Viure esperant, és un error

És fantàstica la frescura del jove. Ens recorda als que ja no ho som tant, que el desvergonyiment és emprenedor, és actiu, és viu, és encoratjador quan és positiu. Llegeixo poc les columnes del diari. No m´aporten gaire ni els columnistes ni els crítics. Però de tant en tant em miro les ressenyes d´alguns dels personatges que entrevisten. M´he fixat en un jove d´Olesa de Montserrat que es diu Pau García-Milà Pujol, jove emprenedor de 23 anys que ha ideat, creat i està comercialitzant un sistema operatiu informàtic des de la web. A la seva entrevista m´han agradat, entre d´altres dos "sentències":

"Aprecio el fracaso y rechazo el posponer: entiendo que fracasar diez veces es aprender qué diez cosas no debo repetir". I la segona, diu així: "Haré esto, haré aquello, pero después de los estudios, de la hipoteca, de los hijos, cuando me jubile. ¡Hazlo ya, que esta tarde puede atropellarte un camión. Vivimos esperando: es un error".

És fresc, cert, tangible, total i real. Tant de bó tothom el prengui en consideració.

Haiku d´honor pel japó:
"las religiones
no salvan / son apenas
un contratiempo"

Au siau

Què n´és de bonica la creació

Avui he tingut un dia tal com d´altres.  Quan no treballes en una tasca creativa, moltes vegades tens la sensació d´una repetició dels timings, de les sensacions, de les tasques fetes díes enrera.  Sembla el film  de "El dia de la marmota" www.filmaffinity.com/es/film245798.html   on el protagonista cau en un cicle temporal i cada dia és el mateix. Adverteixo per qui pugui pensar-ho que no he tingut cap mal dia; només que és absurd com moltes persones perden la vida en un estrès total sense adonar-se que passen per la vida sense aportar res i sense gaudir d´ella. Només estan, tensió i nervis és el seu aire, ordenar ximpleries i creure´s algú, una forma de vida. Una forma de vida que no els porta enlloc.

Aquestes reflexions no m´haurien vingut així si no hagués estat pel Boss . Ja havia arribat a casa i estava sentint un disc de Bruce Springsteen www.lastfm.es/music/Bruce+Springsteen , The River, mentre treballava en el naixement del pessebre. Tocava canviar de disc (és doble) i la primera cançó de la cara C és "Point Blank". Sentiu-la. Jo ja la coneixia i tal com ha començat he hagut d´aturar-me, pujar el volum, tancar els ulls i obrir els sentits. És pura creació. Quan s´ha acabat i he retornat a l´activitat no m´he pogut estar de pensar en com passem per la vida, a tota velocitat i sense viure-la, sense gaudir-la, sense crear. Què bonic és crear per qui ho fa. Aquests sí que es mereixen els nostres honors sigui en el camp o faceta que sigui. Bastant més que els homes negres de matrix o els Napoleons de torn.

........, Point Blank.

Au siau

Díes esportius, díes de pluja

Aquest cap de setmana ha estat fonamentalment esportiu. D´espectador, dic. I sobretot, molt matiner. Dissabte 7 del matí, cap amunt. Toca partit de futbol a Gràcia  www.barcelona-tourist-guide.com/.../barrio/gracia-barrio.html . L´arbitre no es presenta i es decideix fer un partit dels anomenats de "pachanga". Un desastre. Nens i pares en un espectacle difícil d´empassar a quarts de nou i deu del matí. Per molt que estiguéssim a Gràcia, fiu-fiu. Diumenge, 6,30 del matí. Sí, ho he dit bé, 6,30, perquè a les 8,15 havíem de ser a Sant Cugat www.santcugat.cat/ a jugar partit de bàsquet. Dia de pluja i peus remullats. Nova derrota davant un adversari inferior. Dos encaixades i cap a casa.

Sincerament no seré jo qui parli de les excelències de la disciplina en l´esport. Però sí coincidirem en què als nens i nenes d´avui en dia se´ls dóna un esport d´entreteniment. Més que aprendre els valors de estar ben preparats, d´una bona formació, del patiment i de l´esforç, de la disciplina esportiva de conjunt, es fa un esport de passar l´estona. Sobresurt aquell que ho faria igual de bé en qualsevol cas per les seves condicions. Peró s´esmuny la possibilitat d´aprofitar l´esport com una eina de valors i de formació. No sigui que ens cansem molt. Són formes de veure un aspecte de la vida.  És el que toca avui.

Haiku d´avui per Japó, haiku d´avui per vosaltres:

"las religiones
no salvan /son apenas
un contratiempo"

Au siau

Campions

L´altre dia estava llegint un article d´Edurne Pasabán www.edurnepasaban.com/. ha tret un llibre "Catorce veces ocho mil" que són les seves memòries. Aquesta dona ha estat la primera en arribar a fer els 14 vuit-mils del planeta. Em va captivar l´atenció una frase molt directa que deia a la ressenya: "No me interesa la política". En general es diuen frases amb aquesta contundència fora de les llums i taquígrafs dels mitjans. Ella no. Se la veu decidida, però molt sensible alhora. De fet reconeixia que havia volgut treure´s la vida en diverses ocasions. Era una entrevista molt sincera, molt humana. Treia tota la sinceritat i humilitat en les seves paraules. Van demarar-li un consell i aquest era molt assenyat, molt interessant (ho reprodueixo): "Sólo hay un consejo: cree en ti. ¡Nadie puede hacer nada por ti! Sólo tú."

Com sabeu segueixo i seguiré honorant al poble de Japó www.ajapon.com/ que aquí teniu el haiku d´avui:,així

"No sigas las huellas de los antiguos
busca lo que ellos buscaron.

(Matsuo Bashoo)

Locura

Avui he estat llegint la contraportada de La Vanguardia. El periodista feia una ressenya de Cristina, més coneguda com la Princesa Inca. Amb 31 anys es reconeix com a poeta i jardinera diagnosticada amb bipolaritat i esquizofrènia i ingressada unes quantes vegades al psiquiàtric. És interessant. Diu que un grup d´amics la van conduir a l´hospital ja que la veien parlant amb Janis Japlin i amb Camarón. Qüestiona la ciència mèdica i es pregunta "¿qui posa la línia entre cordura i bogeria? ¿per on la traça?¿I per què?". I continua: "No estic boja per sentir que un so, olora; que un color sona, etc." I continua: "Hi ha molta gent que està com una puta cabra...sense diagnosticar. I dirigeixen diaris, teles, bancs, clubs, països,etc".
És ben curiosa la lucidesa d´aquesta poetessa. Crec que n´hi ha molta gent que pensa igual, però no s´atreveix a dir-ho o si es diu, tothom riu com si fos una bajanada. Però ¿diu mentides? ¿On són les nostres sensacions? ¿No és veritat que no sentim la vida? ¿No és veritat que sentint la tele i els diaris veiem una barbaritat rera l´altra dels dirigents i líders?
Ja. Sí. És millor desconnectar. Així anem desapareixent. La humanitat, vull dir.
Haiku del dia pel poble del Japó:

"la muerte invade
de vez en cuando el sueño
y hace sus cálculos".

Au siau

És bonic ser petit

Avui he tingut la sort de fer una sortida a un poble petit: el Montseny  www.montseny.es/. És petit, però orgullòs de ser i del que és. Està clavat dins el Parc Natural del Montseny , i per tant envoltat d´una geografia magnífica www.turisme-montseny.com/parque-natural/. Els turons i les alzines porten el paisatge de muntanya a la màxima expressió. Cases de pedra, carrerons petits i empinats, masos que com taques aïllades trenquen la homogeneïtat de l´arbreda i la natura. La seva gent és engrescadora i transmet aquesta força típica de la gent acostumada a haver-se de guanyar les garrofes cada dia. Disposa d´un campanar del 1078 i de molta empenta per tirar endavant. És necessari per la gent que portem aquest ritme anti-humà de la ciutat, acostar-se als pobles, gaudir de la seva xerrada i els seus coneixements de les coses, gaudir de la seva forma d´encarar la vida i trobar en els seus paratges petits moments d´assossec.

Seguim homenatjant amb un haiku al poble del Japó www.monografias.com . M´ha agradat sentir als mitjans que diversos "líders" mundials han manifestat el que jo ja vaig dir aquí: sigui com sigui de greu, se´n sortiran. Aquest haiku també és de Mario Benedetti, que els té espectaculars:


"si en el crepúsculo
el sol era memoria
ya no me acuerdo"


Au siau

S´apropa el camí

Bé, com aquell qui no vol, estem a tocar d´iniciar el camí. Avui som 20 de març i si déu vol, estarem de camí el dia 16 d´abril per arribar al nostre campament-base, Sarria i iniciar aquesta aventura que ens vàrem proposar: fer els últims 100 kilòmetres del Camí de Sant Jaume www.caminosantiago.org/ . Resten moltes coses per enllestir, però crec que  podrem sortir-nos-en. Quan es preparen les coses amb temps, s´agafa amb il.lusió veient com es van complint les fites, però també es fa llarg. La qüestió és que manca menys d´un mes. Tinc ganes de veure-ho materialitzat. Ho podreu seguir a http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ .

Nosaltres intentarem apropar-nos al sentit que ens va portar d´animals a humans: sentir, cercar, tocar, compartir, pensar, comunicar, crear. Mentre, al nostre voltant l´home continua el seu imparable destí: començarem a llençar bombes a qui llencen bombes, continuarem veient la lluita contra natura del Japó per minimitzar l´impossible. L´univers ho veu tot això, i aquest cap de setmana la lluna ho ha volgut veure de més a prop (uns 50.000 km. més a prop que de costum) www.astromia.com/tierraluna/laluna.htm . (la foto de la lluna està feta a Manchester ahir).

El meu haiku d´honor al Japó és avui una altra bellesa (de Mario Benedetti) www.leergratis.com/stag/mario-benedetii.html :

"Oyeme, oye
muchacha transeúnte,
bésame el alma".

La bellesa de la candidesa

Avui he estat a Roda de Ter www.rodadeter.com/ . És un poble petit, ben lligat a la terra. És a l´Osona
www.osonaturisme.cat/ envoltat per un paisatge fantàstic i presidit per la imponent presència del Collsacabra

www.saucollsacabra.cat/ . Com a tants pobles del nostre país, té racons d´un encant especial, per descobir per descomptat. Aquest temps de la història és així: som capaços d´anar a l´altre racó del món; i incapaços de descobrir l´encant d´una passejada per carrerons petitis de pedra, d´un bon cafè en un bar antic o d´un paisatge majestuós...al costat de casa. Hem pogut veure el jaciment ibèric de l´Esquerda www.lesquerda.cat / . Està molt bé. Té feina a fer, perquè com tantes coses avui en dia les prioritats són unes altres. Però aniran cap endavant. Tenen un petit museu on recullen les peces i explicacions de les troballes. Després al jaciment, que cada any té la seva fase de treball arqueològic, és pot visitar les restes del poblat ibèric i de les restes d´una esglèsia romànica, Sant Pere de Roda (que no de Rodes) www.misas.org/.../parroquia-de-sant-pere-de-roda-roda-de-ter. És una bona visita i magnífica excursió. Aneu-hi.

El meu haiku diari en honor del poble del Japó,

" De no estar tú,

demasiado enorme

sería el bosque."

Veure la pluja

Avui mentre plovia he fet memòrica d´aquells films on es veu una estància fantàstica,un tant ombrívola, endreçada, amb l´escalfor d´una xemeneia. Un home o una dona estan asseguts en un bon sofà. Llegeixen. Al seu costat n´hi ha un got i una tassa de cafè negre, del que surt un baf de cremor. De sobte s´aixeca i camina cap a la xemeneia. Posa un troç de soca i el foc ho agraeix, revifa. Torna les seves passes, però no seu. Va cap a la finestra de quarterons. A fora la pluja cau i xopa les branques dels arbres a la vora de casa. Els fils de la catifa de gespa que veu, s´espigan cercant unes gotes miraculoses que la faran més forta, més verda i més gran. L´individu acaricia la cortina amb els dits com si no la volgués molestar. Després d´uns segons en què els sentits s´omplen, deixar anar la mà -ballen en un moviment graciós les cortines a la seva posició- i gira sobre sí mateix enfilant el camí cap una butaca carmesí que s´emociona en saber-se empreada.

Ha estat un instant de sentits en un moment del dia.

