
"A les societats en què vivim, cada vegada és més difícil fer aquesta distinció entre les necessitats essencials i les que no ho són. Ens proposen coses per totes bandes, els objectes ens destorben. Ens creem necessitats artificials de les quals cada vegada son més dependents. Ens envoltem d´obstacles que ens impedeixen portar una bona vida". (en aquest punt, Bouveresse explica un conte de Tolstoi. És la història d´un camperol a qui el propietari diu que li regalarà la terra que sigui capaç de recórrer al llarg d´un dia. El camperol corre i corre. Quan al final del dia arriba al punt d´on havia sortit, està tan exhaust que es mor d´esgotament. Al final ha obtingut l´extensió de terra que necessitava per poder-hi reposar.). Com veieu, els comentaris d´aquest home són més que pensament. Demà més.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario