Fariseus

Imatge idil.lica. Una nena rossa vestida de blanc recollint

flors al jardí de casa seva a un típic poble d´Anglaterra. La germana gran arriba de l´escola i saluda. El pare neteja el cotxe. De sobte s´escolta el soroll de les aspes d´un helicòpter. Aquest es posa al terra i baixen soldats britànics de l´aparell. Van cap a la casa, violen en grup l´adolescent sobre la cuina. Mutilen el pare i l´assassinen.

Aquest és l´argument del video d´una ONG que rematen amb un missatge directe i clar: "Basat en una història real del Congo. Podríem imaginar que passés aquí?". La filmació ha causat "honda preocupación" (sic) i sembla ser un gran impacte a la classe benestant i no tan benestant: ensenyar de primera ma el que passa, -perquè és real-, no queda bé, ens pot ferir els ulls i els sentiments. No esta bé.
¿No està bé? ¿I com li diem a totes les dones violades? ¿Com li expliquem a les próximes víctimes?¿Que es vagin pujant la faldilla?¿Que comencin a cavar la tomba dels familiars sinò la seva mateixa que des d´aquí ja ens ho mirarem? ¿Potser que es vagin entrenant?

Realment el ser humà té un gran problema. Igual haurem de deixar de dir-nos humans. Potser amb sers, ja tindrem prou, de moment.

Au siau