Pobresa i educació a l´estat

Un estudi dut a terme per Unicef posa un altre cop contra les cordes les nostres ratios de benestar i la situació del país en dos dels temes més sensibles per una societat: l´estat de la seva infantesa i el tema de l´educació. En aquests moments la taxa de pobresa infantil de la societat espanyola es situa a un nivell altíssim, taxa que en aquests moments només és superada per Letònia, Rumania i USA (per evaluar aquest factor es té en compte el benestar material, la salut, la seguretat,, l´educació, els riscos, la vivenda o el medi ambient). Conjuntament amb aquesta informació l´educació surt ben malparada ja que la taxa de fracàs escolar fa que aparegui a l´últim lloc. Amb aquests dos índexs, el país ha passat a ocupar el lloc 19 d´entre les 29 economies més avançades. Una dada prou contundente de la repercusió de la situació econòmica i social sobre l´ensenyament és que la taxa de joves entre 15 i 19 anys que ni estudia ni treballa ha passat només des del 2007, del 7 al 13%. També la taxa de pobresa infantil s´ha situat en un 20% (mesurada a partir de famílies que viuen amb ingressos inferiors a la meïtat de la mitja estatal). Com indicaven els propis investigadors, els països han pogut canviar aquests indicadors. Gabirel González, d´UNICEF, ha deixat clar que és necessari que des de l´Administració es faci compliment a politiquees de lluita contra la pobresa infantil i es treballi per millorar els serveis a les escoles protegint aquells que estan en risc d´exclusió. Titulars en què Unicef insta a garantir que els infants puguin tenir un menjar complert són prou eloqüents per dibuixar un panorama terrorífic. Recordem que tantes i tantes vegades s´ha escoltat dir que el nostre país ocupa els primers llocs dels països desenvolupats i de benestar, que quan ens porten a la realitat no ens ho creiem. Però la realitat hi és. I es pot veure a poc que ens fixem una mica, només a la sortida de les escoles. Del fracàs escolar i la poca importància que aquest país li dóna a l´educació, ja n´hem parlat moltes vegades. Però ara comencem a parlar de pobresa infantil i de dificultats en molts casos per assegurar un menjar diari complert i de qualitat. Veiem doncs les conseqüències de la gestió en la nostra societat. Crua. Molt crua. Estem al cas, no sigui que quan ens n´adonem la comparança ja no sigui amb Rumania sinò amb algun dels països del Tercer Món (nosaltres tranquils, però eh?, que hem d´anar de vacances a Nueva York i anar a sopar a la costa marbellí)
Au siau!