Preparant el camí cap a Mart

Aquests dies ha estat notícia els treballs que sembla estar portant a terme un grup de científics amb el suport de la NASA per preparar un motor nuclear que ens porti al planeta Mart en uns 30 dies. Jo m´apunto!!!. La veritat és que per aquelles persones que tenim certa inquietud pels temes científics, aventurers o només per la ciència ficció, aquest tipus de notícies ens fa venir un pessic d´excitació, ens convida a somniar. Com tantes i tantes vegades he dit ja, la humanitat és capaç del millor i del pitjor, de donar compliment als somnis dels pares o avis així com de deixar-nos portar cap als inferns. L´autèntica raó de voler anar a Mart i de mirar a l´Univers pot ser discutida. Mira cap al cel l´home ho ha fet des que ho és, potser fins i tot abans de ser un homo. La nostra capacitat intel.lectual , la nostra curiositat i el desenvolupament dels coneixements i la filosofia ens va portar ja fa mil.lenis a preguntar-nos el què i per què, mirant cap amunt. Avui n´hi haurà també una barreja de poder i d´interès econòmic en aquesta fita, producte del tipus de societat i valors que sostenen el que avui en dia som. Malgrat tot, només plantejar-nos una conquesta d´aquestes característiques és realmente impressionant i una prova més de la nostra capacitat d´actuar, de pensar i de transformar l´entorn en què vivim. Ara per ara, la NASA pensa que una nau tripulada trigaria en arribar quatre anys a Mart. John Slogh, professor associat de la Universitat de Washington, pensa que amb els combustibles actuals no podem pensar en explorar molt més enllà de l´entorn de la Terra. En canvi amb un motor de fusió nuclear es podria arribar en 30 dies i obrir les portes a una exploració molt més important a l´espai en temps i conclusions que les actuals. El sistema és finançat per la NASA i es basa en la utilització de camps magnètics per fer explotar metatll contra un tipus de plasma tancat en el seu propi camp magnètic, produïnt la reacció en microsegons. El material residual és expulsat del coet i el procés es repeteix cada minut per fer avançar la nau. Amb aquesta tècnica també s´estalvia en espai pel combustible ja una partícula amb el tamany d´un gra de sorra pot donar la mateixa energia que un galó de combustible normal. La carrera està llançada. Amb total seguretat el nostre enginy i la nostra capacitat per poder adaptar-nos i pensar formes per salvar obstacles, ens farà sens dubte poder arribar allà on ens proposem. Que sigui per bé! No se si estarem per veure-ho però serà una fita brutal en la història de la humanitat. Molt i molt allunyada de les nostres particulars i diàries “cuites” domèstiques.

Au siau!