De classe mitja a ocupa

Avui a La Vanguardia  http://www.lavanguardia.com/ feien un interessant reportatge en relació al drama que viuen tantes i tantes famílies, colpejades pels efectes de la crisi. No per no conegut, deixa de ser colpidor veure la narració de persones que ahir es trobaven en una situació de normalitat a la seva vida, i aquesta es veu totalment destrossada per la dura realitat d´un sistema que no vol entendre d´humanitat. És veritat, però, que hem de treure conclusions, si volem que serveixi tan desatre per alguna cosa. Hem viscut -i jo diria que encara ho fem-per sobre de les nostres possibilitats. Tothom vol viure bé, i és lícit, sobretot si es veu el cas d´autèntics cares que o bé s´aprofiten del nom i/o del càrrec per medrar i enriquir-se, o bé són els típics que ja no tenen valors d´entrada (de dalt i de baix de l´escala social)  i per tant arriben on sigui per aconseguir els seus objectius. No pot ser que ens comprem béns que no podem pagar. No pot ser que fem vacances permanents a costa del banc per dir que he estat aquí o allà, però no pensant en demà. No pot ser comprar-se cotxes estratosfèrics si no tenim. I aquí ho deixo, perquè serien massa no-pot-ser. El resultat és que gent que ahir tenia sou i feina, avui té una mà davant i una darrera. O cap. Com en els casos que avui comentaven el seu drama personal a La Vanguardia en un bon reportatge. No és només els efectes directes; són els efectes sobre els nens a les famílies, són els efectes psicològics en forma de depressions o de veure la vida des d´un punt de vista trencat i trist, són els efectes sobre generacions cap endavant o cap endarrera impossibles de mesurar però amb repercusions dures, amb vides i il.lusions trencades. Haurem de ser forts ja que el sistema ni està preparat ni vol participar en la construcció d´una societat normal. No li interessa. Així que n´haurem de prendre conclusions i d´aprendre, del que val i el que no val, de qui ajuda i de qui no. I sobretot, aprendre pels petits i els joves. 

Au siau