Ja fies enrere hem comentat que la situació comença a agafar una tonalitat verd..., del tipus verd merda d´oca (que diria en Llach). A les ja acostumades xifres macroeconòmiques que són per agafar un infart i d´altres un gin-tonic directament, s´afegeix la realitat més directa, més punyent a la nostra butxaca "real": la T-10 puja ja fins una mica més dels 9 euros, les farmàcies comencen a cobrar el copagament, el Govern deixa de pagar als concertats, perilla la manutenció de 2.000 nens tutelats, ens fan l´estupenda pujada dels peatges, ara el 7 i després fins el 10 amb la pujada de l´IVA, i avui ens assebentem per la porta del darrera que ja n´hi ha un pla de retallades més gran.
Parlant de tot això, vull fer referència a un comentari que vaig sentir a Catalunya ràdio al respecte d´aquesta situació. I va ser que la professional de psicologia que tenen com a referència al programa deia, en ser preguntada fins quan arribarà la nostra paciència, que el ser humà té un gran percentatge d´èxit per poder suportar aquest drama. Va dir concretament, que només la qüestió passarà la línia vermella de no retorn, quan comencem a sentir quelcom semblant al dolor (un dolor potser més metafísic, més psicològic).
Jo sincerament no se ja on arribarem. Però sí dic que començo a sentir mal. No m´agrada estar en notícies permamentment negatives i veure al meu voltant un continu mal rotllo. Hem nascut per viure, per viure la VIDA en majúscula, no per ser un gris, o més aviat un verd, un verd merda d´oca.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario