La partícula de Déu

En diverses ocasions he manifestat la difícil dicotomia en la meva percepció del ser humà. És capaç de les més horribles, sinistres i criminals actuacions i alhora és capaç de fer i treballar les coses més belles del món. És complex l´home. Alhora que treballem intensament per la nostra autodestrucció (cremem els boscos del món, talem l´Amazònia, assassinem l´últim rinoceront o els últims exemplars de balenes, llancem CO2 per ofegar l´atmosfera, trepem Alaska i els pols, etc), treballem per respondre les nostres preguntes humanes: ¿d´on venim? ¿cap a on anem?. El bosó de Higgs. Cerquem la partícula de Déu a l´accelerador LHC de Ginebra, l´accelerador de partícules més potent del món construït a Ginebra i on treballen més de 10.000 científics. Ahir a la seu de l´Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) es va anunciar la possible existència del bosó de Higgs. Els científics han confirmat que tenen indicis significatius que l´han identificat i el tenen tant identificat que han comunicat que és possible que a l´estiu el puguin caçar. A l´interior dels detectors les partícules xoquen entre si, provocant noves partícules sorgides de l´energia del xoc. A la vegada aquestes noves partícules es desintegren alliberant energia i donant lloc a altres partícules. Cada feix de protons consta de 300 bilions de partícules que es creuen 30 milions de vegades /per segon. Els detectors identiquen les partícules finals (electró, fotó, protó, neutró, muó) resultants de les col.lisions i a partir de la imatge final poden deduir els físics la desintegració de les partícules des de la col.lisió inicial.

Au siau