que el gran problema de la nostra societat és l´educació i el sistema d´ensenyament. Ara, novament, em donen la raó. Surt una notícia (cap sorpresa, per favor), que l´estat espanyoil és el país amb més persones sobrequalificades del continent, amb un 31% dels treballadors entre 25 i 54 anys amb un nivell de formació per sobre del que demana la seva feina (llicenciats i FP de grau superior) en feines que no demanen ni volen aquestes titulacions. Deia textualment: "Los datos de Eurostat confirman de nuevo dos grandes problemas de España: la pirámide de formación es un desastre y los puestos de alta cualificación no han crecido lo suficiente". Diversos informes ja deien fa anys que aquesta situació era un perill mortal amb un excés de qualificació juvenil i ja dien al 2008 que només un 29 % dels joves en aquesta situació trobaran una feina adient a la seva formació. La generació a més que entra així en el mercat laboral en un moment com aquest de crisi tindran un % molt elevat de tenir salaris més baixos al llarg de la seva vida activa, més situacions de feines per sota de la seva formació, i feines menys estables. La Comissió Europea diu que al 2015 necesitarà 2,7 millons de treballadors qualificats als sectors de tecnología de la informació, salut i investigació i ciència. Nosaltres continuarem fent el pallasso, que és el que més ens agrada. Una formació mediocre per una societat mediocre. Una universitat més cara i una distància més gran entre la motivació de la joventut i les necessitats del mercat i la societat. ¡Bravo!

Au siau

Justícia

Per qüestions accidentals m´han assignat l´encàrrec de portar a terme una investigació sobre uns determinats fets per esbrinar la seva veracitat i a partir del resultat de les diverses investigacions i esbrinaments decidir si una o determinades persones en tenen culpa. És en certa manera una forma d´impartir justícia. No són situacions en què un es troba "a gustito" que diria l´ortega cano. És certament un tant incòmode ja que a les persones no ens agrada gens que ens mirin, que ens diguin el que hem fet bé o el que hem fet malament, no ens agrada estar al punt de mira dels altres. I llavors normalment la nostra reacció és defensiva, no reconéixer les nostres accions, justificar allò que no es justifica. Per altra banda el jutge, o sia jo, dubtes i et trobes en un espai que no és el teu generalment, rar, investit d´una autoritas especial. Has de mantenir distància i fredor, ja que el cor et porta a un lloc i el cap igual també, però has de mesurar amb "mesura" els temps i les decisions. Potser valdria la pena que tothom representés a la vida alguna o vàries vegades aquests papers, perquè segur tothom tindria més clar els conceptes i principis de convivència i podrien també valorar d´altra forma els principis i valors que han de regir la vida.

Nou atac a la privacitat

Un nou descobriment porta més que dubtes, seguretats sobre la manca de respecte d´algunes companyies a la privacitat de la gent. Un tal Trevor Eckhart que és un jove programador americà ha descobert en mòbls de diversos sistemes operatius i marques, l´existència d´un software que està preinstal.lat i monitoritza (ensenya i veu) l´activitat dels usuaris i envia als operados, les dades de localització, missatges i contrasenyes. Eckhart va descobrir que telèfons del sistema android tenen una aplicació de la companyia Carrier IQ que registra l´activitat i l´enviava per internet. Per demostrar-ho el programador va filmar un video en què es veu com les seves accions amb el telèfon es registraven a la pantalla de l´ordinador. És EL GRAN HERMANO!!!. No rieu, no. És una pèrdua constant, programada i dirigida de la llibertat de les societats.

Au siau.

Arriba el temps dels pessebres

Arriba el temps de Nadal; arriba el temps dels pessebres. Sense pressa i sense pausa anem a entrar a l´últim mes de l´any. Ben bé no se perquè però sembla un període de certa treva dins la duresa i cruesa de la nostra vida: benvingut sigui si ha de ser així, ja que ens mereixem certa pau. Ens retrobarem amb gent i amics, amb la família; serà temps de gaudir de passejades i de compres, de certa relaxació. Segurament per alguns més i per altres menys. Ens oblidarem una mica de la tristor i les desgràcies del món com si una embena als ulls ens impedís veure la veritat. Bon cava i uns somriures i a enfilar el proper any.

Per mi és també un mes complicat, ja que a les meves múltiples ocupacions, afegeixo unes quantes més. Una de les més interessants i que tindreu possibilitat de gaudir visualment, és la construcció del pessebre de casa. Jo no sóc religiós, però em va donar en un moment donat per construir amb les meves mans i aportant cada any una novetat un pessebre artesanal. No és per concurs ni per foto, però tot allò que fas tu amb les teves mans li dones un valor especial.

En gaudireu.

Au siau

Tornem a Mart

Ja hem comentat en diverses ocasions que l´home ens hem proposat ser més animal que persona: tenim exemples diaris de la nostra brutalitat, de la nostra pèrdua permanent i progressiva d´humanitat, de no ser capaços d´aprofitar el nostre coneixement per ser  un homo sapiens. Malgrat tot això també l´home continuem donant exemples permanents de les nostres possibilitats,de ser un animal racional que pot donar si vol el millor de sí mateix. Ho hem vist també al llarg de la història. Ara tornem a donar una mostra un altre cop del nostre geni. Curiosity és el tot terreny més gran i més complex que mai s´ha llançat a l´espai que s´ha enlairat des de Cap Cañaveral. Inicia un viatge de 254 dies i 570 milions de quilòmetres a Mart. Quan arribi al planeta vermell podrà recòrrer fins a 200 metres diaris i es podrà ficar dins el cràter Gale per recollir mostres de pols marciana. Disposa d´un laboratori a bord que analitzarà els minerals recollits. Aterrarà al cràter el proper 6 d´agost del 2012.

Quan ens ho proposem, el ser humà sembla humà.

Au siau

Voluntat a l´educació

Es torna a conversar sobre la voluntat als llibres de psicologia i de l´educació. El nen quan es petit plora, per gana o perquè alguna cosa l´espanta, fins que a poc a poc va aprenent a regular conscientment els seus actes. Hi ha un moment d´evoució en què aprèn a manipular el seu desobedient sistema nerviós, obeint les ordres lingüístiques de la seva mare (arriba el llenguatge). Els investigadors han descobert que la voluntat no és innata sinó que s´ha d´aprendre. N´hi han cultures que treballen la voluntat; la nostra no. Així el resultat és que als joves els costa controlar el comportament. La voluntat és un conjunt de quatre destreses que el nen ha d´adquirir gradualment: bloquejar l´impuls, la deliberació (pesar les alternatives), la decisió (el valor de tallar), i finalment posar-la en práctica i això vol dir esforç, afrontar frustració de vegades o ajornar la recompensa.

Educar la voluntat és el gran objectiu doncs s´ha d´aprendre, i per tant, ensenyar, si volem que el nostre jovent no sigui una generació de nens malcriats i frustrats.

Au siau

Sí hay futuro

¿Qui no coneix a Eduard Punset? Aquest prestigiòs estudiòs, investigador i divulgador sempre té un punt que entra a dins d´aquells que presten una mica d´atenció i porta el seu punt de sorpresa. Punset acaba de treure un assaig que es titula "Viatge a l´optimisme. Les claus del futur", i deia la nota del mitjans amb una fina ironia que en aquests temps que corren, per treure un llibre amb aquest títol o ets un provocador o et dius Punset. És un manifest optimista per enfrontar-se a aquests temps i parla de la crisi com una gotera que surt a casa teva i deia Punset que un ha de preguntar-se perquè ja que només quan es coneixen les causes es poden trobar solucions. És molt interessant el seu comentari que l´espècie humana ha sobreviscut gràcies a la joventut i a l´optimisme. Si cuidéssim les relacions personals hauria un 30% menys de persones tristes, Les claus de la línia de Punset són: la crisi no és de tots ja que n´hi han països que estan bé; l´esperança de vida creix 2,5 anys per dècada; la medicina evoluciona cada dia més; s´ha d´aprendre a gestionar les emocions; i per últim les nostres habilitats a nivell comunicatiu com són les xarxes socials. Segur que serà un molt bon llibre.

Malos tiempos...para la lírica

El titular d´ahir de l´economia de La Vanguardia era demolidor:  "Brusel.les reclama mesures immediates a Rajoy contra un atur insostenible". Sota aquest titular hi havia una cascada de comentaris i reflexions que pràcticament posaven el país potes enlaire. És veritat que moltes d´aquestes reflexions són reals i certeres: parlem d´una taxa d´atur del jovent bestial, parlem d´un desequilibri entre la formació i el mercat de treball fort, parlem d´una desproporció de preus immobiliaris que obstaculitza la compra de pisos pel jovent, parlem d´un consum escanyat i d´un cercle econòmic viciòs i viciat. Tot això amanit amb una necessitat de reformes estructurals (laboral, administrativa, etc) que no pot trigar molt. Dit això, només parlem de sacrificis i retallades, de l´esforç dels ciutadans. ¿I on està l´esforç dels que més tenen? ¿I l´esforç dels grans sous, dels grans béns, dels sicav, dels comtes corrents a l´estranger, dels plans de pensions, dels consells d´administració, dels thyssen, etc.? ¿I on estan els plans per crear, sí, crear: crear formació, crear emprenedors, crear teixit industrial, crear i+I+D, crear serveis eficients, ....?

Malos tiempos, sí.

Au siau

El díscol Pau

M´ha fet molta patxoca unes declaracions de Pau Riba. Aquest artista polifacètic ja amb un bon recorregut en el món musical i artístic, és d´aquell tipus de personalitat que no deixa indiferent. No té cap tipus de por a expressar lliurement el seu pensament i les idees, ni té por a equivocar-se o sentir diferent del que fa, del que diu la resta del món. Això és valent, és humà, és maco. La seva entrevista és tota ella una declaració d´intencions declarant-se directament antisistema. Diu "la democràcia és entabanadora; ja ni els pobles trien els seus governs: ho fan els mercats" (¿no té raó?). I segueix: "L´alternativa és el referèndum continu, per a totes les decisions: semàfors, impostos, etc. Els ordinadors farien referèndums en línia: l´estat seria un programa informàtic que emetria les decisions emanades de la majoria. I tots a acatar-les". No crec que amb declaracions semblants podem dir que el xicot no l´encerta. És pura realitat. Demà us diré alguna cosa més de la seva filosofia.

Au siau

Ufff....,va dir ell!

Bé. Per fi hem arribat a la conclusió d´aquest llarg camí de la lluita preelectoral. Al llarg d´aquests dies hem sentit moltes paraules. Acabo de rectificar l´entrada, perquè havia posat idees. I crec que d´idees, idees, ben poques. Demà seran els ciutadans amb el seu vot els que decidiran finalment qui de tots aquells que han estat al faristol els ha convençut més, qui creuen que millorarà les seves vides i la de la societat en general, qui encarna millor el futur del nostre país. És la democràcia (del grec δημοκρατία a partir dels conceptes δῆμος («demos», pueblo) y κράτος (krátos,poder). Vosaltres sabreu que us han semblat les propostes i que us suggereixen les estomacades entre tots i sobre tot l´influxe de la realitat que ens envolta. Al llarg d´aquests dies s´ha sentit la veu de molta gent, al carrer, a l´oficina, a casa, amb els amics. Tothom té una visió gris, poter negre i tot de la situació. Comença a escampar-se el "és clar, això no pot continuari així...". Ara sembla que molta gent té clar que vivim per sobre del que tenim, que disposem de massa coses, que els nois no coneixen la cultura de l´esforç, que potser hem de posar un gra més per part de tothom...Paraules. Potser haurem de començar a pensar en passar de les paraules als fets. No veig molts fets jo. Els nois tots tenen blacsberrys o iphones; estem planejant el pont de la Constitució per sortir; a nadal ens gastarem una mitjana de XX euros; els hotelers faran ple; la tablet serà el regal d´aquests reis; al gener aniré a esquiar ¿¿¿???.

Anem en compte i esperem que aquells que gobernin (al poder que sigui) tinguin la prudència i la saviesa de començar a transmetre valors que ens portin al bon camí.

Resarem

Au siau.

Un altre de filosofia

L´altre dia parlàvem de les reflexions i pensaments de Jacques Bouveresse, filòfof francès que denunciava el domini dels mitjans i de la comunicació sobre el pensament i la persona. Gilles Lipovetsky es també un filòsof francès, autor de "Els temps hipermodersn" i "La felicitat paradoxal". Aquest pensador comenta que tot allò que considerem light, ho és en aparença ja que sota s´amaga una realitat ben diferent i molt més crua, posant com a exemple l´anunci d´un banc: no hi ha a l´anunci d´un banc, números, sinò gent somrient, flors, nens, gossos; però si no pagues l´hipoteca, dorms al carrer. Per tant sota aquesta aparença, n´hi ha realitats: atur, frustració, pobresa, por, ansietat...Tal com manifesta, avui som més individualistes i vivim més sols, perquè així ens volen. No tenim una identitat de grup, de classe, com abans. Vull reproduir una frase molt encertada de l´autor que, com sempre, reflexo textualment per no perdre una gota del seu esperit: "Avui només tu respons de tot cada dia a la teva feina i en la teva vida. Ja no s´exigeix rendiment als empleats o a l´equip, sinó que es controlen els beneficis que produïm d´un en un. Mai no ens van voler tan individualistes ni tan competitius. Ni vam mossegar tant per tan poc". Una magnífica reflexió.

Pensem.

Au siau

Camino de Santiago

Estic força content doncs sembla que hem estat d´acord a continuar en aquesta Semana Santa vinent un nou tram del Camí Francès del Camí de Sant Jaume. A falta de que concretem els detalls, allò que és veritablement important és el desig d´un grup de persones de creure en una cosa, de posar-se davant d´un repte que a més de sensacions sens dubte molt interessants i personals, et posa davant el repte de la convivència, d´haver de decidir sobre la marxa, de trobar-te a tu mateix en moments i temps diferents als habituals, de mirar cap al teu interior. Segur que serà una bona aventura. Us mantindré informats però segurament al meu blog del camí de Sant Jaume.

Au siau

Videojocs

El videojoc per a PlayStation 3, Xbox 360 y PC  Call of Duty (Modern Warfare 3) que va arribar a les tendes el passat dia 9 ha aconseguit unes vendes de 6,5 milions d´unitats en només 24 hores als mercats americà i anglosaxó. L´editora del títol, Activision, assegura que aquestes vendes porten a que la sortida d´aquest videojoc sigui el més gran llançament de la indústria dels jocs informàtics. Jo no he jugat encara a aquest joc (potser seré dels pocs), però he de reconèixer que m´agraden els videojocs i he jugat a altres títols. Cada vegada els fan amb una qualitat d´imatge i un realisme que et transporten realment al món imaginari de la història del joc. És normal que n´hi hagi tantes persones (joves i no tant joves) que tinguin una atracció al món del videojocs, amb títols realment històrics i on diverses generacions han participat en diverses fases. Lluny del que pugui semblar als sempre negativistes és un bon espai de lleure, d´oci i de poder compartir amb altres, si com totes les coses ets tu qui controles la màquina i no a l´inrevès. És necessari també desconnectar i aquesta és una forma com un altre. El control, no és només en el videojocs, sinò en tot a la vida.

Felicitats pels "jugones" que segur disfrutaran de la nova entrega de Call of Duty.

Au siau

Última entrega de Bouveresse

Últimes idees de l´entrevista del filòfof francès Jacques Bouveresse http://es.wikipedia.org/wiki/Jacques_Bouveresse 

"Per enfrontar-se a la vida l´equipatge és l´esperit crític, la capacitat d´estimar els altres i el plaer de conèixer i compendre, i el de rebel.lar-se contra els aspectes de la realitat que són intolerables. La qualitat humana més admirable és l´altruïsme; el més trist és no se capaç de ser més generós, d´estimar més persones. El més trist és no ser millor, no tenir més compresnió i compassió.

Moltes idees han il.luminat la meva vida; una entre elles ha estat una màxima d´Epictet, filòsof grec: "Les coses no són les que torben els homes, sinó la idea que se´n fan".

Entrevista a Bouveresse 2

Les perles de Bouveresse van continuar a l´entrevista que comentàvem ahir. En general culpa als mitjans de molts dels mals contemporanis per la seva manca d´independència i el perill que suposa tenir a les mateixes mans el poder polític, l´econòmic i el mediàtic. Com a l´anterior entrada prefereixo reflectir textualment les paraules del filòsof. En relació a la manca de felicitat de la societat actual comenta:

"A les societats en què vivim, cada vegada és més difícil fer aquesta distinció entre les necessitats essencials i les que no ho són. Ens proposen coses per totes bandes, els objectes ens destorben. Ens creem necessitats artificials de les quals cada vegada son més dependents. Ens envoltem d´obstacles que ens impedeixen portar una bona vida". (en aquest punt, Bouveresse explica un conte de Tolstoi. És la història d´un camperol a qui el propietari diu que li regalarà la terra que sigui capaç de recórrer al llarg d´un dia. El camperol corre i corre. Quan al final del dia arriba al punt d´on havia sortit, està tan exhaust que es mor d´esgotament. Al final ha obtingut l´extensió de terra que necessitava per poder-hi reposar.). Com veieu, els comentaris d´aquest home són més que pensament. Demà més.

Au siau

De tant en tant...una persona

L´altre dia vaig estar llegint una entrevista realitzada al professor de filosofia i filòsof Jacques Bouverresse, www.college-de-france.fr/default/EN/all/phi_lan/. Força vegades he comentat des d´aquí algunes entrevistes doncs crec que és necessari aprendre dels millors. Aquest home és un d´ells. Acaba de presentar el seu llibre "Sátira y profecía, las voces de Karl Kraus". Una de les grans conclusions de les seves teories i pensament, és que s´ha de repensar permanentment l´actitud davant les coses i n´hi ha aspectes de la vida i la rutina diària sobre les què es pot i s´ha d´actuar. És així. Com en altres casos faré cites textuals perquè és molt interessant. En relació als moviments de rebel.lió que n´hi han ara diu: "Kraus ja va denunciar el fenomen de la dictadura del món financer. M´agradaria que les noves generacions sabessin que per sentir-se realitzat a la vida no només compten els diners. La vida és un esforç digne d´una causa millor". (gran resposta!) I segueix: (...) Hi ha massa gent al món que viu en condicions miserables i s´accepta tranqujil.lament; és esborronador. A la crisi financera s´hi suma la cris moral, aquesta incapacitat de mostrar sensibilitat cap als altres".

En els propers dies continuarem amb les reflexions d´aquest gran home.

Au siau

Descoberts núvols de gas de l´inici de l´Univers

Un grup d´astròms de la Universitat de Califòrnia ha trobat núvols de gas formades els primers minuts després del Big Bang amb una composició que coincideix amb les teories sobre el naixement de l´univers. L´estudi publicat a la publicació Science indica que l´equip porta molt de temps tractant de trobar material primitiu a l´univers i aquesta és la primera vegada que s´observa gas no contaminat per elements estelars. Els científics han explicat que només els elements més lleugers, hidrògen i heli, es van produir al Big Bang. A continuació, van haver de passar centenars de milions d´anys fins que els grups d´aquest gas primitiu es condensessin per a formar els primers estels on es van crear els elements més pesants. Fins ara els astrònoms han detectat 'metalls' quan s´han buscat a l´univers. L´absència de metalls revela que el gas trobat està intacte per la qual cosa coincideix amb la composició del gas que havia pronosticat la teoria del Big Bang".

Els investigadors van descobrir els dos núvols de gas primitiu mitjançant l´anàlisi de llum de quàsars distants, fent servir l´espectròmetre HIRES al telescopi Keck I de l´Observatori W.M. Keck, en Hawai. Per mitjà de l´expansió de lallum d´un quàsar en un espectre de longituds d´ona diferents, els investigadors poden veure què longituds d´ona són absorvides pel material entre el  quàsar i el telescopi. En l´espectre dels núvols de gas, els científics observaren només hidrògen i el seu isòtop pesat (el deuteri) i van veure l´absència total de

carboni, oxígen i silici.  Fins ara es creia que els metalls produïts per les galàxies es trobaven per tot l´univers i aquesta troballa desfaia les idees actuals sobre la dispersió dels metalls.

Les anàlisi espectogràfiques dels núvols els situa al voltant dels dos mil milions d´anys després del Big Bang.
Aquesta notícia crec que és molt important per tots els humans. Avancem en el coneixement de la creació de l´univers, per tant de la nostra pròpia iés interessant que els investigadors i els científics tinguin els mitjans i la motivació per continuar. 
Aquesta i altres notícies relacionades amb l´astronomia les trobareu al blog "Qüestions d´interès" http://fedequestions.blogspot.com/

Extinció del rinoceront

He de confessar que el rinoceront és possiblement el meu animal preferit. Veig en ell un conjunt de virtuts que em fan veure´l diferent. D´entrada és especial. no s´assembla a altres animals del seu hàbitat amb la/les banyes tan característiques i el se cos. És una de les poques espècies (amb l´hipopòtam i l´elefant) que està considerat megafauna i està considerat el segon animal terrestre més gran, rera l´elefant. No és un animal hostil i intenta defugir el conflicte però s´enfada si li toques molt els nassos (bé, les banyes) o veu perillar els seus petits. És fort, amb caràcter però pacífic. Doncs bé, aquest gran animal, amb què totes les persones i canalla disfruten en els zoos, ha mort en la seva subespècie de rinoceront negre. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha confirmat que el rinoceront negre ha estat declarat extingit a l´Àfrica occidental. A més ha revelat que el rinoceront blanc del nord és probable que no existeixi ja en estat salvatge. ¡Bravo!. ¡Ja hem acabat amb altre animal! ¡Anem a pel següent i si és possible ràpid!.Fins que quedi l´últim animal, l´humà, i podem matar-nos fins al final. No cal analitzar perquè hem acabat amb el rinoceront; si ho demanèssim segurament la culpa seria del canvi clìmàtic, no pas del senyors de negre rics i poderosos, dels traficants, ni dels orientals que cerquen les banyes ni de les persones que els maten, ni dels soldats que es deixen subornar, ni de.....Fastigós.

Au siau

Sabem una mica més dels humans

Jo no se si dels debats electorals en treurem aigua clara i grans i eloqüents oratòries. Quan el present trontolla sempre és bo mirar el passat per saber on anar. Hem sabut avui que els Homo Sapiens van ser els primers navegants, sortint de l´Africa pel Mar Rojo i no per la península del Sinaí. Van ser els primers exploradors que es van aventurar en un continent desconegut i els avantpassats de qui descendeixen totes les poblacions humanes que es van extendre més tard a Europa, Asia, Oceanía i Amèrica: els nostres avantpassats. Amb una mena de nau primitiva, creuaren l´estret de Bab-el-Mandeb que separa el Mar Rojo de l´oceà Índic, no sabem quants ni quan, ni què els va portar a creuar el mar. 

