Es torna a conversar sobre la voluntat als llibres de psicologia i de l´educació. El nen quan es petit plora, per gana o perquè alguna cosa l´espanta, fins que a poc a poc va aprenent a regular conscientment els seus actes. Hi ha un moment d´evoució en què aprèn a manipular el seu desobedient sistema nerviós, obeint les ordres lingüístiques de la seva mare (arriba el llenguatge). Els investigadors han descobert que la voluntat no és innata sinó que s´ha d´aprendre. N´hi han cultures que treballen la voluntat; la nostra no. Així el resultat és que als joves els costa controlar el comportament. La voluntat és un conjunt de quatre destreses que el nen ha d´adquirir gradualment: bloquejar l´impuls, la deliberació (pesar les alternatives), la decisió (el valor de tallar), i finalment posar-la en práctica i això vol dir esforç, afrontar frustració de vegades o ajornar la recompensa.
Educar la voluntat és el gran objectiu doncs s´ha d´aprendre, i per tant, ensenyar, si volem que el nostre jovent no sigui una generació de nens malcriats i frustrats.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario