Les últimes informacions que han arribat des del nostre país veí confirmen un panorama molt complex que pot derivar a un greu problema per la UE. Les últimes decisions del Tribunal Constitucional en què qüestiona i rebutja algunes de les mesures impulsades pel govern portuguès, posa contra les cordes part de la política econòmica i social del govern. Davant la situació el premier portuguès no ha tingut més remei que convocar una roda de premsa urgent per tranquilitzar la possible sensació que els mercats podrien tenir a partir de la decisió del constitucional. En declarar il.legals algunes mesures, el govern ha de prendre altres mesures complementàries per tal que els compromissos financers que ha acordat amb la UE equilibrin els comptes públics. Com no podia ser d´una altra manera el govern ha determinat reduir les despeses en educació, sanitat i Seguretat social i en empreses públiques entre les que es situen les de transports. Això comportarà un aprimament del sector públic i reestructurar l´estat amb tal d´evitar un altre rescat que posaria en risc de fallida al país.
Recordem que part de les mesures que s´han posat en qüestionament són la supressió de la paga extra de pensionistes i funcionaris i altres retallades socials. En un moment en què el debat de les politiques d´austeritat està a sobre de la taula, es veritablement difícil d´explicar que aquestes siguin les úniques mesures que els equips econòmics i socials tinguin com a horitzó perquè un país surti cap endavant. Sembla que la sentència del tribunal Constitucional suposa a la pràctica un capítol financer d´uns mil milions d´euros sobre un dèficit que parla en centenes de milers d´euros. Malgrat que es pugui entendre la necessitat de provocar ajustos per cercar l´equilibri dels comptes entre ingressos i despeses, s´espera dels econòmics i governants valentia, fermesa i seny. S´han d´atacar les causes del passat i s´ha de cercar un compromís de país que no passa exclusivament perquè només uns paguin la factura. Compromís comporta ajudar, col.laborar, aportar, construir. Recordem també que és necessari entendre la situació tal com és: avui en dia, en aquest món global, el que passa a una economia, sector o estat, repercuteix sens dubte en el que passa en les economies properes i finalment a l´economia global. Tenim Grècia, tenim Xipre, tenim Portugal…, no se que més fa falta abans que obrin una mica els ulls aquells que tenen capacitat de decisió per tal de corregir la nostra mirada envers el problema i les solucions a prendre. És veritat que en funció de la forma d´aproximació al problema (on estàs a l´escala social o a l´escala de poder) pot portar a análisi diferents. Però la realitat s´entesta en anunciar una cosa tan simple com aquesta: el que és bó per mi, és bó per tu; el que no és bó per mi, et passarà factura més tard o més d´hora. Menys cobdícia, menys ambició.
Au siau!
Recordem que part de les mesures que s´han posat en qüestionament són la supressió de la paga extra de pensionistes i funcionaris i altres retallades socials. En un moment en què el debat de les politiques d´austeritat està a sobre de la taula, es veritablement difícil d´explicar que aquestes siguin les úniques mesures que els equips econòmics i socials tinguin com a horitzó perquè un país surti cap endavant. Sembla que la sentència del tribunal Constitucional suposa a la pràctica un capítol financer d´uns mil milions d´euros sobre un dèficit que parla en centenes de milers d´euros. Malgrat que es pugui entendre la necessitat de provocar ajustos per cercar l´equilibri dels comptes entre ingressos i despeses, s´espera dels econòmics i governants valentia, fermesa i seny. S´han d´atacar les causes del passat i s´ha de cercar un compromís de país que no passa exclusivament perquè només uns paguin la factura. Compromís comporta ajudar, col.laborar, aportar, construir. Recordem també que és necessari entendre la situació tal com és: avui en dia, en aquest món global, el que passa a una economia, sector o estat, repercuteix sens dubte en el que passa en les economies properes i finalment a l´economia global. Tenim Grècia, tenim Xipre, tenim Portugal…, no se que més fa falta abans que obrin una mica els ulls aquells que tenen capacitat de decisió per tal de corregir la nostra mirada envers el problema i les solucions a prendre. És veritat que en funció de la forma d´aproximació al problema (on estàs a l´escala social o a l´escala de poder) pot portar a análisi diferents. Però la realitat s´entesta en anunciar una cosa tan simple com aquesta: el que és bó per mi, és bó per tu; el que no és bó per mi, et passarà factura més tard o més d´hora. Menys cobdícia, menys ambició.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario