Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.Caminante no hay camino, se hace camino al andar.Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.Honor a quien honor merece.Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.Todo cambia nada es.La violencia es el miedo a los ideales de los demás.Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
RightLeft
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
domingo, 28 de octubre de 2012
Solidaritat
Aquest cap de setmana hem sabut un altre episodi de solidaritat que fa que de tant en tant la part humana que tenim surti a l´exterior i es converteixi en un autèntic plaer parlar de les persones. Uns quants voluntaris de tota edat es presenten a la sala de reunions de la consulta d´un metge al carrer Casanova i fan d´ella una cuina improvisada. Una de les presents, Judit Calaf, ha explicat que després de viure amb pisos de disseny i molts recursos, la crisi l´ha empeitat a haver d´estar en una habitació en un pis compartit amb una altra família i un senyor gran després d´haver estat més d´un any a casa dels pares. Alguns ho han perdut tot, o ho han de vendre tot, joies, electrodomèstics, etc, abans de demanar auxili. Així ho diu la terapeuta Lidia Blánquqz a la consulta. Aquí van preparant menjar per atendre a tota la gent que s´apropa per poder ajudar. Han posat rètols als carrers de l´Eixample on informen que qui tingui dificultats es pot apropar per rebre un plat de menjar. La terapeuta és la cara, però n´hi han més de 150 voluntaris de Confiança Solidària, que és com es diu la iniciativa per ajudar als veïns de sempre i que ara ho estan passant malament. És un moviment espontani i solidari. Però aquest moviment ja es va iniciar fa temps ajudant amb tallers d´autoestima, d´alimentació, etc. Van veure també la notícia d´altres moviments com De veí a veí, una idea al barri de Sant Antoni per ajudar a aquells que ho necessiten però no dien res. Amb una fortalesa important, truen temps de les seves obligacions per donar part de la seva vida per aquesta causa. Formen part d´una cosa important i en són conscients, encara que un dia sigui pelar patates, altres repartir informació o altres demanar menjar a les peixateries. Són temps molt difícils i molts ciutadans tenen la impressió que en qualsevol moment ho poden perdre tot. I de la por a la desconfiança, a l´angoixa, n´hi ha un pas. Un gran moment pels herois anònims, lluny de les càmares de les tv, de les grans declaracions buides de sentit i de veritats. Els autèntics herois.
No hay comentarios:
Publicar un comentario