Avui he tornat trist en plegar de la feina. Per molt que com a tantes ocasions m´he "calçat" el mp3, el meu cap no es podia sostreure de la cara d´un company. Avui ja no hi és amb nosaltres i agafa un altre camí. Ho feia trist i amb un sentiment barrejat d´amargor i certa ràbia. És una pena veure com gent amb una edat ha de passar uns tràngols que són realment difícils de pair. Li desitjo el millor. Una bona amiga estava afectada. No era dia avui per grans riatlles, sembla. El cel ja era grisòs, plomís. Abans de tornar a casa, uns quants avui han protestat al carrer i a la vegada sortia a les notícies el nou rècord d´atur: de mica en mica ens acostem cap als sis milions d´aturats. La xifra, esgarrifa. Avui, segons les dades -en què no hi crec- dónen que 1 de cada 4 persones en edat de treballar, està en atur. Fa por. La màquina s´atura. A saber cap on anirem. Per arrodonir el dia me n´entero que les papellones del país, cada vegada són menys i ni més ni menys que dos terços de les espècies estan reculant els últims 20 anys a Catalunya i per adobar-ho l´efecte papallona fa que els ocells insectívors pateixen el desacoblament temporal del período de cria amb la possibilitat o disponibilitat de cucs dels que donar aliment. Fins i tot el gran condotiere, el gran Berlusconi el codemnen a quatre anys; no se com no veuen que és bon xaval.
Sincerament, avui em prendré un gin.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario