Estamos guapos II

Més del 45 % de la població de l´estat serà depenent l'any 2032, afectant principalment a aquells que en l'actualitat tinguin entre 30 i 35 anys, segons les dades recollides en un informe de l'Institut Internacional d'Estudis sobre la Família, la qualitat de vida en la Tercera Edat i l'envelliment actiu. El document, presentat a Madrid amb motiu del Dia Europeu de Solidaritat entre Generacions, proposa pràctiques que afavoreixen un bon envelliment a nivell físic. Mantenir-se actiu i ser optimista davant l'envelliment és un factor determinant per viure més. Segons els entesos, l'única cosa clara és que anem a envellir. Per tant, l´unic que podem fer és modificar la forma en què envellim i intervenir sobre la nostra vellesa.
És bàsic que una persona se senti útil i aquí el paper de la família és vital. És important treballar des de la integració de les persones majors. El director general de The Family Watch, Ignacio Socías, ha recordat que a Espanya l'índex d'envelliment --el percentatge de població més gran de 64 anys respecte els menors de 16 ha passat del 36 % l'any 1975, al 82 % el 1995 fins aconseguir un 108 % el 2012. "L'envelliment de la població és una dada preocupant, atès que en l'actualitat, a Espanya, els majors de 65 anys és el grup d'edat que més està augmentant. Per això la importància de la prevenció ja que seria la part més barata en els tractaments: prevenir sempre és molt més barat que curar. No intervenir sobre aquesta prevenció fa que es compliqui la vida a llarg termini.

Estamos guapos!

El nombre d'aturats ha aconseguit arribar als 6.202.700, segons dades de INE, situant la taxa d´atur al 27,16%. Els tres primers mesos del 2013 es van destruir un total de 322.300 ocupacions. La destrucció d'ocupació va afectar al sector privat amb 251.000 treballadors i al públic amb la reducció de 71.400. El nombre de llars amb tots els seus membres en atur se situa en 1.906.100. Més brutal és la dada de l´atur juvenil entre els joves on la taxa d'atur s'ha situat en el 57,22%, taxa que és una de les més altes d´Europa al costat de Grècia (58,4%). I a pesar que els efectes de la crisi econòmica incideix menys en el col·lectiu dels discapacitats, el 62% dels joves discapacitats estan en atur.
Una altra dada especialment feridora és que el 56% dels enquestats són aturats de llarga durada i el 60% creu que trigarà més d'un any a trobar una ocupació, el que dóna una idea de la manca d´esperança en el mercat laboral. En totes les comunitats es va produir un augment de l'atur, excepte a La Rioja (-0,31%). Els majors increments de l'atur van tenir lloc a Andalusia, Comunitat Valenciana i Illes Balears. El País Basc té la taxa d'atur més baixa de l´estat (16,28%) i en l'extrem oposat, Andalusia té el més alt, amb un 36,87%.
Malgrat aquestes dades, que són realment esgarrifosses, encara hi ha qui creu que les podem valorar, ja que el ritme de destrucció s´ha desaccelerat. Jo no se què vol dir això, si veiem aquest 36,87 a Andalusia o el 57,22 de l´atur juvenil. No entenc gaire, però no fa falta tenir màsters per veure això de forma dramàtica. Com sempre he defensat el país pot sortir endavant si posa arrels, això és, teixit productiu, indústria, aposta. No és temps de pensar en el benefici individual, malgrat que alguns continuen fent el seu agost particular. Algú amb cert poder hauria de fer veure que primer està el país. I el país no pot sortir sinò es genera ocupació. I per crea ocupació es requereix teixit. I per crea teixit, calers. I per posar calers, apostar. I per apostar, creure. Jo hi crec. Però no crec a tothom. Això vol dir que el que surti a dir que s´ha de creure, ha de plantar-se i plantar les mesures adients perquè s´aposti pel país, per la creació. I no en el totxo, joe!, que ja n´hi ha prou de vivendes. El teixit és el de la indústria, el de la manufactura, el de la creació i la innovació. Si no fem que els calers rodin ¿com volen alguns seguir guanyant més? Són preguntes força bàsiques. Esperem que algú se les faci i pasi a l´acció, perquè sinò igual serà ja massa tard. A ls manuals d´història n´hi ha prou exemples de poder sortir-se´n.

Au siau!

Estudiant el mapa genètic dels europeus

Un equip d'investigadors està seqüenciant l'ADN de dents i ossos d'esquelets per descriure esdeveniments com a migracions des d'Euràsia o la transició genètica fa 4.000 anys. L´anàlisi es fa amb material genètic d'esquelets del centre d'Alemanya de fins a 7.500 anys d'antiguitat per reconstruir la història genètica de l'Europa moderna. Es tracta del primer treball que estudia els genomes d'esquelets antics i que utilitza l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (la part de la cèl·lula encarregada de subministrar energia i que es transmet per via materna). Els científics van extreure material genètic mitocondrial a partir de mostres d'ossos i les dents dels esquelets humans prehistòrics per seqüenciar un grup de llinatges genètics materns que incumbiria a un 45% dels europeus. Així es pot seguir 4.000 anys a través de la prehistòria, des dels primers agricultors fins al començament de l'Edat de Bronze primerenca fins als temps moderns. El registre del grup genètic heretat de la mare mostra que els primers agricultors d'Europa Central són el resultat de l'aportació cultural i genètic a través de les migracions, a partir de Turquia i el Proper Orient, que es van iniciar a Turquia i el Mig Orient, on es va originar l'agricultura i la seva arribada a Alemanya fa prop de 7.500 anys.  Un dels misteris encara per resoldre és què va succeir fa prop de 4.500 anys, quan les característiques genètiques d'aquestes primeres poblacions europees van ser substituïdes sobtadament. Alguna cosa important va succeir. Hem establert que les bases genètiques de l'Europa moderna només es van establir en el Neolític Mitjà, després d'aquesta transició important de la genètica fa uns 4.000 anys. La diversitat genètica va ser després modificada per una sèrie d'elements i per les cultures que s'expandien des d'Iberia a Europa de l'Est a través del Neolític Tardà.

Au siau!

Treballar i treballar

L'edat legal de jubilació podria situar-se per sobre dels 67 anys en el futur si tiren endavant les propostes per aplicar el denominat factor de sostenibilitat al sistema de pensions. Aprofitant que passasva per aquí es parla també de treure el sistema de revalorització de les pensions que a funcionat fins avui en dia, la pujada de les pensions conforme l'índex de preus al consum (IPC). Aquestes i altres propostes seran analitzades i posades a punt per un grup d´experts i posar fil a l´agulla en relació a un tema que sabem és complex . Ningú nega que les dades apunten a la necessitat de revisar el model actual, donat dos factors que estan incidint clarament en la seva formulació final: per una banda la clara baixada de les cotitzacions: si n´hi ha menys treballadors aportant calers al sistema fruit d´un atur desbocat, no arriben ingressos pel pagament de les pensions d´aquells que ja van aportar la seva força de treball i les seves aportacions. El segon factor és l´esperança de vida que, lògic i en línia amb la resta del món desenvolupat, puja cap amunt i fa que s´allargui el període en què un pensionista disfruta dels seus anys de vida, més que merescuts, abans de passar a l´altre vida.
El que es preten posar sobre la taula amb el factor de sostenibilitat, és una clàusula que implica que les condicions de les pensions (edat de jubilació, quantia, períodes de còmput) podran ser revisades cada cinc anys en funció que com evolucioni l'esperança de vida dels espanyols i altres paràmetres a partir de 2027. El canvi que fins ara s´havia produït era el de pujar l´edat de jubilació dels 65 als 67 anys en funció del nombre d´anys cotitzats: podrien seguir jubilant-se amb 65 anys els treballadors amb cotitzatcions d´almenys 38,5 anys i la resta haurà de seguir pencant fins a arribar als 67 en 2027. Amb la nova proposta, l'edat de jubilació pot encara incrementar-se més. Per adobar-ho, la proposta pot contemplar un enduriment també per accedir al 100% de la base reguladora, de manera que fossin necessaris més anys de cotització (l´última reforma incrementa fins als 37 anys en 2027). Per últim en plantejar canviar la revalorització de les pensions en funció de l´IPC per acompassar-ho als salaris o al PIB fa que en una conjuntura adversa com l'actual seria minvar els recursos dels jubilats.
Aquesta és la situació. Jo només vull aportar dos idees. Primer que estem d´acord que s´ha de parlar i consencuar un sistema que funcioni i garanteixi el cobrament de les pensions i si això suposa revisar què i com i qui cobra el què, doncs està bé fer-ho. Tot es pot millorar i sens dubte es produiran situacions que cal corregir. Ara bé, segona idea: en general, les persones que tenen una edat han aportat la seva vida laboral o familiar a la societat. No pot ser que l´únic recurs de la societat sigui fer treballar a la gent fins a edats impossibles o fer-los perdre capacitat adquisitiva. La gent gran no està per ser amoïnada, han de viure (a veure com hauran arribat!) abans de passar a millor vida. Segur que han d´haver fòrmules que siguin més humanes amb la nostra gent gran, gent que demà serem nosaltres mateixos. Potser podríem començar per veure com es jubilen en el sector bancari, per exemple, i prendre nota. Per iguarlar-nos vull dir, no?

Au siau!

Motivació, separar-se de la realitat i tornar als clàssics: fòrmula màgica

Llegia l´altre dia que la motivació, el separar-se un tant de la realitat que ens envolta per prendre distància i tornar als savis clàssics, formaven part d´una bona tríada per conquerir certa felicitat, certa sensació d´oxígen en un món amb l´aire força viciat. La cerca d'una felicitat permanent és una de les errades més comunes de l´home i finalment, en veure la realitat, acaba essent un factor clau d´inestabilitat i d´infelicitat. Walter Riso, psicòleg i divulgador, proposava fa uns dies el distanciar-se com a fòrmula per canviar la nostra infelicitat: és la forma de conquerir un petit bocí de llibertat. Diu Riso que acceptar que tot canvia i que és millor preferir que necessitar són dos punts que queden molt marcats en la seva obra. L´autor francès Laurent Gounelle afirma que és feliç i que creu que és possible ser feliç. Ressalta a la seva última novel·la que "la riquesa espiritual i interna és la clau, i no aquest món sofisticat en el qual creiem que tot és possible". "No necessitem tot el que ens diuen que necessitem" insisteix Laurent, " la qual cosa necessitem una societat més basada en l'home que en l'economia, una societat en la qual l'economia estigui al servei de l'home. Alejandro Suárez, altre escriptor que ha tret "Si, pots", comenta que el primer pas és despreocupar-se del que no controlem. He conegut gent molt feliç en una vida que altres persones considerarien miserable. I remata: "La felicitat es troba estant tranquil amb un mateix. Aspirar al súmmum és irreal, acaba provocant el que no volem: frustració". Com a última referència Arthur Rowshan, acaba de publicar L'home que va cavalcar el tigre de la felicitat, una proposta per mirar a Orient i a la saviesa clàssica: "No hi ha gens nou sota el sol. En el coneixement dels clàssics està tot el necessari per ser feliç. En el coneixement dels clàssics està tot el necessari per ser feliç; però la cerca de la felicitat constant i eterna és un error. Perquè la felicitat és el resultat d'un viatge de desenvolupament personal".
Siguem feliços! Sí, pots!
Au siau!

Aprèn a valorar les petites coses i ensenyaràs al teu fill a ser feliç

Interessant entrevista a Geli Santa Maria, orientadora familiar que ha comentat el camí que han de seguir les pesones perquè els infants creixin amb una actitud positiva. Geli modera cursos digitals a pares i famílies que cerquen àmbits de guia educativa cara als seus fills. Geli primer defineix la felicitat com “l´estat de benestar que envaeix la persona que se sent ben amb si mateixa, amb els altres i amb el món que li envolta”. Geli es fa ressó de la quantitat de nens infeliços que es veu, infelicitat que es palpa, es veu, es nota en les expressions, en les seves paraules, en la manera de respondre davant alguns estímuls. Tal com comenta cada vegada n´hi han més nens infeliços, perquè no els deixem ser feliços. M´ha agradat molt una frase seva sobre com arribar a aquest sentiment de felicitat: “Per ser feliç cal aprendre a gaudir de les petites coses de cada dia. I això s'està perdent”. És força interessant aquesta reflexió; prou coneguda però molt poc empreada per la gent. Finalment continuem entenent la felicitat com un valor assimilat a les coses opulentes, cares i de marca, grans coses, grans viatges, cotxes cars, cases brutals i molta cosa, quantes més possessions millor. És així. Ningú no té present en què efectivament en les petites coses, en els petits moments, en el gaudir amb res, n´hi ha una bona part del triomf. Tal com diu Geli un dels problemes de rael és que els adults, pressumptes “professors” de la vida, tampoc saben expressar els seus sentiments i per tan no poden encomarnar aquest aprenentatge que és tan senzill com intentar fer-los valorar tot allò que els envolta: el germà, l´avi, el plat de menjar, les coses que tenen, el sol que entra per la finestra, un petit conte. Certament l´entorn no ho posa gens fàcil; no és aquest un model de societat encarat a cercar la vida tranquil.la, més aviat el contrari. Per tant per molt que ho diguem de paraula, no és gens fàcil pels adults “reduir marxes”, passar de l´estrès, i intentar provocar i ensenyar als nens des d´un ambient relaxat i sense pressió. Això sí, crec que hem de fer-los gaudir de les coses sense caure en el mercantilisme fàcil, fer-los participar del valor de les coses, del que costa conquerir les matèries i recordar que no és més feliç aquell qui té més. Tenir actituds positives, posar límits i ser realistes, també forma part d´aquest aprenentatge, necessari perquè no caiguin en el parany d´un món sense problemes.
Fomentar valors és important en un món sense valors. Geli ens diu els valors que defineixen un nen feliç: “La generositat, la solidaritat, el pensar en l'altre, l'optimisme, el bon humor. Saber riure's d'un mateix, implica humilitat, una altra virtut que ajuda en la formació del caràcter”.

Au siau!

Restauren la memòria i l'aprenentatge en ratolins en trasplantar-los cèl·lules mare

Les aplicacions de les cèl·lules mare en la lluita contra les malalties són ja constants en el treball dels investigadors. La capacitat de les cèl.lules mare permet investigar i transformar tot allò que els científics proven. A la Universitat de Wisconsin-Madison han pogut transformat cèl·lules mare en cèl·lules nervioses i així poder ajudar a ratolins a recuperar la capacitat d'aprendre i recordar. És realment bestial. Si ens aturem una mica, veurem la importància d´aquestes investigacions, ja que obren portes de futur a la recuperació de moltes i moltes persones, treball primer dels objectius de la ciència i la investigació. És veritat que com sempre s´obrirà el debat de l´ètica i veure fins on es pot arribar i què és el que es pot investigar o no, si el treball de laboratori és injust pel món animal, etc. Són debats que no s´han de rebutjar. Però és clar la voluntat del ser humà per conèixer els seus límits i fins i tot travessar-los. Tornant a la investigació que comentem, els investigadors van demostrar que les cèl·lules mare humanes es poden implantar amb èxit en el cervell per sanar les deficiències neurològiques. Un cop al cervell del ratolí, les cèl·lules mare implantades formen dos tipus de neurones involucrades en moltes classes de comportament humà, com les emocions, l'aprenentatge, la memòria, l'addicció i molts altres.
Les cèl·lules mare embrionàries es van crear al laboratori i es van fer servir productes químics pel desenvolupament en cèl·lules nervioses. Després del trasplantament, els ratolins van ser millors en les proves d'aprenentatge i memòria.
Les cèl·lules es van col·locar en l'hipocamp i en resposta a les instruccions químiques del cervell, van començar a especialitzar-se i connectar-se amb les cèl·lules apropiades.
La investigació no té repercusions immediates, ja que com totes les investigacions requereix molt treball i hores per assegurar-se de la seva viabilitat. Però només el plantejament, la possibilitat de que mitjançant aquest tipus de tècnica i transplantament, és possible convertir i transformar les cèl.lules en cèl·lules neuronals, és un plantejament que ens apropa al futur, a un millor futur si el ser humà fos capaç de fer servir el seu coneixement apostant per la qualitat de vida i la millora de la humanitat. Debat també viu a la investigació, ja que darrera de molts laboratoris i investigacions només n´hi ha la voluntat mercantil dels diners o de poder. De moment, com tants i tants cops, anem cap endavant.

Au siau!

Les matemàtiques, clau a l´aprenentatge

Llegia en un interessant article sobre les matemàtiques, que Galileo Galilei

deia que les mates eren el llenguatge amb què Déu havia escrit l´Univers. Certament ja sabem que les matemàtiques estan presents en tot allò que ens envolta, però malgrat tot una part molt important de les persones tenen una autèntica aversió a aquesta assignatura. Com tantes i tantes vegades s´ha manifestat l´aprenentatge de la ciència dels números és bàsica pel desenvolupament intelectual dels nens, doncs els ajuda a raonar, a ordenar les idees i a fer servir la lògica, pasos molt importants per després preparar el cap per la visió crítica i d´abstracció. La veritat però és que continua essent una matèria que es percep com dura, difícil, pesada. Per poder tenir un bon aprenentatge, s´ha d´encarar bé des de l´inici i fer un plus d´esforç. Malgrat tot també s´ha de cercar un esforç perquè el professorat faci més atractives les matèries que com les mates són els ossos del curs. Per Raquel mallavibarrena, presidena de la Comissió d´Educació de la Societat Matemàtica Espanyola també s´ha de millorar la formació matemàtica que reben els professors de primària. En aquest punt s´ha fet referència a Yeap Ban Har, professor de Singapur que disposa d´un mètode d´ensenyament que ha estat una revolución per molts professors i alumnes i que es basa en intentar resoldre problemas per entendre la matèria, no per memoritzar-la. Salman Khan és un altre cas: enginyer americà de pares indis, ha creat l´Acadèmica Khan, acadèmia virtual amb milers de classes i exercicis en diversos idiomes amb més de 200 milions de descàrregues. A l´estat, també trobem exemples com el del valencià Juan Medina i la seva acadèmia virtual lasmatematicas.es, portal per aprendre qualsevol temàtica de matemàtiques. Com rematava l´article, l´educació és un problema social i són molts els que participen i han de prendre part. No estem perquè els infants i els joves no estiguin ben preparats davant la vida.

Au siau!

Valors

Els mitjans aprofiten els caps de setmana per posar-nos davant de temes de debat que formen part del dia a dia de l´actualitat. M´ha semblat interessant un d´ells en què s´enfrontaven dues idees sobre la preeminença dels valors o si actualment som capaços de vendre´ns per un alguna cosa; en resum, si és veritat que tots tenim un preu. És un debat interessant en un moment en què la nostra classe dirigent, sigui en el món privat o en l´àmbit públic, està donant clars exemples de manca de principis i on la societat es fa ressó d´aquesta situació. Un ressó certament tacat per la idea que qualsevol faria el mateix que l´altre, és a dir, que tots portem a dins nostre la llavor del mal. Defenia una de les posicions que no es pas veritat que tothom es ven i que al marge de tenir accés a aquells béns que son desitjats i poden ser objecte il.lícit de benefici o desig, s´ha de tenir la voluntat d´actuar malament. Aquesta posició ens recorda que essent veritat que n´hi ha molts casos reprobables de persones que fan i actuen sense valors ni principis, n´hi ha de molta gent que en mateixes situacions actua molt bé, sense aprofitament personal i treballant pel bé de la societat o dels ciutadans amb qui es relacionen. N´hi ha però un altre punt de vista; aquell que ens recorda que els valors els anem adquirint tal com vivim, tal com ens anem relacionant amb el nostre entorn. I anem adaptant-nos en funció dels interessos propis i del grup de pertinença. Això fa que els valors siguin diversos en funció d´una sèrie de factors que formen el nostre corpus, de forma que allò que es perojatiu per uns igual no ho és pas per mi: vendre´s pot ser un concepte dolent si el punt de vista del nostre interlocutor és oposat al meu, i per tant jo puc valorar si el preu que he de pagar estic disposat a assumir-ho o no. És un debat interessant perquè lluny del que sembla no és un tema dels demés. És un tema de cada un de nosaltres, el assumir si en tenim de valors i quins són els nostres. Està molt bé recriminar als demés coses, fets o beneficis, però no m´agradaria que molta gent es trobés al costat de Jesucrist per veure quanta gent llençava la primera pedra.
En qualsevol cas és clar que és interessant que determinats valors i principis regeixin el nostre modus vivendi ja que som part d´un ens suprahumà que es diu societat i que requereix unes regles o normes de funcionament. També es interessant pensar que totes les persones, independentment del lloc social que ocupin, són exactament iguals, i per tant som iguals en quan a drets i sobre tot a deures envers els demés.
Au siau!

Més a prop dels secrets del cervell humà

Un equip d´investigadors de la Universitat de Stanford, ha desenvolupat un mètode per estudiar el cervell sense alterar la seva forma ni les conexions internes mitjançant un procès químic que el fa transparent. Aquest avena pot permetre canviar l´estudi del funcionament del cervell, i que ara amb aquesta tècnica, queda exposat com si fos un aparador. N´hi ha moltes esperances en el nou mètode, ja que permetrà una anàlisi molt més acurada tant del cervell com de les malalties com l´alzheimer o les d´ordre mental i donar llum al funcioament neuronal. La nova tècnica s´anomena Clarity i la seva gran resolució molecular per tot el cervrell podent veure els detalls més petits fa d´aquesta tècnica una de les troballes científiques de l´any, ja que el potencial sobre l´estudi del ser humà serà a partir d´ara exponencial. El projecte ha estat encapçalat per Kart Deisseroth, enginyer biologic i psiquiatra i ha estat ja provat en ratolins , en peixos i en mostres de cervell humà. Fins ara l´estudi implicava obrir i seccionar l´òrgan perdent la integració i complexitat de les conexions. Amb aquesta tecnología, que comporta canviar els lípids que donen forma al cervell per un hidrogel, l´estudi es fa tridimensional i comporta una forma totalment nova i integral d´analitzar-l´ho. Ara els reptes són múltiples com cada vegada que donem un pas cap endavant: com gestionar la quantitat de dades que a partir d´ara apareixen, quines funcions analitzar primer, amb quin objectiu volem estudiar el cervell, raons ètiques, què diren les forces més ortodoxes, etc..
Sí està clar que és un repte de computació i informatització de dades, perquè caldran millors sistemas d´imatges, i de simulació. Però sigui com sigui, serà un avanç i un después que ens portarà segur canvis en el que avui entenem de l´òrgan més perfecte de la natura.

Au siau!

Voyager explora els confinis del sistema solar

El Voyager 1 sembla que està arribant el més lluny del que la humanitat ha llançat a l´oceà còsmic. Amb un missatge per a civilitzacions extraterrestres a bord, la nau Voyager 1 ha arribat als confinis del sistema solar després de més de 35 anys de viatge. A la velocitat actual, li farien falta altres 70.000 anys per arribar al sistema planetari més proper. Si algú algun dia la troba i contesta, nosaltres ja no estarem aquí per escoltar-lo, però allà hi serà. Però, mentre s'allunyen, la Voyager 1 i la Voyager 2 segueixen enviant a la Terra dades científiques de gran interès. S'estan endinsant en territori inexplorat i continua aportant dades obtingudes in situ d'aquesta regió per veure com és la frontera entre el sistema solar i el mitjà interestel·lar. Això sí que és una xulada!!
Au siau!

Una empresa d´Holanda demana voluntaris per Mart!

