Aquests dies s´han produït dues notícies que han commocionat les poques persones que resten al món. Les dues han passat a la Xina. Unes imatges van recollir com una nena era atropellada enmig del carrer davant la indiferència del personal. Van anar passant més cotxes, persones en bicicleta, peatons, etc. Ningú es va aturar a donar assistència a la nena. Fins que després de força temps una dona es va aturar finalment i la va portar a un centre, on va morir dos dies més tard. L´assassí, perquè no se li pot dir d´un altre forma, va dir que no la va socórrer no podia fer front al que havia de pagar per l´accident. Ens vàrem quedar incrèduls. Però vet aquí, que dos dies més tard, veiem un acte encara més : un camioner que atropella a un nen, i en veure que encara era viu, va fer marxa enrera i el tornar a passar per sobre fins matar-lo, es va baixar del camió i a un testimoni que hi havia li va etzibar ¿quan he de pagar? ¿Perquè ho va fer? Doncs perquè a la xina és més barat la indemnització per mort, que per accident. Jo, que ja sóc crític amb la humanitat, ´davant d´aquests fets no deixo de pensar que efectivament caminem de manera ferma cap a la destrucció. Perquè per moltes veus que s´aixequin ara per espantar-se i reclamar no se ben bé el què, aquests fets han passat sota el silenci de tothom, passen i continuaran passant i tan tranquils. Agafarem un desgraciat per castigar-lo i continuarem la nostra rutina. Ni més, ni menys.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario