Sang a Síria

"Al vestíbul de l´hospital Deir Shifa, del barri d´Al Shaar n´hi han diversos nens que van a cercar cartrons de llet amb les seves mares, entre ells un petit que va ser ferit per un coet. L´han portat per donar-li les últime4s cures abans de portar-lo a Turquia. Té un troç de la cama dreta arrencada i no para de plorar de dolor mentre un dels tres únics metges que n´hi ha a tota la ciutat cura les seves ferides. Algú comença a cridar perquè han arribat els helicòpters i estan disparant. El primer coet cau a pocs metres de l´hospital. Bocins de l´edifici cauen davant d ela porta d´entrada, les parets vibren al llarg d´una estona. El segon coet cau de plè a l´edifici i causa el pànic. El soroll és fragorós.
Mentre hi ha qui corre al sòtan de l´edifici per protegir-se, altres van a cercar al nen, exposat a la part més visible de l´edifici,per portar-lo a lloc segur. Apareix algú del carrer que demana auxili, una persona que senzillament creuava el carrer en el moment equivocat, i ha perdut la seva cama a l´alçada de la cintura. Quatre voluntaris de l´hospital prenen una llitera i sota el foc de l´helicòpter, van a cercar el ferit. És només carn destrossada i la sala d´emergències, un riu de sang, però sortirà viu al cap d´unes hores. L´escena és surrealista".

Aquest és un fragment de la crònica que a La Vanguarida feia el corresponsal del diari o de l´agència a Alepo. No és una novel.la ni una exageració de la realitat. Malgrat que ja coneixem la deriva periodística per intentar atreure lectors, la fotografia és una altra mostra de la brutalitat amb què el règim ataca el seu propi poble. No és fàcil de païr ser humà, quan veus la quantitat de bàrbars i de sanguinaris que no tenen cap tipus de pudor en matar a persones com si de carn es tractès. Com animals. És com sempre dic, l´altre cara de la moneda d´una humanitat que és capaç de portar un vehicle a Mart o de reflexionar sobre sí mateix en reflexions d´alta intel.lectualitat. Notícies com aquestes fan veure l´ambivalència del ser humà i el complex del nostre cervell i porta dubtes de la nostra capacitat perquè la societat vagi realment cap endavant.

Au siau