L´empresa Mars One en seu a Holanda, ha encetat una campanya per captar voluntaris per crear la seva primera colònia humana al planeta vermell, objectiu que planteja pel 2023. L´empresa manifesta que es compromet a crear una colònia habitable i sostinguda, dissenyada per rebre astronautes i comenta a la seva web que creu pot ser viable econòmica i logísticamente donat el grup d´experts i empreses que treballen el camp de l´espai.
Segons han assenyalat, l'assentament estarà operatiu mitjançant panells solars, amb un model que és fàcil de transportar, creant un àrea de 3.000 m2 com a font d'energia.
L´empresa comenta també que la utilització d'energia solar és possible perquè no es requerirà combustible per a un viatge de retorn a la Terra. En aquest sentit, Mars One deixa clar als que es vulguin presentar que no tornaran mai a la Terra. Mart serà la seva nova llar i on viuran i treballaran la resta de les seves vides.
Entre els seus plans l'empresa ha explicat que es faran servir rovers senzills, fet que els portarà a fer servir els tratjes presuritzats.

Au siau!

Vuit milions d´esclaus que es diuen nens

Ahir dimarts es va celebrar el Dia Mundial contra l´esclavitud infantil. En aquest dia es conmemora l´assassinat d´un nen del Pakistan que l´any 1995 va denunciar l´explotació a la que havia estat sotmès des dels 4 anys.quan el seu pare el va vendre per poder satisfer un deute de 600 rúpies i es demana als governs mesures per poder protegir els menors.
Sembla aquesta una situació pròpia de països del Tercer Món, però a Europa, la gran, culta i vella Europa, n´hi ha milers de nens oblgats a exercir la mendicitat, a robar o a prostituïr-se. La realitat és més dura de la que ens pensem i com a tantes i tantes ocasions, les cifres són difícils de cuantificar. Com a mostra de la dificultat de controlar aquesta problemàtica, la Coordinadora de Drets de la Infància a Save the children, Liliana Orjuela feia memòria que entre els 2008 i el 2010 a Europa es van contabilitzar unes 24.000 víctimes de trata només en casos que han pogut arribar als jutjats, xifra que pot servir com una petita referència d´una realitat més gran i més propera del que creiem. Aquests nens són autèntica carn de presó i d´una vida que els portarà al perímetre de la societat, sense que aquesta reaccioni. Quan un país o policia detecta un nen, aquest és deportat al seu país d´origen, s´ha constat com queia un altre cop en mans de les xarxes de trata de persones i apareixia en altres països
Aquesta situació es torna encara pitjor quan es tracta del tema de la prostitució, on milers de joves, en un alt percentatge provinents dels països de l´Est, són obligades a exercir la prostitució.
A molts països el treball infantil és una activitat que implica també la col.laboració del nen en feines de les llars. Però com recorda Orjuela una cosa és col.laborar o treballar i altre l´explotació en feines d´horaris interminables i on es danya de forma greu la salut física o mental del menor, com poden ser les feines del camp, les feines a les mines, els nens soldats els que han estat comprats pel treball domèstic (com a Haití on més de 300.000 nens d´origen rural van ser lliurats a famíles d´entorn urbà per tenir millors oportunitats i van acabar ser venuts com a treballadors domèstics). Un nen alliberat fa unes setmanes a la India explicava que els pares l´havien deixat a un restarurant perquè no podien donar-li de menjar: treballar tot el dia per un plat de menjar.

Au siau!

Avatar Project

Aquests dies hem sabut que un milionari rus planteja crear cyborgs l´any 2045. L´Avatar Project, que és com s´anomena el projecte, té l´objectiu de transferir la consciència d´un cervell humà viu a una màquina. El repte és com transferir la ment humana a un conjunt de metall perquè aquest aconsegueixi consciència.
Dimitri Itskov, nom del milionari, porta ja temps treballant amb un grup d´investigadors de robòtica, sistemes i òrgans artificials. La meta és trobar la forma de poder traslladar la ment o la conciencia humana del cervell a la màquina i que el cervell tingui la personalitat i records intactes. Alliberat de la part física, el Cyborg es mouria amb plena llibertat en el món virtual i mitjançant les xarxes de comunicacions. Ha estat curiosa la mateixa contradicció d´Itskov entre els principis que diu han d´albergar aquest projecte (segons diu, espiritualitat, cultura, ètica, ciència i tecnologia) amb l´objectiu final del projecte: la “transformació de la humanitat” perquè es pugui superar la crisi actual i fer possible una economia més productiva. S´han marcat diverses fases: la primera es diu Avatar A i planteja abans del 2020 la possibilitat que una persona controli una rèplica robòtica humana amb un interface cervell-màquina. La segona fase és Avatar B, i es planteja pel 2025 amb el repte de trasplantar el cervell d´una persona a punt de morir a un cos artificial, creant un soport robòtic pel cervell humà.
El equipo de científicos está trabajando en la creación de un centro de investigación internacional que se centre en estos objetivos. Incluso celebran un congreso anual, “The Future Global 2045”, para debatir sobre las tecnologías de la inmortalidad cibernética. El segundo encuentro se celebrará en Nueva York el 15 y 16 de junio de este año. Pel 2035 es planteja Avatar C en què l´objectiu és transplantar el cervell mantenint la personalitat (i per tant poder transferir la consciència humana a un soport artificial). Per últim el 2045 planteja l´última fase: l´alliberament complert de la forma física, passant per sobre de les restriccions del nostre cos físic.
És fácil quan arribem a aquest punt, encetar el debat entre la ètica , la moral i les idees. Fins a on ha de poder arribar el ser humà en la recerca de la investigació i de la transformació del nostre entorn i de la realitat. Segur que n´hi hauran tot tipus d´opinions i controvèrsia al respecte. Però malgrat tot, el ser humà continua sempre imparable el camí en la recerca de sí mateix i fent cada vegada empetitir aquells llibres de Julio Verne o d´Isaac Assimov: com li agradaria a aquests veure el resultat i com m´agradaria a mi veure la seva cara en saber que l´home ja camina en pas ferm cap a la conversió de la ficció en realitat!!

Au siau!

La reforma local

Els consistoris estan nerviosos. El Projecte de reforma local que s´esta preparant comporta molts nervis als Ajuntaments. Està coent-se i per tant encara s´han de pronunciar molts ens, com el Consell d´Estat i veure les al.legacions presentades pels principals afectats. Els redactors les han sentit de tots colors per part dels consistoris, ja que alguns dels punts sobre tot de caire econòmic i control, han aixecat polsaguera dins els ens locals. Òbviament tothom vol dir la seva i ningú vol sortir perdent quotes de poder. En un primer moment es declara que és necessari que la reforma es “debe ser abordada con mayor sosiego” (sic). Es critica entre d´altres el control sobre els interventors, figures clau en allò que suposa control sobre les finances locals i el fet que l´Administració central pugui exercir una tutela sobre els consistoris que deixaria en paper mullat la seva autonomia històrica. És aquest un tema interessant. Però com tants i tants aspectes de la vida política i social, el que és evident és que determinades matèries requereixen un canvi en la seva gestió i en el control d´una economia que afecta molt directament als ciutadans. No es tracta de ser demagog, però són prou contundents els exemples d´Ajuntaments que han fet del seu territori un autèntic paradís del descontrol i un parc d´atraccions per grans figures de la tragicomèdia actual, básicament constructors, especuladors i buscavides. El resultat és ja conegut: ajuntaments en fallida, personal municipal que no cobra, serveis que no es presten, bàndols d´alcaldes que demanen als ciutadans que ajudin a la neteja dels carrers, col.legis que tanquen, infraestructures que no es fan servir, increments de sous fora de qualsevol raonament, càrrecs imputats en un vertígen d´escàndols judicials, recalificacions imposibles,etc…No està el pati per fer moltes reclamacions. Pel bé dels ciutadans s´ha de tenir un punt de maduresa i no pensar tant en el bé personal com en el bé comú. Més que res perquè al final ho paguem tots. Gestió, professionalitat, imaginació, innovació, participació i més gestió. I una mica responsabilitat, que ja està bé de bestieses. Segurament el text es podrà millorar, com tot en aquesta vida. Però estaria bé recordar el camp com l´hem deixat.

Pobresa i educació a l´estat

Un estudi dut a terme per Unicef posa un altre cop contra les cordes les nostres ratios de benestar i la situació del país en dos dels temes més sensibles per una societat: l´estat de la seva infantesa i el tema de l´educació. En aquests moments la taxa de pobresa infantil de la societat espanyola es situa a un nivell altíssim, taxa que en aquests moments només és superada per Letònia, Rumania i USA (per evaluar aquest factor es té en compte el benestar material, la salut, la seguretat,, l´educació, els riscos, la vivenda o el medi ambient). Conjuntament amb aquesta informació l´educació surt ben malparada ja que la taxa de fracàs escolar fa que aparegui a l´últim lloc. Amb aquests dos índexs, el país ha passat a ocupar el lloc 19 d´entre les 29 economies més avançades. Una dada prou contundente de la repercusió de la situació econòmica i social sobre l´ensenyament és que la taxa de joves entre 15 i 19 anys que ni estudia ni treballa ha passat només des del 2007, del 7 al 13%. També la taxa de pobresa infantil s´ha situat en un 20% (mesurada a partir de famílies que viuen amb ingressos inferiors a la meïtat de la mitja estatal). Com indicaven els propis investigadors, els països han pogut canviar aquests indicadors. Gabirel González, d´UNICEF, ha deixat clar que és necessari que des de l´Administració es faci compliment a politiquees de lluita contra la pobresa infantil i es treballi per millorar els serveis a les escoles protegint aquells que estan en risc d´exclusió. Titulars en què Unicef insta a garantir que els infants puguin tenir un menjar complert són prou eloqüents per dibuixar un panorama terrorífic. Recordem que tantes i tantes vegades s´ha escoltat dir que el nostre país ocupa els primers llocs dels països desenvolupats i de benestar, que quan ens porten a la realitat no ens ho creiem. Però la realitat hi és. I es pot veure a poc que ens fixem una mica, només a la sortida de les escoles. Del fracàs escolar i la poca importància que aquest país li dóna a l´educació, ja n´hem parlat moltes vegades. Però ara comencem a parlar de pobresa infantil i de dificultats en molts casos per assegurar un menjar diari complert i de qualitat. Veiem doncs les conseqüències de la gestió en la nostra societat. Crua. Molt crua. Estem al cas, no sigui que quan ens n´adonem la comparança ja no sigui amb Rumania sinò amb algun dels països del Tercer Món (nosaltres tranquils, però eh?, que hem d´anar de vacances a Nueva York i anar a sopar a la costa marbellí)
Au siau! 

Preparant el camí cap a Mart

Aquests dies ha estat notícia els treballs que sembla estar portant a terme un grup de científics amb el suport de la NASA per preparar un motor nuclear que ens porti al planeta Mart en uns 30 dies. Jo m´apunto!!!. La veritat és que per aquelles persones que tenim certa inquietud pels temes científics, aventurers o només per la ciència ficció, aquest tipus de notícies ens fa venir un pessic d´excitació, ens convida a somniar. Com tantes i tantes vegades he dit ja, la humanitat és capaç del millor i del pitjor, de donar compliment als somnis dels pares o avis així com de deixar-nos portar cap als inferns. L´autèntica raó de voler anar a Mart i de mirar a l´Univers pot ser discutida. Mira cap al cel l´home ho ha fet des que ho és, potser fins i tot abans de ser un homo. La nostra capacitat intel.lectual , la nostra curiositat i el desenvolupament dels coneixements i la filosofia ens va portar ja fa mil.lenis a preguntar-nos el què i per què, mirant cap amunt. Avui n´hi haurà també una barreja de poder i d´interès econòmic en aquesta fita, producte del tipus de societat i valors que sostenen el que avui en dia som. Malgrat tot, només plantejar-nos una conquesta d´aquestes característiques és realmente impressionant i una prova més de la nostra capacitat d´actuar, de pensar i de transformar l´entorn en què vivim. Ara per ara, la NASA pensa que una nau tripulada trigaria en arribar quatre anys a Mart. John Slogh, professor associat de la Universitat de Washington, pensa que amb els combustibles actuals no podem pensar en explorar molt més enllà de l´entorn de la Terra. En canvi amb un motor de fusió nuclear es podria arribar en 30 dies i obrir les portes a una exploració molt més important a l´espai en temps i conclusions que les actuals. El sistema és finançat per la NASA i es basa en la utilització de camps magnètics per fer explotar metatll contra un tipus de plasma tancat en el seu propi camp magnètic, produïnt la reacció en microsegons. El material residual és expulsat del coet i el procés es repeteix cada minut per fer avançar la nau. Amb aquesta tècnica també s´estalvia en espai pel combustible ja una partícula amb el tamany d´un gra de sorra pot donar la mateixa energia que un galó de combustible normal. La carrera està llançada. Amb total seguretat el nostre enginy i la nostra capacitat per poder adaptar-nos i pensar formes per salvar obstacles, ens farà sens dubte poder arribar allà on ens proposem. Que sigui per bé! No se si estarem per veure-ho però serà una fita brutal en la història de la humanitat. Molt i molt allunyada de les nostres particulars i diàries “cuites” domèstiques.

Au siau! 

Portugao en crisi

Les últimes informacions que han arribat des del nostre país veí confirmen un panorama molt complex que pot derivar a un greu problema per la UE. Les últimes decisions del Tribunal Constitucional en què qüestiona i rebutja algunes de les mesures impulsades pel govern portuguès, posa contra les cordes part de la política econòmica i social del govern. Davant la situació el premier portuguès no ha tingut més remei que convocar una roda de premsa urgent per tranquilitzar la possible sensació que els mercats podrien tenir a partir de la decisió del constitucional. En declarar il.legals algunes mesures, el govern ha de prendre altres mesures complementàries per tal que els compromissos financers que ha acordat amb la UE equilibrin els comptes públics. Com no podia ser d´una altra manera el govern ha determinat reduir les despeses en educació, sanitat i Seguretat social i en empreses públiques entre les que es situen les de transports. Això comportarà un aprimament del sector públic i reestructurar l´estat amb tal d´evitar un altre rescat que posaria en risc de fallida al país.
Recordem que part de les mesures que s´han posat en qüestionament són la supressió de la paga extra de pensionistes i funcionaris i altres retallades socials. En un moment en què el debat de les politiques d´austeritat està a sobre de la taula, es veritablement difícil d´explicar que aquestes siguin les úniques mesures que els equips econòmics i socials tinguin com a horitzó perquè un país surti cap endavant. Sembla que la sentència del tribunal Constitucional suposa a la pràctica un capítol financer d´uns mil milions d´euros sobre un dèficit que parla en centenes de milers d´euros. Malgrat que es pugui entendre la necessitat de provocar ajustos per cercar l´equilibri dels comptes entre ingressos i despeses, s´espera dels econòmics i governants valentia, fermesa i seny. S´han d´atacar les causes del passat i s´ha de cercar un compromís de país que no passa exclusivament perquè només uns paguin la factura. Compromís comporta ajudar, col.laborar, aportar, construir. Recordem també que és necessari entendre la situació tal com és: avui en dia, en aquest món global, el que passa a una economia, sector o estat, repercuteix sens dubte en el que passa en les economies properes i finalment a l´economia global. Tenim Grècia, tenim Xipre, tenim Portugal…, no se que més fa falta abans que obrin una mica els ulls aquells que tenen capacitat de decisió per tal de corregir la nostra mirada envers el problema i les solucions a prendre. És veritat que en funció de la forma d´aproximació al problema (on estàs a l´escala social o a l´escala de poder) pot portar a análisi diferents. Però la realitat s´entesta en anunciar una cosa tan simple com aquesta: el que és bó per mi, és bó per tu; el que no és bó per mi, et passarà factura més tard o més d´hora. Menys cobdícia, menys ambició.
Au siau!

Protestes dels joves

La plataforma « Juventud Sin Futuro” ha portat a terme diverses manifestacions que han recorregut els carrers de Madrid per protestar per la situació econòmica i social. En el rerafons al marge de la situació, es troba el fet que un nombre molt elevat de joves es veuen abocats a deixar el país per poder fer-se un forat al mercat de la societat i encarar el seu futur amb alguna garantia. Aquesta manifestació s´ha celebrat de forma conjunta a més de 20 ciutats d´arreu del món. Pablo Padilla, portaveu de la plataforma, considera necessari fer visible una realitat d´una duresa i gruesa extrema pels joves amb una taxa d´atur del 50% i contractes precaris per un 85% del sector. Sembla fer-se una idea clara que la realitat del mercat està portant a expulsar joves fora del sistema, amb el que això representa pel futur de la societat. Padilla s´ha fet ressó de determinades declaracions de polítics del nostre país, animant als joves a sortir a l´extranger, manifestant que “és força paradoxal que es vulgui atreure les grans fortunes cap al país i a la joventut, que és el futur verdader d´una societat, se li estigui convidant a sortir”.

Au siau!

Els universitaris hauran de saber un tercer idioma en acabar els estudis

Sembla que algú se n´ha adonat que els i

diomes no formen part de les prioritats a l´ensenyament en aquest país. Com sempre, quan detectem i ataquem un problema, no ho fem des de l´anàlisi i reflexió de les causes que ens porten a una determinada situació, sinó a cop de taxa, impost o imposició. En aquest cas la generalitat “imposa” el requeriment d´una tercera llengua per obtenir el títol universitari. El conseller Mas-Colell es felicitava manifestante que “D´una vegada per totes tindrem la garantia que tot estudiant universitari no tindrà problemas amb els idiomes”. ¿Com es farà? Doncs l´estudiant haurà d´acreditar el títol del First Certificate i au!, assumpte resolt!. És realment inversemblant la absoluta manca de visió i de futur dels nostres gestors i polítics. És lamentable que tot el que se´ns acudeixi sigui això, quan el problema està a l´arrel, on des de les pròpies escoles es desvirtua i treu importància a les llengües. No n´hi ha cultura. No es pot aspirar a tenir un ensenyament de qualitat en un món com el nostre, global i interactiu, si d´una vegada no s´entén que llengues com l´anglès, el francès o l´alemany no formin part ja del corpus de les escoles. No queda un altre quan el dèficit idiomàtic és de la magnitud que ho és en el nostre cas. Recordem que encara no som capaçós de posar un president de país que parli ni que sigui en anglès. Ja no parlo d´idiomes de futur, perdó, de present com el xinès, el japonès o el rus. Aquest problema no el tenen en altres països que han assumit des de fa temps la necessitat de formar-se i conèixer per poder comunicar-nos millor i per aprofitar les oportunitats econòmiques i socials del que suposa parlar altres idiomes. Això, no es fa amb un First Certificate i punt. Això ha de ser impulsat des de la base amb un acord de pais que posi de forma clara els nostres joves com a pilars de la societat, i no com fins ara, un nombre estadístic d´estudiants amb més carències.
Després de despreciar de forma sistèmica i sistemàtica les humanitats, i en una burla a tot el personal, el conseller va aprofitar per dir que “Estaria bé que tinguéssim més estudis d´aquest tipus”, en referència a les assignatures d´humanitats. Per higiene semántica, preferixo no comentar aquestes doloroses paraules, no sigui que faci un estropici.

Au siau!

Noves esperances per la vacuna de l´VIH

Segons assenyala un article a la revista Nature, fruit d´un treball d´investigació, Sembla que s´ha determinat per primer cop com el virus i l´anticos que l´organisme genera, evolucionen en un individu. Això pot ajudar a identificar les proteïnes que haurien de ser empreades en vacunes per què generin anticossos capaços de prevenir la infección devant les diverses mutacions del virus. Fins ara els diversos intents de provocar anticossos com a resposta al virus s´han trobat amb la capacitat d´aquest de mutar i fugir de la defensa de les cèl.lules que fa l´anticos. La importància de la investigación recau en què fins ara s´havia pogut determinar l´evolució de determinats anticossos neutralitzants que prevenien la infección de la majoria de virus VIH, però es desconeixien els virus específics responsables dels anticossos. Ara s´ha pogut identificar com de forma natural es desenvolupen anticossos neutralitzants que intenten fer un bloqueig del virus, després de diversos anys d´infecció. Amb aquesta investigació s´ha determinat també quin era el virus primigeni desencadenant de la resposta del sistema immunològic capaç de crear un anticos davant el virus i que ha determinat que són impulsats per l´evolució d´una proteîna de l´envoltura, que es pot detectar només 14 setmanes després de la infecció. Tota aquesta informació pot suposar obrir una porta per anar cap a una vacuna eficaç contra el VIH, un camí de l´evolució de l´anticos i de la via d´evolució del virus. Molta sort.

El valor dels diners

Ha sortit al mercat un llibre que de ben segur serà llibre de referència en el futur. Es tracta de l´última obra de Michael J. Sandel "Lo que el dinero no puede comprar". El filòsof de Harvard, Michael Sandel es mou dins les teories comunitaristes. Sandel agafa com a punt de sortida la idea, publicitada per una marca financera, que n´hi han coses que no es poden comprar. Amb aquesta idea com a titular, Sandel la qüestiona: només fent una breu repassada pel nostre entorn més proper, qualsevol pot concloure ràpidament que avui en dia absolutament tot es pot comprar: la vida, un nen, llocs de treball, matar animals, ingressar en un col.legi o associació de prestigi, o una taula en un restaurant de moda.... Com diu Sandel no tan sols el problema ha estat una cobdícia desbocada que, promoguda pel sistema, s´ha instal.lat al nostre corpus de pensament, sinò que a més tal com l´autor manifesta el gran problema és que la filosofia del mercat, el mercantilisme i el capitalisme en les seves formes més pures de teoria econòmica, s´han expandit, han inundat la societat: s´ha passat d´una economia de mercat a una societat de mercat. Tot es compra i es ven. I arribats a aquest punt, comença la cacera, on els gossos cobdícia, desigualtat i corrupció, ataquen de forma directa i constant tot allò que es troba pel camí. Finalment el consumisme s´instal.la de forma tal que com més doses es poden comprar, més importància té l´abundància. De mica en mica els valors mercantils van desplaçant els valors ètics i humans, fins ser els preponderants.

És una interessant reflexió d´allò que està succeïnt a les nostres vides i que ens ha de portar a pensar el tipus de vida que volem viure; si realment val la pena pagar aquest preu tan alt per coses que realment aporten ben poc al nostre creixement personal i social. Pensem-ho.
Au siau!

Tornem del Camí de Santiago 2013

Després d´uns dies fent el Camí de Santiago, ja tornem a ser aquí. En 9 jornades ens hem plantat des de Logroño fins la localitat de El Burgo Ranero, a portes de León. Han estat 264 kilòmetres que han estat influenciats per la pluja, persistent al llarg de set dels nou dies de caminada. Lluny del que molts pensen, no ha estat gens avorrit. L´any passat alguns peregrins ens comentaven que des de la capital de La Rioja es transportaven fins a Lleó per tal d´evitar la monotonia i rutina del tram castellà. Ja no ho crec: sé que és un error. Com ja suposava, totes les zones tenen coses a oferir al nostre esperit i als nostres sentits. És veritat que es contempla amb especial motivació els trams de muntanya, la seva verdor, els seus colors. Però també passa això a la meseta castellana. N´hi han magnífics pobles rics en monuments, història i art, bones gents,acollidores, una gastronomia rica i variada. I sobretot, el camí està en un mateix. No cal més motivació que les teves ganes per trobar sentit i raó, trobar-te a tu mateix, reflexionar, compartir amb els demés els moments i temps que vius, conèixer altres maneres i formes de pensament i de viure. És aquesta riquesa que com sempre dic, formarà part d´aquesta motxil.la que anem construint a poc a poc. Podeu veure fotografies, videos i les narracions de les etapes a  http://caminodesantiago2013.blogspot.com.es/. De moment ja no tornem al camí fins l´any vinent, on completarem el tram des de El Burgo Ranero fins a Sarria i així haurem fet els 819 km. del Camí francès de Santiago. Potser ja estem en camí.

Au siau!