Que déu ens agafi a tots ben confesats.
Au siau
P.D.: això només val pels mortals. Si ets de Grañen i t´ha tocat la grossa, tranqui, t´espera una altra vida.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.
La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.
Honor a quien honor merece.
Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.
Todo cambia nada es.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
La crisi econòmica ha suposat un increment en el món de joves, nens i adolescents que fan treballs molt perillosos en sectors com la construcció, la minera, el tèxtil, la indústria o l´agricultura perquè són una mà d´obra silenciosa, silenciada i barata. Així ho deia el director de l´Oficina de l´Organització Internacional del Treball (OIT) a l´estat, Joaquín Nieto. A l´actualitat n´hi han 215 milions de nens que no poden sortir del treball i l´explotació infantil, y d´ells 115 milions treballen en pitjors formes de treball infantil, exposant-se a contaminants químics, baixant a la terra, a les mines, en jornades interminables a la construcció, a la prostitució, en postures forçades que deformen els seus cossos o drogats per poder suportar les jornades de treball. Recordem-nos d´ells una mica també aquests dies.
Al llarg d´aquests díes hem estat veient un altre cop les misèries dels polítics. El govern sortint jugant al ratolí i al gat amb el govern català per si et faig arribar o no els 789 milions que, en qualsevol cas, hauran de lliurar un moment o un altre. Ara el Ministeri de Cultura paralitza l´últim retorn de papers de Salamanca a Catalunya. És indiferent la justificació, què més dóna!. Els fets són fets. Lluny del lamentable llenguatge que en general s´emprea per intentar justificar allò que és plenament injustificable (siguin aquestes o d´altres matèries), ha de ser acceptat que qui detenta el poder, juga amb qui no el té com una titella, allunyats de la veritat, allunyats de parlar clar i català i de posicions coherents. Depèn el que es juguin així faran, sense importar-los gaire el què diran. Pur tacticisme que els empobreix com a persones i com a professionals. Això sí: al ciutadà, que el bombin. El ciutadà (l´home del carrer que diria Pi de la Serra) no juga aquesta partida. Què més dóna si és just o no això o allò altre!. No se com volen doncs que la societat i els ciutadans no es vagin allunyant cada vegada més d´una política llunyana de la realitat i de la veritat. Porca miseria!
En diverses ocasions he manifestat la difícil dicotomia en la meva percepció del ser humà. És capaç de les més horribles, sinistres i criminals actuacions i alhora és capaç de fer i treballar les coses més belles del món. És complex l´home. Alhora que treballem intensament per la nostra autodestrucció (cremem els boscos del món, talem l´Amazònia, assassinem l´últim rinoceront o els últims exemplars de balenes, llancem CO2 per ofegar l´atmosfera, trepem Alaska i els pols, etc), treballem per respondre les nostres preguntes humanes: ¿d´on venim? ¿cap a on anem?. El bosó de Higgs. Cerquem la partícula de Déu a l´accelerador LHC de Ginebra, l´accelerador de partícules més potent del món construït a Ginebra i on treballen més de 10.000 científics. Ahir a la seu de l´Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) es va anunciar la possible existència del bosó de Higgs. Els científics han confirmat que tenen indicis significatius que l´han identificat i el tenen tant identificat que han comunicat que és possible que a l´estiu el puguin caçar. A l´interior dels detectors les partícules xoquen entre si, provocant noves partícules sorgides de l´energia del xoc. A la vegada aquestes noves partícules es desintegren alliberant energia i donant lloc a altres partícules. Cada feix de protons consta de 300 bilions de partícules que es creuen 30 milions de vegades /per segon. Els detectors identiquen les partícules finals (electró, fotó, protó, neutró, muó) resultants de les col.lisions i a partir de la imatge final poden deduir els físics la desintegració de les partícules des de la col.lisió inicial.
Per qüestions accidentals m´han assignat l´encàrrec de portar a terme una investigació sobre uns determinats fets per esbrinar la seva veracitat i a partir del resultat de les diverses investigacions i esbrinaments decidir si una o determinades persones en tenen culpa. És en certa manera una forma d´impartir justícia. No són situacions en què un es troba "a gustito" que diria l´ortega cano. És certament un tant incòmode ja que a les persones no ens agrada gens que ens mirin, que ens diguin el que hem fet bé o el que hem fet malament, no ens agrada estar al punt de mira dels altres. I llavors normalment la nostra reacció és defensiva, no reconéixer les nostres accions, justificar allò que no es justifica. Per altra banda el jutge, o sia jo, dubtes i et trobes en un espai que no és el teu generalment, rar, investit d´una autoritas especial. Has de mantenir distància i fredor, ja que el cor et porta a un lloc i el cap igual també, però has de mesurar amb "mesura" els temps i les decisions. Potser valdria la pena que tothom representés a la vida alguna o vàries vegades aquests papers, perquè segur tothom tindria més clar els conceptes i principis de convivència i podrien també valorar d´altra forma els principis i valors que han de regir la vida.
M´ha fet molta patxoca unes declaracions de Pau Riba. Aquest artista polifacètic ja amb un bon recorregut en el món musical i artístic, és d´aquell tipus de personalitat que no deixa indiferent. No té cap tipus de por a expressar lliurement el seu pensament i les idees, ni té por a equivocar-se o sentir diferent del que fa, del que diu la resta del món. Això és valent, és humà, és maco. La seva entrevista és tota ella una declaració d´intencions declarant-se directament antisistema. Diu "la democràcia és entabanadora; ja ni els pobles trien els seus governs: ho fan els mercats" (¿no té raó?). I segueix: "L´alternativa és el referèndum continu, per a totes les decisions: semàfors, impostos, etc. Els ordinadors farien referèndums en línia: l´estat seria un programa informàtic que emetria les decisions emanades de la majoria. I tots a acatar-les". No crec que amb declaracions semblants podem dir que el xicot no l´encerta. És pura realitat. Demà us diré alguna cosa més de la seva filosofia.
Bé. Per fi hem arribat a la conclusió d´aquest llarg camí de la lluita preelectoral. Al llarg d´aquests dies hem sentit moltes paraules. Acabo de rectificar l´entrada, perquè havia posat idees. I crec que d´idees, idees, ben poques. Demà seran els ciutadans amb el seu vot els que decidiran finalment qui de tots aquells que han estat al faristol els ha convençut més, qui creuen que millorarà les seves vides i la de la societat en general, qui encarna millor el futur del nostre país. És la democràcia (del grec δημοκρατία a partir dels conceptes δῆμος («demos», pueblo) y κράτος (krátos,poder). Vosaltres sabreu que us han semblat les propostes i que us suggereixen les estomacades entre tots i sobre tot l´influxe de la realitat que ens envolta. Al llarg d´aquests dies s´ha sentit la veu de molta gent, al carrer, a l´oficina, a casa, amb els amics. Tothom té una visió gris, poter negre i tot de la situació. Comença a escampar-se el "és clar, això no pot continuari així...". Ara sembla que molta gent té clar que vivim per sobre del que tenim, que disposem de massa coses, que els nois no coneixen la cultura de l´esforç, que potser hem de posar un gra més per part de tothom...Paraules. Potser haurem de començar a pensar en passar de les paraules als fets. No veig molts fets jo. Els nois tots tenen blacsberrys o iphones; estem planejant el pont de la Constitució per sortir; a nadal ens gastarem una mitjana de XX euros; els hotelers faran ple; la tablet serà el regal d´aquests reis; al gener aniré a esquiar ¿¿¿???.
El videojoc per a PlayStation 3, Xbox 360 y PC Call of Duty (Modern Warfare 3) que va arribar a les tendes el passat dia 9 ha aconseguit unes vendes de 6,5 milions d´unitats en només 24 hores als mercats americà i anglosaxó. L´editora del títol, Activision, assegura que aquestes vendes porten a que la sortida d´aquest videojoc sigui el més gran llançament de la indústria dels jocs informàtics. Jo no he jugat encara a aquest joc (potser seré dels pocs), però he de reconèixer que m´agraden els videojocs i he jugat a altres títols. Cada vegada els fan amb una qualitat d´imatge i un realisme que et transporten realment al món imaginari de la història del joc. És normal que n´hi hagi tantes persones (joves i no tant joves) que tinguin una atracció al món del videojocs, amb títols realment històrics i on diverses generacions han participat en diverses fases. Lluny del que pugui semblar als sempre negativistes és un bon espai de lleure, d´oci i de poder compartir amb altres, si com totes les coses ets tu qui controles la màquina i no a l´inrevès. És necessari també desconnectar i aquesta és una forma com un altre. El control, no és només en el videojocs, sinò en tot a la vida.
"Per enfrontar-se a la vida l´equipatge és l´esperit crític, la capacitat d´estimar els altres i el plaer de conèixer i compendre, i el de rebel.lar-se contra els aspectes de la realitat que són intolerables. La qualitat humana més admirable és l´altruïsme; el més trist és no se capaç de ser més generós, d´estimar més persones. El més trist és no ser millor, no tenir més compresnió i compassió.
Les perles de Bouveresse van continuar a l´entrevista que comentàvem ahir. En general culpa als mitjans de molts dels mals contemporanis per la seva manca d´independència i el perill que suposa tenir a les mateixes mans el poder polític, l´econòmic i el mediàtic. Com a l´anterior entrada prefereixo reflectir textualment les paraules del filòsof. En relació a la manca de felicitat de la societat actual comenta:
L´altre dia vaig estar llegint una entrevista realitzada al professor de filosofia i filòsof Jacques Bouverresse, www.college-de-france.fr/default/EN/all/phi_lan/. Força vegades he comentat des d´aquí algunes entrevistes doncs crec que és necessari aprendre dels millors. Aquest home és un d´ells. Acaba de presentar el seu llibre "Sátira y profecía, las voces de Karl Kraus". Una de les grans conclusions de les seves teories i pensament, és que s´ha de repensar permanentment l´actitud davant les coses i n´hi ha aspectes de la vida i la rutina diària sobre les què es pot i s´ha d´actuar. És així. Com en altres casos faré cites textuals perquè és molt interessant. En relació als moviments de rebel.lió que n´hi han ara diu: "Kraus ja va denunciar el fenomen de la dictadura del món financer. M´agradaria que les noves generacions sabessin que per sentir-se realitzat a la vida no només compten els diners. La vida és un esforç digne d´una causa millor". (gran resposta!) I segueix: (...) Hi ha massa gent al món que viu en condicions miserables i s´accepta tranqujil.lament; és esborronador. A la crisi financera s´hi suma la cris moral, aquesta incapacitat de mostrar sensibilitat cap als altres".
He de confessar que el rinoceront és possiblement el meu animal preferit. Veig en ell un conjunt de virtuts que em fan veure´l diferent. D´entrada és especial. no s´assembla a altres animals del seu hàbitat amb la/les banyes tan característiques i el se cos. És una de les poques espècies (amb l´hipopòtam i l´elefant) que està considerat megafauna i està considerat el segon animal terrestre més gran, rera l´elefant. No és un animal hostil i intenta defugir el conflicte però s´enfada si li toques molt els nassos (bé, les banyes) o veu perillar els seus petits. És fort, amb caràcter però pacífic. Doncs bé, aquest gran animal, amb què totes les persones i canalla disfruten en els zoos, ha mort en la seva subespècie de rinoceront negre. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha confirmat que el rinoceront negre ha estat declarat extingit a l´Àfrica occidental. A més ha revelat que el rinoceront blanc del nord és probable que no existeixi ja en estat salvatge. ¡Bravo!. ¡Ja hem acabat amb altre animal! ¡Anem a pel següent i si és possible ràpid!.Fins que quedi l´últim animal, l´humà, i podem matar-nos fins al final. No cal analitzar perquè hem acabat amb el rinoceront; si ho demanèssim segurament la culpa seria del canvi clìmàtic, no pas del senyors de negre rics i poderosos, dels traficants, ni dels orientals que cerquen les banyes ni de les persones que els maten, ni dels soldats que es deixen subornar, ni de.....Fastigós.
Jo no se si dels debats electorals en treurem aigua clara i grans i eloqüents oratòries. Quan el present trontolla sempre és bo mirar el passat per saber on anar. Hem sabut avui que els Homo Sapiens van ser els primers navegants, sortint de l´Africa pel Mar Rojo i no per la península del Sinaí. Van ser els primers exploradors que es van aventurar en un continent desconegut i els avantpassats de qui descendeixen totes les poblacions humanes que es van extendre més tard a Europa, Asia, Oceanía i Amèrica: els nostres avantpassats. Amb una mena de nau primitiva, creuaren l´estret de Bab-el-Mandeb que separa el Mar Rojo de l´oceà Índic, no sabem quants ni quan, ni què els va portar a creuar el mar.