No m´he pogut estar de posar dos haikus avui en honor del japó. Són pura dolçor, i diuen:

"Este sendero, ya nadie lo recorre, salvo el ocaso",

y

"¿ Es un imperio, esa luz que se apaga, o una luciérnaga?"

Au siau

Caer la del pulpo

Exactament és el que ha passat avui a Catalunya. Ha caigut... i continua hores d´ara. Aquest fenòmen té diverses accepcions. Una maca és "ha caído la del pulpo". Quin sentit té? ¿Els pops...cauen? ¿els pops llencen líquids en aquesta magnitud?. No m´he trobat cap pel carrer. Un altre és "llueve a cántaros": ¿sí? ¿llueven cántaros? ¿els càntirs fan ploure?. O, "caen chuzos de punta". ¿qué es un chuzo? Ja que no ho sabem, emmmm ¿cauen de punta? ¿cap a on?. Una de les més curioses (i se sent molt, síiiiii) és "llueven perros y gatos"......a veure, pensem: ¿? ¿però, què diuen? ¿còm que gats i gossos? ¿poden ploure?. Per últim "los ángeles están meando". Bé, aquest no mereix més comentaris. Poden fer-se directament un tractament de pròstata. I ara.

Com vaig comentar ahir, aquests díes són díes de suport al Japó. És un patir sense patiment. el succés és terrorífic, abastament inhumà. Però ja vaig expressar la ferma determinació de que se´n sortiran. Segur. I com cada dia i en el seu honor, un haiku estarà amb ells:

                                        "La poesía

                                         dice honduras que a veces

                                         la prosa calla".

Japó

El que està passant al Japó www.verjapon.com/  és molt gran. Em dona la impressió que les esgarrifadores imatges que estem veient en absolut poden descriure la força real de la natura. Ens podem fer una idea, res més. Intento imaginar-me allà, i no em veig. Fa por de debó. En aquest cas no es tracta tant de l´impacte de l´home a la terra com del propi món -www.tsunami.org/ -, que ens recorda que és viu en sí mateix. El planeta Terra coninua independement el seu procés,  www.astromia.com/solar/tierra.htm   malgrat els esforços que  fem  per accelerar el seu ritme vital. Un altre dia en parlarem.

M´agradaria que  recordem al Japó. Estem a milers de km. de distància, però faríem bé en aprendre d´aquest mil.lenari país. És terra d´antics samurais, de lluitadors, de savis, de poetes, de gent sensible que cerca el batec de la vida en la més petita de les coses més petites del món, en l´aire, en l´alè. Estic segur que se´n sortiran. Tenen coses de por, com tots, com jo, però una cultura tan impressionant que guanyaran. Els animarem des d´aquí.

En el seu honor aquests díes us trasnmetré uns "haiku",  www.elrincondelhaiku.org/  . Un haiku és una forma de poesia japonesa zen. Intenta expressar de forma senzilla en una composició de 17 síl.labes (en 5-7-5)  l´ànima, la vida de les coses. Avui us declino aquests dos:

"Aunque el miedo / acuda a la cita / nunca esconderse."

"Veo tu fina piel,/ a través de tus labios/ yo te hablo."

Au siau

Amor

Avui he estat fullejant un article que sota el títol "Amor enjaulado", feia un comentari sobre l´amor. El seu subtítol era interessant: Per aconseguir la plenitutd personal hem d´estimar als demés com si es tractès de nosaltres mateixos: quan més amor donem, més realitzats ens sentirem. La veritat és que en un món com el que vivim, dur, fred, difícil, són mots magnífics de sentir però complicats de veure en la realitat. Estimar, és sinònim d´acceptar, respectar, valorar, agraïr i oferir. Per això podem estimar pràcticament en tots els aspectes de la nostra vida; així, com més amor donem més plens ens hem de sentir en una conducta que ens porta a nosaltres mateixos. A l´estimar, passem per sobre de la gàbia en què es troben les nostres pors, inseguretats. Bones paraules per portar a la pràctica.

Au siau

Coses mundanes, coses sagrades

Bé, avui m´heu de permetre un moment de paraules mundanes, és a dir, de coses del món www.mundo.com/   : ¡¡¡ el Barça www.fcbarcelona.es/ ha tornat ha guanyat el seu partit de Champions!!!!. Sí, es veritat que això és antic; "panem et circenses" www.anmal.uma.es/roma.htm . Però potser, i dic potser, una part important de l´actual imatge del circ, té que veure amb un xaval que ha arribat a encapçalar aquest projecte i que tal com diríen alguns moderns és "el puto amo" (en un sentit magnificat). La veritat, i amb això crec que tots aficionats o no al futbol estan d´acord, és que la transmissió de valors que genera Guardiola  www.josepguardiola.com/ és molt positiva en un món on els valors i els principis no són el fort del sistema (conscientment,és clar). Pensem un moment: transmet cultura d´equip, treball, esforç, gaudir de les coses ben fetes, mimar els detalls, decidir, tenir responsabilitat, tenir classe, elegància, tenir orgull. No crec, sincerament que un home benpensant tingui voluntat de rebuig dels ítems anunciats. Sí, potser al final és circ,però és més productiu per la nostra ment. Celebraria que fes escola i que alguna de les paraules esmentades....toquin el cor del gran públic. Mentre això arriba, ¡VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!.
Malgrat saber que no té res a veure, no m´estic de fer-vos arribar una bona frase que he sentit avui i m´ha agradat i ha fet sortir de mi l´aspecte més humanista, més crític que tinc. És bona i diu,

 "Un rei pot fer moure un home, però l´ànima no: pertany a l´home".

Au siau

Necessito una nevera

Bé, realment el títol és una hipèrbole. ¿ehh? Qui no ho sàpiga pot consultar el diccionari (que per això estan). Tinc el cap ple de idees que necessito traslladar a la realitat. És com una mena de hiperactivitat que em fa estar de forma permanent disposar d´actitud per estar fent coses diferents amb la intenció de gaudir d´elles. Vull millorar els blogs, però necessito dedicar el meu poc temps a d´altres activitats que el meu cervell reclama. L´amor és un, però crec que hauré d´esperar a la primavera (¿o no?) es.wikipedia.org/wiki/Amor . Mentre, aquest cap de setmana he de preparar el disseny del naixement del pessebre d´aquest any  www.artepesebre.com/ . No cal riure, no; el temps és autènticament demolidor. Per altra banda acabo de reiniciar els meus exercicis casolans que havia deixat de banda des de començaments d´any. Ja ho deien els latins: men sana in corpore sano. A més, penso començar demà la lectura d´un llibre en què estava interessat. És un clàssic; però ja fa díes que no llegeixo i em ve de gust. És de J.D.Salinger  www.alohacriticon.com/.../article1154.html  autor de culte que tinc ganes de llegir. Ja us aniré contant què tal doncs el seu llibre "Nou contes" és un dels més reconeguts.
Au siau

Ja ho vaig dir: pinta la vida, algú ja s´encarregarà de enfosquir-la

Ahir vaig estar amb dos bons amics. Vàrem compartir àpat i després un gin-tonic de Cittadelle www.citadellegin.com/ ben preparat en un ambient tranquil. Perfecte. Em deia Noe, que va seguint de tant en tant el meu blog que anava captant en les meves paraules cert flaire trist, com pesaròs, tristot. Jo li deia que no. Com tota la vida en sí, suem sentiments, suem sensacions que no per força han de tenir un caire melangiós quan expliques el que sents. Formem part d´un gran experiment vital que s´ha de gaudir perquè és meravellòs. Però no per això has de deixar de parlar i de "suar" per la boca i els sentits les grans mentides i hipocresíes que ens envolten. Ahir vaig assistir a un altre acte d´aquests on realment es mostra amb tota la seva cruesa perquè l´home perdrà la guerra. Algú sense ser-ho, novament es pensava ser Napoleó  www.napoleonbonaparte.es/ . És patètic veure aquests actes i penso que quan més madur et vas fent, més trista et sembla la persona que actua intentant ser el que no és.
Coincideix aquesta reflexió amb la frase del dia d´avui, genial, de Mark Twain: 
 www.bibliotecasvirtuales.com/.../MarkTwain/   "A mi no me importa a qué raza pertenece: si es blanco, negro o amarillo. Es un hombre y no puede haber nada peor".
Interessant. Visca el gin-tonic
Au siau