Interessant l´entrevista que he llegit d´Arancha Merino, educadora emocional y conferenciant, http://vivirconemociones.blogspot.com.es/ que ha tret el llibre "Haz que cada mañana salga el sol". Aquesta gestora emocional reconvertida, ens explica la seva pròpia experiència personal. Triomfadora en el món professional, va patir un càncer que, un cop superat, li va fer replantejar la seva existència. És normal que quan passes per un moment tan complicat a la vida, et facis un replantejament de la teva existència i sigui moment de canvis. És però interessant seguir les reflexions d´aquesta dona, ja que tira amb bales de canó, encertant en un percentatge força alt. Una de les reflexions que més m´ha agradat és que som com ramats, que segueixen a algú (qui sigui), sense adonar-nos que així renunciem a qui som, al que volem ser en realitat i a la nostra pròpia felicitat. Ens aporta Arancha que en general s´ha de buscar un equilibri emocional entre el nostre jo social i el nostre jo personal, entre el rol que ocupem i el que nosaltres mateixos entenem com a felicitat. És una més que bona reflexió, ja que en general no som feliços; ens ho sembla, o ens ho creiem. Però la realitat està plena de infelicitats manifestes que no es poden resoldre si nosaltres no posem en marxa el recurs de posar-nos al centre del desig de felicitat. Recomano la seva lectura, perquè estic segur que aquest llibre ens aportarà noves formes i idees d´encarar la nostra existència.
Que vagi de gust.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario