He llegit una molt interessant entrevista a l´escriptora Line Amselem, escriptora francesa nascuda el 1966 i filla de jueus expulsats d´espanya i que es van quedar al Marroc. L´entrevista té que veure amb la seva nova novel.la Pequeñas historias de la calle Saint-Nicolas i en què ha destil.lat molts dels records que han conformat tant el seu substrat com la seva vivència. Una d´aquestes reflexions parla dels records que qualifica no com una visió de nostalgia, sinò com la necessitat de recuperar la història. Ella en ser emigrant amb pares emigrants ha viscut el que suposa sentir dins el teu ambient familiar parlar del que significa allò que has deixat enrere i magnificar-ho. Com diu ella, sembla que visquis d´una permanent enyorança. Fa en aquest punt un comentari interessant en relació al que suposa la humanitat: té molta memòria, cosa que li permet pensar en les coses com si les estigués tocant, sentir, viure. Però tal com la gent comença a morir el teu voltant -diu- te n´adones que el ser humà no és més que una xarxa de records i de persones, i en desaparèixer, es desfa en aquests elements. Com quan es descompon el cos: tots els elements se´n van. Malgrat tot donar un testimoni de quelcom és bonic, per poder compartir-ho i fer-ho viu.
Són bones reflexions en relació a la mort i en relació a allò que signifiquen tant els records com tot allò que t´envolta.
Bona lectura.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario