Valors

Els mitjans aprofiten els caps de setmana per posar-nos davant de temes de debat que formen part del dia a dia de l´actualitat. M´ha semblat interessant un d´ells en què s´enfrontaven dues idees sobre la preeminença dels valors o si actualment som capaços de vendre´ns per un alguna cosa; en resum, si és veritat que tots tenim un preu. És un debat interessant en un moment en què la nostra classe dirigent, sigui en el món privat o en l´àmbit públic, està donant clars exemples de manca de principis i on la societat es fa ressó d´aquesta situació. Un ressó certament tacat per la idea que qualsevol faria el mateix que l´altre, és a dir, que tots portem a dins nostre la llavor del mal. Defenia una de les posicions que no es pas veritat que tothom es ven i que al marge de tenir accés a aquells béns que son desitjats i poden ser objecte il.lícit de benefici o desig, s´ha de tenir la voluntat d´actuar malament. Aquesta posició ens recorda que essent veritat que n´hi ha molts casos reprobables de persones que fan i actuen sense valors ni principis, n´hi ha de molta gent que en mateixes situacions actua molt bé, sense aprofitament personal i treballant pel bé de la societat o dels ciutadans amb qui es relacionen. N´hi ha però un altre punt de vista; aquell que ens recorda que els valors els anem adquirint tal com vivim, tal com ens anem relacionant amb el nostre entorn. I anem adaptant-nos en funció dels interessos propis i del grup de pertinença. Això fa que els valors siguin diversos en funció d´una sèrie de factors que formen el nostre corpus, de forma que allò que es perojatiu per uns igual no ho és pas per mi: vendre´s pot ser un concepte dolent si el punt de vista del nostre interlocutor és oposat al meu, i per tant jo puc valorar si el preu que he de pagar estic disposat a assumir-ho o no. És un debat interessant perquè lluny del que sembla no és un tema dels demés. És un tema de cada un de nosaltres, el assumir si en tenim de valors i quins són els nostres. Està molt bé recriminar als demés coses, fets o beneficis, però no m´agradaria que molta gent es trobés al costat de Jesucrist per veure quanta gent llençava la primera pedra.
En qualsevol cas és clar que és interessant que determinats valors i principis regeixin el nostre modus vivendi ja que som part d´un ens suprahumà que es diu societat i que requereix unes regles o normes de funcionament. També es interessant pensar que totes les persones, independentment del lloc social que ocupin, són exactament iguals, i per tant som iguals en quan a drets i sobre tot a deures envers els demés.
Au siau!