Fa dies volia retre un petit homenatge als Castellers de Vilafranca. El dia 1 de novembre van viure la seva diada castellera. I allà, a casa seva, a la Diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès, van aconseguir una fita històrica per la gent que estima aquesta part de la cultura: van aconseguir carregar un pilar de tres de deu amb folre i manilles, castell que està considerat un castell extra per ser un dels de més gran dificultat. Amb una gran ovació i celebració d´una plaça plena de gom a gom, ha estat la primera colla que aconsegueix un castell d´aquestes característiques aquest any. Jo no sóc gaire folklorista, més aviat el contrari, però he de reconèixer que el món casteller m´atreu. Considero realment una petita heroïcitat la voluntat i l´esforç del grup per pujar i donar forma a una construcció humana d´aquesta alçada, la solidaritat del grup des de la gent que fa la base fins l´anxeneta, i la preparació física i mental que això comporta. La construcció d´un pilar de tres de deu és un moment excepcional i vull des d´aquí felicitar-los perquè la complexitat i esforç del castell, així ho mereix. Aprofito també per animar a la resta de colles, ja que és molt estar on estan en els temps que corren i totes tenen aquest element de sana competitivitat que fa cada temporada donar un petit salt cap amunt. Força i ànims.
El Partit Pirata va aconseguir a les últimes eleccions de setembre passat un 9% dels vots a Berlín. Fruit d´això setze dels integrants d´aquesta formació formen part del grup parlamentari de l´Assamblea de Berlín. Van amb moltes menys pretensions de les que la gent pot creure i aportaran segur una bona dosi d´aire fresc. Fabio Reinhardt, vicepresident del grup dels pirates berlinesos ha estat comentant la seva visió del món actual, concloent que s´intenta separar els diferents grups socials i enfrontar-los entre sí. Confirma i positiva allò que moltes persones ja pensen: falten institucions transparents. Aquesta formació era vista com una broma, però la intenció de vot de l´electorat alemany la fa caminar cap al 10 %, cosa que significa una bona capacitat per influenciar el tipus de política i de valors cap on camini la societat, i per tant ja sel´s miren de forma més seriosa. Tot el que sigui alternatiu, tot el que sigui nou, tot el que sigui canvi, sempre ha d´aportar oxígen a uns discursos antics, reconeguts, poc transparents i immovilistes. Esperem que cali. Esperem que aquesta probable frescor pugui donar un aire nou, idees noves i fresques. Estem necessitats d´elles i de gent que seriosament agafi aquesta responsabilitat.
La "no missió" a Mart s´ha acabat. La missió Mars 500 de l´ESA (Agència Espacial Europea) ha arribat aquest divendres a la seva finalització després de 520 dies d´aïllament amb la porta de l´habitacle que feia de nau i on han estat gairabé dos anys tancats (des de juny de l´any 2010). Un per un han sortit tots els tripulants, essent el primer el comandant Alexey Sitev. Aquesta prova era necessària ja que han estat un temps similar al que els costarà arribar al planeta vermell i entre d´altres proves havia de veure´s la ressistència al gran perill: LA CONVIVENCIA!, entre d´altres experiments. L´ESA ha explicat que els astronautes d´una missió real tindran que enfrontar-se a nous reptes psicològics ja que estaran en alerta constant i en cas d´emergència no podran sortir per la porta i anar-se´n. Vista des de Mart, la Terra serà un estel més entre d´altres i pot crear un fort sentiment de desenganxar-se de la realitat i de la terra afegint més estrès. És fascinant en què treballem quan ens convertim en humans!
Ja està aquí!!. Feia molt que tothom estàvem esperant aquest moment! Feia tant que ens havíem abandonat... Era pel maig d´aquest any que es van celebrar unes altres eleccions. Sembla que hagi passat tota una vida. Tots estàvem tan tristos, tan mancats de notícies, bon rotllo i humor...Els estilistes fent els últims tocs a la seva imatge, vestits, postures; els seus assessors preparant els discursos tots plens de pau, de positivisme, de paraules que ens faran gaudir i il.lusionar-nos. Autobusos carregats de companys que van a sentir als seus ídols, tots plens de joia i xirinola. Els grans tel.lers fent banderoles, pancartes; els dentistes han treballat a fons, doncs és tanta l´alegria que tothom somriu i riu. Els micròfons estan plorosos doncs els crits de les seves veus poderoses travessaran les parets d´habitacions i locals. Tot serà diferent després perquè tothom ens defensarà, ens ajudarà, el crèdit fluirà, els llocs de treball es crearan sensdubte, els estudiants tindran més opcions, no pagarem tant i ens comprarem moltes coses. Tenia tantes ganes d´aquest moment..
El Dia de Tots Sants és una tradició religiosa instituïda en honor de tots els sants coneguts i desconeguts, segons el Papa Urbano IV, per compensar qualsevol falta a les festes i records dels sants al llarg de l´any per part dels fidels. A l´esglèsia catòlica es celebra l´1 de novembre, a l´ortodoxa el primer diumenge després de Pentecosta i també es celebra a les esglèsies anglicana i luterana. De fet a l´esglèsia primitiva es celebrava l´aniversari de la mort d´un, Paul, màrtir en el lloc del martiri. Molt sovint els màrtirs morien el mateix dia, de vegades en grups, i això va portar a una celebració comuna. En els temps de Dioclecià, el nombre de màrtirs va arribar a ser tan gran que no es podia diferenciar un dia per assignar-la. L´esglèsia sentint que s´havia de venerar va assenyalar un dia comú per a tots, fet que es va produir a Antioquia al diumenge abans de Pentecosta.
Científics europeus estan treballant seqüència del genoma de quatre persones d´entre 105 i 122 anys, amb l´objectiu d´entendre com es pot tenir una bona salut fins edats avançades. Aquest projecte dóna un tomb també a l´estratègia d´investigació. Fins ara s´estudiven els genomes de persones malaltes per compendre les bases de les malalties. Ara també s´estudiarà el genoma de persones sanes per comprendre què les fa distintes de la resta de la població. És una bona cosa, ja que per complementar els estudis amb persones centenàries amb l´objectiu de desenvolupar tractaments per mantenir una bona salut fins edats avançades. Fins ara s´ha seqüènciat els genomes de dos alemanys, una dona francesa i una dona catalana. Ara s´està a la fase d´extreure informació (seqúenciar és descriure la seqüència de tres mil milions d´unitats genètiques que formen l´ADN), i després s´ha de trobar en aquesta llarga cadena d´informació, què pot explicar el secret d´aquesta longevitat, que té segur un alt component genètic, malgrat que els components exteriors influeixen a l´esperança de vida.
No m´he cansat -ni em cansaré- de repetir re-pe-ti-da-ment, que una societat només té futur en la mesura que aposta per l´educació, en la mesura que inverteix clarament en el seu sistema d´ensenyament, en la formació del professorat, en les alternatives perquè els joves tinguin oportunitats i accés al mercat laboral al mateix temps, per donar-los prou mitjans per la seva valentia i empenta. Avui sortia la notícia que un grup de set estudiants d´enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya han fet volar un avió no tripulat fent servir energia solar. L´avió s´alimenta de cèl.lules fotovoltàiques a les ales i permet volar de forma continuada. Es tracta de la mateixa universitat on retallem, es tracta dels mateixos joves que despreciem. ¿què falta perquè la gent i els polítics se n´adonin que a l´ensenyament no es pot estalviar?. Hem d´apostar.
Fa uns díes vaig llegir la notícia que el prestigiós restaurant 7 Puertas de Barcelona ha decidit portar endavant una proposta diferent. Un diumenge de cada mes farà un esmorzar especial. Recuperant un costum antic, l´esmorzar de forquilla -és a dir, un àpat contundent-. El 7 Portes, hereu de la Fonda Europa de Granollers (per la família Perellada) recupera la tradició de l´àpat amb cuina de mercat. A més, l´esmorzar comptarà amb un personatge al voltant del qual tindrà una tèrtulia cultural o d´oci, amb un ponent que introduirà el tema i un bon torn de preguntes entorn d´un bon cigar. No trobo un costum, un fet tan bonic com aquest: entaular-se davant un bon menjar de mercat, parlar, escoltar, aprendre, riure, comentar, opinar amb sentit, aprendre dels grans, sentir els petits, tenir l´oportunitat d´opinar. Celebrem aquesta idea i esperem que altres bars i restaurants se sumin a aquesta iniciativa, i sobretot que siguem capaços d´aprofitar l´oportunitat.
La notícia del dia no passa avui, crec, per les misèries dels de sempre, es diguin aquests banquers, financers, o gent que surt a la tele invintant-nos a promeses esterils i buides. No és tampoc ni tan sols el corredor mediterrani, que ha estat integrat dins més opcions com si no fos realment prioritari envers les altres opcions, en un altra operació del clàssic "café para todos". No. La notícia del dia que hauria d´omplir de més alegria a aquells que ens considerem humans, és l´èxit del primer gran assaig de la vacuna de la malària. La vacuna experimental ha reduït a la meïtat els casos de la malaltia en la canalla d´entre 5 i 17 mesos en un assaig fet a set països africans. La immunització ha reduït els casos greus en un 47 % en els infants i els casos més lleus en un 56 %. És un pas important ja que es tracta de la lluita contra un microorganisme molt més complex que un virus. La vacuna pot ajudar a reduir les 800.000 morts anuals que causa la malària i els 225 millons (sí, millons) de casos no mortals que es registren a l´any al món. Felicitats als investigadors, felicitats al món.