Però sí se sap que aquesta va ser la via per on els Homo sapiens van sortir de l´Africa fa entre 60.000 i 100.000 anys. La investigació, dirigida des de l´Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i publicada a la revista Molecular Biology and Evolution posa a més de relleu l´anàlisi genètic de les poblacions actuals i confirma que tots els homes venim de poblacions africanes.

Amor

Ahir parlàvem d´una història d´amor d´una mare paraplègica. Avui coneixem una altra història que mereix el nostre comentari i el nostre coneixement. És la història d´un casament. El dijous passat un nuvi, el drus Munyid Abu Awad i que viu als Alts del Golan esperava nerviós l´hora ("fa deu anys que espero la meva xicota. La vaig conèixer estudiant a la universitat de Damasc i des de llavors només ens hem vist per Skype").  La núvia amb vestit de núvia és Myada Nader Abud de Damasc i va cap a la frontera amb la seva família. Quan ella creui la frontera i se separi de la seva família, no saben si algun dia podrà tornar a veure´ls. A la frontera, a una banda els israelians i a l´altre els sirians; enmig, els cascos blaus. S´obren els reixats i les dues famílies corren a trobar-se. Minuts després la núvia diu adéu a la seva família entre plors. No sap si els tornarà a veure. Els soldats israelians i sirians segueixen l´escena amb posat militar i distància. Mullada per les llàgrimes i la pluja, la núvia agafa de la mà al nuvi i comencen a caminar cap al costat israelià amb la seva nova família. Els seus pares i germans contemplen l´escena amb prismàtics.

De com l´amor imposa la seva fortalesa. De com l´odi i l´home lluiten contra l´amor.

Au siau

Superació

De vegades el dia a dia ens porta històries de superació, d´humanitat, de comportament i actitud que ens recorden que l´home pot ser capaç de fer coses meravelloses si així s´ho proposa. Carmina Ferré és una dona de 40 anys. Des del 17 anys la Carmina va quedar paraplègica  per culpa d´un accident de moto. En ple centre de Tarragona i amb les limitacions normals d´aquesta malaltia va decidir ser mare. I l´1 de febrer va donar a llum el seu fill Esteve. Amb molta força i energia ha superat la paraplegia, i la Carmina canvia, banya l´Esteve, el dorm al bressol  i el passeja pel carrer agafat amb una motxilla. La ràbia amb la que va afrontar la seva malaltia és la mateixa energia amb la que afronta aquesta aventura de la maternitat, una heroïcitat que li ha valgut premi especial de la fundació ONCE. En un temps en què es porta tan poc la cultura dels valors, la cultura de l´esforç, de lluitar pel que vols, és una joia veure l´exemple d´aquesta noia. Moltes felicitats... i a ver si cunde! 

Au siau

Castellers

Fa dies volia retre un petit homenatge als Castellers de Vilafranca. El dia 1 de novembre van viure la seva diada castellera. I allà, a casa seva, a la Diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès, van aconseguir una fita històrica per la gent que estima aquesta part de la cultura: van aconseguir carregar un pilar de tres de deu amb folre i manilles, castell que està considerat un castell extra per ser un dels de més gran dificultat. Amb una gran ovació i celebració d´una plaça plena de gom a gom, ha estat la primera colla que aconsegueix un castell d´aquestes característiques aquest any. Jo no sóc gaire folklorista, més aviat el contrari, però he de reconèixer que el món casteller m´atreu. Considero realment una petita heroïcitat la voluntat i l´esforç del grup per pujar i donar forma a una construcció humana d´aquesta alçada, la solidaritat del grup des de la gent que fa la base fins l´anxeneta, i la preparació física i mental que això comporta. La construcció d´un pilar de tres de deu és un moment excepcional i vull des d´aquí felicitar-los perquè la complexitat i esforç del castell, així ho mereix. Aprofito també per animar a la resta de colles, ja que és molt estar on estan en els temps que corren i totes tenen aquest element de sana competitivitat que fa cada temporada donar un petit salt cap amunt. Força i ànims.

Oxígen de Pirates

El Partit Pirata va aconseguir a les últimes eleccions de setembre passat un 9% dels vots a Berlín. Fruit d´això setze dels integrants d´aquesta formació formen part del grup parlamentari de l´Assamblea de Berlín. Van amb moltes menys pretensions de les que la gent pot creure i aportaran segur una bona dosi d´aire fresc. Fabio Reinhardt, vicepresident del grup dels pirates berlinesos ha estat comentant la seva visió del món actual, concloent que s´intenta separar els diferents grups socials i enfrontar-los entre sí. Confirma i positiva allò que moltes persones ja pensen: falten institucions transparents. Aquesta formació era vista com una broma, però la intenció de vot de l´electorat alemany la fa caminar cap al 10 %, cosa que significa una bona capacitat per influenciar el tipus de política i de valors cap on camini la societat, i per tant ja sel´s miren de forma més seriosa. Tot el que sigui alternatiu, tot el que sigui nou, tot el que sigui canvi, sempre ha d´aportar oxígen a uns discursos antics, reconeguts, poc transparents i immovilistes. Esperem que cali. Esperem que aquesta probable frescor pugui donar un aire nou, idees noves i fresques. Estem necessitats d´elles i de gent que seriosament agafi aquesta responsabilitat.

Au siau

Missió a Mart

La "no missió" a Mart s´ha acabat. La missió Mars 500 de l´ESA (Agència Espacial Europea) ha arribat aquest divendres a la seva finalització després de 520 dies d´aïllament amb la porta de l´habitacle que feia de nau i on han estat gairabé dos anys tancats (des de juny de l´any 2010). Un per un han sortit tots els tripulants, essent el primer el comandant Alexey Sitev. Aquesta prova era necessària ja que han estat un temps similar al que els costarà arribar al planeta vermell i entre d´altres proves havia de veure´s la ressistència al gran perill: LA CONVIVENCIA!, entre d´altres experiments. L´ESA ha explicat que els astronautes d´una missió real tindran que enfrontar-se a nous reptes psicològics ja que estaran en alerta constant i en cas d´emergència no podran sortir per la porta i anar-se´n. Vista des de Mart, la Terra serà un estel més entre d´altres i pot crear un fort sentiment de desenganxar-se de la realitat i de la terra afegint més estrès. És fascinant en què treballem quan ens convertim en humans!

Au siau

Preparados, listos....

Ja està aquí!!. Feia molt que tothom estàvem esperant aquest moment! Feia tant que ens havíem abandonat... Era pel maig d´aquest any que es van celebrar unes altres eleccions. Sembla que hagi passat tota una vida. Tots estàvem tan tristos, tan mancats de notícies, bon rotllo i humor...Els estilistes fent els últims tocs a la seva imatge, vestits, postures; els seus assessors preparant els discursos tots plens de pau, de positivisme, de paraules que ens faran gaudir i il.lusionar-nos. Autobusos carregats de companys que van a sentir als seus ídols, tots plens de joia i xirinola. Els grans tel.lers fent banderoles, pancartes; els dentistes han treballat a fons, doncs és tanta l´alegria que tothom somriu i riu. Els micròfons estan plorosos doncs els crits de les seves veus poderoses travessaran les parets d´habitacions i locals. Tot serà diferent després perquè tothom ens defensarà, ens ajudarà, el crèdit fluirà, els llocs de treball es crearan sensdubte, els estudiants tindran més opcions, no pagarem tant i ens comprarem moltes coses. Tenia tantes ganes d´aquest moment..

¿Perquè no estarem en unes eleccions permanents?

Au siau

1 de Novembre

El Dia de Tots Sants és una tradició religiosa instituïda en honor de tots els sants coneguts i desconeguts, segons el Papa Urbano IV, per compensar qualsevol falta a les festes i records dels sants al llarg de l´any per part dels fidels. A l´esglèsia catòlica es celebra l´1 de novembre, a l´ortodoxa el primer diumenge després de Pentecosta i també es celebra a les esglèsies anglicana i luterana. De fet a l´esglèsia primitiva es celebrava l´aniversari de la mort d´un, Paul, màrtir en el lloc del martiri. Molt sovint els màrtirs morien el mateix dia, de vegades en grups, i això va portar a una celebració comuna. En els temps de Dioclecià, el nombre de màrtirs va arribar a ser tan gran que no es podia diferenciar un dia per assignar-la. L´esglèsia sentint que s´havia de venerar va assenyalar un dia comú per a tots, fet que es va produir a Antioquia al diumenge abans de Pentecosta.

Al marge de la tradició no és mala cosa recordar als nostres; no és merament religiós ni de fidel tenir un record per aquells sers estimats. Millor encara si recordessim als estimats quan ho creiem oportú. En qualsevol cas és un bon dia per tenir ben present la nostra fragilitat, el reconèixer que l´acte que ens porta a la vida porta també el bitllet de la mort, sense drames sense patiments. sent conscients del nostre pas accidental per aquest món. Visque´m la vida en tota la seva plenitud.

Au siau 

Tots Sants

Ha, ha, ha!!! Com tots sabeu, Halloween és un producte americà, ple de terror i folklore yankee..., dons no!!! Halloween significa "All hallow's eve", mot que prové de l´anglès antic i que vol dir, "vespra de tots sants", i es refereix a la nit del 31 d´octubre. La celebració es va originar amb els celtes; entre ells vivien els druides, que eren uns sacerdots pagans adoradors dels arbres, especialment del roure. Creien en la immortalitat de l´ànima què s´introduïa en un altre cos en deixar la vida, però el 31 d´octubre tornava a la seva antiga llar a demanar menjar als seus habitants què tenien l´obligació de fer-los provisió.L´any cèltic finalitzava en aquesta data que coincidia amb la tardor. La caiguda de la fulla significava la fi de la mort, o sia, el començament d´una nova vida. Aquestes idees es van propagar tant com l´adoració al déu de la mort o

"Samagin", a qui al mateix dia l´invocaven per a consultar el seu futur.

Amb el temps es va barrejar en coincidir amb la festa cristiana de Tots Sants i dels difunts, omplint-se de por, superstició i la imatge de la mort.

El que sí que fa por, molt més que aquesta festa, és la realitat. La realitat és Halloween, és Viernes 13, és El Resplandor o Rec. Però més dolenta que tots aquests films.

Au siau

Genoma

Científics europeus estan treballant seqüència del genoma de quatre persones d´entre 105 i 122 anys, amb l´objectiu d´entendre com es pot tenir una bona salut fins edats avançades. Aquest projecte dóna un tomb també a l´estratègia d´investigació. Fins ara s´estudiven els genomes de persones malaltes per compendre les bases de les malalties. Ara també s´estudiarà el genoma de persones sanes per comprendre què les fa distintes de la resta de la població. És una bona cosa, ja que per complementar els estudis amb persones centenàries amb l´objectiu de desenvolupar tractaments per mantenir una bona salut fins edats avançades. Fins ara s´ha seqüènciat els genomes de dos alemanys, una dona francesa i una dona catalana. Ara s´està a la fase d´extreure informació (seqúenciar és descriure la seqüència de tres mil milions d´unitats genètiques que formen l´ADN), i després s´ha de trobar en aquesta llarga cadena d´informació, què pot explicar el secret d´aquesta longevitat, que té segur un alt component genètic, malgrat que els components exteriors influeixen a l´esperança de vida.
Esperem que a més d´estudiar la nostra capacitat física, també es comenci a estudiar la nostra capacitat neuronal i intel.lectual. Potser seria interessant, ja que viure més i més sà és un bon principi, però crec que també és interessant saber viure, saber ser persones, respectar i dialogar, saber aprendre. Sembla moralina, però no ho és. Prou exemples tenim a la nostra vida qüotidiana i a les notícies que són clars exemples de tot el contrari. Seguirem esperant.
Au siau

Miserable peces barba

 "Cuando el Conde-Duque de Olivares se encontró al mismo tiempo con el alzamiento de los catalanes -que, por cierto, celebran las derrotas como sus fiestas llamadas nacionales- y los portugueses, se tomó una decisión: dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes.Siempre me pregunto medio en broma qué hubiera pasado si nos hubiéramos quedado con los portugueses y hubiésemos dejado a los catalanes. Quizá nos hubiera ido mejor (...) "hubiera habido un gran problema" que no es otro que "no se hubiese podido jugar el Madrid-Barça"(...) "No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona.(...) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardear Barcelona".

El miserable peces barba que sembla ser es considera una autoritat, president per decret del parlament, pressumpte jurista i coautor de la constitució, ha pronunciat aquestes meravelloses paraules. A mi cada dia m´agrada més. Podria fer un exercidi de fonamentar i argumentar principis contra aquestes paraules. Però no val la pena. És més. Crec sincerament que surten de l´armari els autèntics sentiments d´una bona part de subjectes que intenten passar per demòcrates, defensors de les llibertats i no se quantes coses més. Dic que no està sol: quan en sentir aquestes paraules els advocats catalans que assistien en un congrès a Cadis es van aixecar indignats i es van anar, aquest subjecte els va etzibar: "que se dejara "salir a los que tienen que salir" provocando los aplausos del resto del auditorio".`

Hi ha qui no vol veure, però és ben clar. És clar, però, que no és pas veritat que ni els coneixements, ni l´enteniment, ni l´experiència són elements que donin sabiesa. Aquesta paraula pertany a un altre concepte, el del govern dels millors, dels més capaços, de conducta ètica, conceptes molt llunyans d´aquests subjectes, de los aplaudidores i de molts dels que des de posicions elevades intenten dir-nos qui som i com hem de pensar. Ferpectament miserable.

Au siau

Bestiari

Aquests dies s´han produït dues notícies que han commocionat les poques persones que resten al món. Les dues han passat a la Xina. Unes imatges van recollir com una nena era atropellada enmig del carrer davant la indiferència del personal. Van anar passant més cotxes, persones en bicicleta, peatons, etc. Ningú es va aturar a donar assistència a la nena. Fins que després de força temps una dona es va aturar finalment i la va portar a un centre, on va morir dos dies més tard. L´assassí, perquè no se li pot dir d´un altre forma, va dir que no la va socórrer no podia fer front al que havia de pagar per l´accident. Ens vàrem quedar incrèduls. Però vet aquí, que dos dies més tard, veiem un acte encara més : un camioner que atropella a un nen, i en veure que encara era viu, va fer marxa enrera i el tornar a passar per sobre fins matar-lo, es va baixar del camió i a un testimoni que hi havia li va etzibar ¿quan he de pagar? ¿Perquè ho va fer? Doncs perquè a la xina és més barat la indemnització per mort, que per accident. Jo, que ja sóc crític amb la humanitat, ´davant d´aquests fets no deixo de pensar que efectivament caminem de manera ferma cap a la destrucció. Perquè per moltes veus que s´aixequin ara per espantar-se i reclamar no se ben bé el què, aquests fets han passat sota el silenci de tothom, passen i continuaran passant i tan tranquils. Agafarem un desgraciat per castigar-lo i continuarem la nostra rutina. Ni més, ni menys.

Au siau

Sembla que al de guiquiliqs li han fet un lleig

Aquest món amb tota la seva humanitat, encara no ha après ni a dialogar, ni a comunicar-se, ni a respectar les llibertats fonamentals de l´home. Sota totes les declaracions més generalistes (pomposes i generoses en paraules i vocabulari) s´amaga l´autèntica realitat. Grans poders que incideixen, inquireixen i manipulen sobre allò que hem de parlar, allò que hem de pensar, i sobre allò que és necessari que sapiguem. Les notícies van i tornen en funció dels interessos d´uns quants. I així és que parlem avui del drama de Somàlia i l´impacte de la gent morint com a animals sense cap recurs, però demà desapareix i ja no ens interessa; així és com parlem del patiment i esforç del poble japonés a la crisi nuclear....i demà no; avui la caça de les balenes o la desaparició del rinoceront o la massa forestal del brasil interessa....i demà, no. Això sí: el futbol i les xafarderies de la vida dels altres, sempre estaran al nostre menú. Avui ens enterem que l´intrèpid i valent aventurer que anava treient els draps bruts d´uns quants mitjançant els cables interceptats de gent amb poder i que anava publicant als diaris, ha decidit llençar la tovallola, ja que les vies d´entrada del seu finaçament (targetes bancàries) han decidit (o potser els han suggerit, o potser algú els ha obligat) no prestar col.laboració als que intenten fer més transparent el món. O potser la pressió exercida ha portat al titular a deposar la seva actitud. O potser aquest ara vol treure una mica de pasta, ja que qui vulgui veure el que té, haurà de pagar. Sabem qui guanya i sabem qui perd en aquest joc. Ara si us plau, a veure si analitzem les coses amb cert esperit crític per adonar-nos com funciona aquest joc i fins a quin punt no som més que titelles ballant al so de qui vol que només ens arribi la informació que només a alguns els interessa. Benvinguts a wiki1984, home!

Au siau

Rugby: els All Blacks guanyen la Copa del Món

Els mítics All Blacks www.allblacks.com/  han guanyat avui la Copa del Món de Rugby en una gran final que s´ha disputat a  Auckland i en què l´altre finalista, França, va fer un gran partit amb una grandefensa y un joc sense complexos. Un assaig de Woodcock i un cop de càstig de Donald van posar el 8-0 però els francesos amb un assaig de Dusautoir va deixar el marcador amb el 8-7 final en un partit de gran intensitat.

La tradició de l´equip dels All Blacks es remonta al 1905 quan una selecció nacional de jugadors neozelandesos va fer una gira a Anglaterra, França i EEUU enfrontant-se amb el milor dels clubs de rugby fent  33 partits, dels què van guanyar 31, empatant 1 y perdent 1 contra Gal.les. El nom d´All Blacks no vé de la seva indumentària negre, sinò a la forma d´entendre el rugby en la què tots semnblen defensors disposats a jugar a mà, fent que siguin un referent del rugby. Al país, que no coneixia el viatge que havien fet els jugadors els arribaven notícies de les seves victòries i resultats molt engruixats fent arribar un sentiment d´orgull a Nova Zelanda pels jugadors i per aquest esport. Només 5 seleccions l´han guanyat: Anglaterra, França, Sudàfrica, Austràlia i Gal.les. Els All Blacks són coneguts per la seva dança ritual a l´inici dels partits, el haka  http://www.haka.co.nz/   per reivindicar la seva cultura i per intimidar els adversaris.  

Felicitats. Lluny del que pensin molt aquest és un gran esport, ple de valors i principis.

Au siau

El futur comença per J (de joventut)

No m´he cansat -ni em cansaré- de repetir re-pe-ti-da-ment, que una societat només té futur en la mesura que aposta per l´educació, en la mesura que inverteix clarament en el seu sistema d´ensenyament, en la formació del professorat, en les alternatives perquè els joves tinguin oportunitats i accés al mercat laboral al mateix temps, per donar-los prou mitjans per la seva valentia i empenta. Avui sortia la notícia que un grup de set estudiants d´enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya han fet volar un avió no tripulat fent servir energia solar. L´avió s´alimenta de cèl.lules fotovoltàiques a les ales i permet volar de forma continuada. Es tracta de la mateixa universitat on retallem, es tracta dels mateixos joves que despreciem. ¿què falta perquè la gent i els polítics se n´adonin que a l´ensenyament no es pot estalviar?. Hem d´apostar.

Au siau

Esmorzars amb tertúlia

Fa uns díes vaig llegir la notícia que el prestigiós restaurant 7 Puertas de Barcelona ha decidit portar endavant una proposta diferent. Un diumenge de cada mes farà un esmorzar especial. Recuperant un costum antic, l´esmorzar de forquilla -és a dir, un àpat contundent-. El 7 Portes, hereu de la Fonda Europa de Granollers (per la família Perellada) recupera la tradició de l´àpat amb cuina de mercat. A més, l´esmorzar comptarà amb un personatge al voltant del qual tindrà una tèrtulia cultural o d´oci, amb un ponent que introduirà el tema i un bon torn de preguntes entorn d´un bon cigar. No trobo un costum, un fet tan bonic com aquest: entaular-se davant un bon menjar de mercat, parlar, escoltar, aprendre, riure, comentar, opinar amb sentit, aprendre dels grans, sentir els petits, tenir l´oportunitat d´opinar. Celebrem aquesta idea i esperem que altres bars i restaurants se sumin a aquesta iniciativa, i sobretot que siguem capaços d´aprofitar l´oportunitat.

Au siau

Euzkadi respira

Sembla ser avui un dia històric per la pau a Euzkadi. Després de molts intents d´arribar a cercar eines d´entesa i de diàleg per intentar deixar el soroll de les armes, sembla haver arribat el moment. Avui, ETA ha realitzat un comunicat d´abandonament de la lluita armada i per tant de la violència a Euzkadi. És un pas sens dubte per la pau, per deixar de patir tant a Euzkadi com a la resta de l´estat. Sens dubte no és pas el final, sinò l´inici d´un procès. Ara serà el moment de veure el pes del sentit, del diàleg, de la paciència, de moments que seran molt difícils segur per a tothom, per les aspiracions i les il.lusions d´uns, per comprovar i gestionar la pau, aturar les ganes de lluita d´uns i d´altres, de frescura d´idees per donar a un poble que ho vol ser una oportunitat i per donar a una societat que reclama pau i felicitat alló que li pertoca. Sentirem a molta gent parlant, bé, més aviat dient bretolades, sense-sentits, afirmacions sense saber. Serà una pena. Però per sota n´hi haurà gent parlant del present i del futur d´un poble. Sort. Molta sort i molt de seny.

Au siau

Vacuna contra la malària

La notícia del dia no passa avui, crec, per les misèries dels de sempre, es diguin aquests banquers, financers, o gent que surt a la tele invintant-nos a promeses esterils i buides. No és tampoc ni tan sols el corredor mediterrani, que ha estat integrat dins més opcions com si no fos realment prioritari envers les altres opcions, en un altra operació del clàssic "café para todos". No. La notícia del dia que hauria d´omplir de més alegria a aquells que ens considerem humans, és l´èxit del primer gran assaig de la vacuna de la malària. La vacuna experimental ha reduït a la meïtat els casos de la malaltia en la canalla d´entre 5 i 17 mesos en un assaig fet a set països africans. La immunització ha reduït els casos greus en un 47 % en els infants i els casos més lleus en un 56 %. És un pas important ja que es tracta de la lluita contra un microorganisme molt més complex que un virus. La vacuna pot ajudar a reduir les 800.000 morts anuals que causa la malària i els 225 millons (sí, millons) de casos no mortals que es registren a l´any al món. Felicitats als investigadors, felicitats al món.

Au siau