Justícia

Per qüestions accidentals m´han assignat l´encàrrec de portar a terme una investigació sobre uns determinats fets per esbrinar la seva veracitat i a partir del resultat de les diverses investigacions i esbrinaments decidir si una o determinades persones en tenen culpa. És en certa manera una forma d´impartir justícia. No són situacions en què un es troba "a gustito" que diria l´ortega cano. És certament un tant incòmode ja que a les persones no ens agrada gens que ens mirin, que ens diguin el que hem fet bé o el que hem fet malament, no ens agrada estar al punt de mira dels altres. I llavors normalment la nostra reacció és defensiva, no reconéixer les nostres accions, justificar allò que no es justifica. Per altra banda el jutge, o sia jo, dubtes i et trobes en un espai que no és el teu generalment, rar, investit d´una autoritas especial. Has de mantenir distància i fredor, ja que el cor et porta a un lloc i el cap igual també, però has de mesurar amb "mesura" els temps i les decisions. Potser valdria la pena que tothom representés a la vida alguna o vàries vegades aquests papers, perquè segur tothom tindria més clar els conceptes i principis de convivència i podrien també valorar d´altra forma els principis i valors que han de regir la vida.