L'edat legal de jubilació podria situar-se per sobre dels 67 anys en el futur si tiren endavant les propostes per aplicar el denominat factor de sostenibilitat al sistema de pensions. Aprofitant que passasva per aquí es parla també de treure el sistema de revalorització de les pensions que a funcionat fins avui en dia, la pujada de les pensions conforme l'índex de preus al consum (IPC). Aquestes i altres propostes seran analitzades i posades a punt per un grup d´experts i posar fil a l´agulla en relació a un tema que sabem és complex . Ningú nega que les dades apunten a la necessitat de revisar el model actual, donat dos factors que estan incidint clarament en la seva formulació final: per una banda la clara baixada de les cotitzacions: si n´hi ha menys treballadors aportant calers al sistema fruit d´un atur desbocat, no arriben ingressos pel pagament de les pensions d´aquells que ja van aportar la seva força de treball i les seves aportacions. El segon factor és l´esperança de vida que, lògic i en línia amb la resta del món desenvolupat, puja cap amunt i fa que s´allargui el període en què un pensionista disfruta dels seus anys de vida, més que merescuts, abans de passar a l´altre vida.
El que es preten posar sobre la taula amb el factor de sostenibilitat, és una clàusula que implica que les condicions de les pensions (edat de jubilació, quantia, períodes de còmput) podran ser revisades cada cinc anys en funció que com evolucioni l'esperança de vida dels espanyols i altres paràmetres a partir de 2027. El canvi que fins ara s´havia produït era el de pujar l´edat de jubilació dels 65 als 67 anys en funció del nombre d´anys cotitzats: podrien seguir jubilant-se amb 65 anys els treballadors amb cotitzatcions d´almenys 38,5 anys i la resta haurà de seguir pencant fins a arribar als 67 en 2027. Amb la nova proposta, l'edat de jubilació pot encara incrementar-se més. Per adobar-ho, la proposta pot contemplar un enduriment també per accedir al 100% de la base reguladora, de manera que fossin necessaris més anys de cotització (l´última reforma incrementa fins als 37 anys en 2027). Per últim en plantejar canviar la revalorització de les pensions en funció de l´IPC per acompassar-ho als salaris o al PIB fa que en una conjuntura adversa com l'actual seria minvar els recursos dels jubilats.
Aquesta és la situació. Jo només vull aportar dos idees. Primer que estem d´acord que s´ha de parlar i consencuar un sistema que funcioni i garanteixi el cobrament de les pensions i si això suposa revisar què i com i qui cobra el què, doncs està bé fer-ho. Tot es pot millorar i sens dubte es produiran situacions que cal corregir. Ara bé, segona idea: en general, les persones que tenen una edat han aportat la seva vida laboral o familiar a la societat. No pot ser que l´únic recurs de la societat sigui fer treballar a la gent fins a edats impossibles o fer-los perdre capacitat adquisitiva. La gent gran no està per ser amoïnada, han de viure (a veure com hauran arribat!) abans de passar a millor vida. Segur que han d´haver fòrmules que siguin més humanes amb la nostra gent gran, gent que demà serem nosaltres mateixos. Potser podríem començar per veure com es jubilen en el sector bancari, per exemple, i prendre nota. Per iguarlar-nos vull dir, no?
El que es preten posar sobre la taula amb el factor de sostenibilitat, és una clàusula que implica que les condicions de les pensions (edat de jubilació, quantia, períodes de còmput) podran ser revisades cada cinc anys en funció que com evolucioni l'esperança de vida dels espanyols i altres paràmetres a partir de 2027. El canvi que fins ara s´havia produït era el de pujar l´edat de jubilació dels 65 als 67 anys en funció del nombre d´anys cotitzats: podrien seguir jubilant-se amb 65 anys els treballadors amb cotitzatcions d´almenys 38,5 anys i la resta haurà de seguir pencant fins a arribar als 67 en 2027. Amb la nova proposta, l'edat de jubilació pot encara incrementar-se més. Per adobar-ho, la proposta pot contemplar un enduriment també per accedir al 100% de la base reguladora, de manera que fossin necessaris més anys de cotització (l´última reforma incrementa fins als 37 anys en 2027). Per últim en plantejar canviar la revalorització de les pensions en funció de l´IPC per acompassar-ho als salaris o al PIB fa que en una conjuntura adversa com l'actual seria minvar els recursos dels jubilats.
Aquesta és la situació. Jo només vull aportar dos idees. Primer que estem d´acord que s´ha de parlar i consencuar un sistema que funcioni i garanteixi el cobrament de les pensions i si això suposa revisar què i com i qui cobra el què, doncs està bé fer-ho. Tot es pot millorar i sens dubte es produiran situacions que cal corregir. Ara bé, segona idea: en general, les persones que tenen una edat han aportat la seva vida laboral o familiar a la societat. No pot ser que l´únic recurs de la societat sigui fer treballar a la gent fins a edats impossibles o fer-los perdre capacitat adquisitiva. La gent gran no està per ser amoïnada, han de viure (a veure com hauran arribat!) abans de passar a millor vida. Segur que han d´haver fòrmules que siguin més humanes amb la nostra gent gran, gent que demà serem nosaltres mateixos. Potser podríem començar per veure com es jubilen en el sector bancari, per exemple, i prendre nota. Per iguarlar-nos vull dir, no?
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario