Sortia avui una noia el treball de la qual és reclutar talent per dirigir equips humans, els temuts headhunters. És interessant veure com s´utilitza el llenguatge i la semàntica per vendren´s una imatge pressumptament moderna i lògica del que s´entén per un directiu. La perla vé quan se li pregunta per allò que es cerca ara aquesta noia en un directiu, atenció: "Cosmopolites i visionaris, però amb els peus molt enganxats a terra. Perfils amb experiència internacional, diversos idiomes, sens dubte, i ment oberta per la diversitat, que sàpiguen generar il.lusió i motivar els seus equips, que creguin en el futur". Aquesta és la base, però n´hi ha més perles que no penso reproduir. Jo no dono crèdit. Al meu cap han sortit grans noms de tots els temps com Sèneca, Borges, Josep Pla, m´ha sortit el meu oncle Antòn de 101 anys, un home amb una vida intensa fet a sí mateix i gran i reconegut home en el seu entorn. No puc entendre com encara s´intenta fer de les persones quelcom contranatura, però sobretot que s´intenti vendre el no viure o més ben dit, el donar la vida per uns objectius força qüestionables i poc raonables pel coneixement i el creixement d´un mateix. Bona sort a aquesta paia. Així va el món.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario