És curiós la festa grossa que s´està montant arran dels problemes de blackberry. Clar aquest aparell tan bonic i tan útil, s´ha fet càrrec de les nostres vides. Ho se de primera mà. La meva filla no para de demanar-me una (jo m´he negat, hi ara!) i argumenta que totes les companyes de classe en tenen una (això sí és veritat). ¿Què fan amb ella?. Us ho dic fàcil: en una estada de cap de setmana a Sant Pol van pujar tres de les seves amigues amb les respectives armes (blackberrys). En 72 hores no he vist mai un animal tan enganxat a una eina. Foto i penjo, foto i penjo, comento, foto i penjo, comento, comento, penjo comentari, sms, foto i penjo. Això i sentir la música durant 72 hores. A més, n´hi han tots aquells que han fet pràcticament de la seva vida professional, l´extensió blackberryana. Dóna nom fins i tot a un corrent polític. Ha estat sembla ser un drama. Ja no estem acostumats a viure sense. No ens recordem que fa ben poc no existia res de tot això. I vivíem. No se si demà això mateix passarà amb altre giny, amb altre marca, amb altre tecnologia. Sí se que potser n´hauríem de reflexionar. Potser les coses més senzilles no ens fan tan esclaus. Potser les coses es gaudeixen d´una altra forma. No se.
Au siau
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.
La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.
Honor a quien honor merece.
Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.
Todo cambia nada es.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario