El mot autoritat prové del llatí autoritas, provinent del mot auctor, que té el seu origen a la rael augure, que significa augmentar, promoure, fer progressar. Es va aplicar aquesta paraula al prestigi, a la capacitat o superioritat d´una persona en relació a una determinada activitat o saber. En una cita del pensador K. Jaspers, la noció d´autoritat correspon a la força que serveix per sostenir i incrementar, el que sosté una cosa i la desenvolupa. En el seu origen representa com la peculiaritat entitativa d´unes persones envers les altres, la credibilitat que mereix aquell que la exerceix. Doncs bé, ara sembla que després de molts debats i unes quantes tortes que han rebut els professors es pensa en recuperar per l´ensenyament l´autoritat. Peró com és habitual ho fem malament. Ho fem per defensar no perquè creiem. Hem de defensar unes persones de la violència, de la incultura d´uns quants. I no és això. S´ha de recuperar l´autoritat però com era a l´origen, perquè en són mereixedors, perquè saben guanyar-la, perquè l´exigim. Es guanya el respecte no per la via punitiva, sinò pel reconeixement de la vàlua, de la detentació del poder vist aquest com l´expressió del saber i del prestigi. A veure com acaba. Però com sempre he dit, en la mesura que no li donem importància a l´educació en la seva totalitat, estem enterrant no el seu futur com individus tan sols, sinò llaurant l´enterrament de la societat o país. Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario