Ja són moltes les vegades que parlo dels estudis i la cultura. I he dit, i repeteixo, que un país que no aposta perquè el seu jovent pugui tenir accés a la cultura, als estudis, a la investigació i tenir un exèrcit de joves preparats, estar abocat al fracàs. La crisi és real. Però la gent que mana no ho creu així, sembla ser. Ni abans ni ara. Quan sents parlar de determinats estudiants i diuen que són de tal o qual estrangera, llavors tothom diem ¡oh!. Però nosaltres sembla que decidim que això no és cosa nostra. No ens sembla importar que la gent jove o bé no estar preparada per enfrontar-se al mercat, o bé se n´han d´anar a l´estranger a buscar-se la vida. Ara i avui sabem encara més coses. Ara sabem que els estudiants de l´estat espanyol paguen més per la universitat del que els nostres governs diuen, segons un estudi de l´Observatori del Sistema Universitari calculant que els universitaris aporten el 20% dels estudis. Sembla que com els universitaris ja paguen el 20% i per tant les taxes no poden incrementar-se fins el 66%, como diu la Generalitat i el govern central. Humanitats passarà a paga
r de (humanitas i ciències socials) dels 900 euros actuals per curs complert fins als 1.500 euros, les enginyeries de 1.300 euros a 2.100, i salut de 1.400 euros a 2.300. Els màsters que fan accés a professions regulades (enginyeria, advocacia, etc) augmenten des dels 1.990 euros als 2.500 o 3.000 euros.
Des de diverses administracions s´ha afirmat que els estudiants espanyols són els que menys paguen d´Europa, però l´estat és el sisè país més car de l´Europa dels 21 quan al preu de la matrícula. L´increment de taxes pel curs vinent està posant en peu de guerra a la comunitat universitària.
Des de diverses administracions s´ha afirmat que els estudiants espanyols són els que menys paguen d´Europa, però l´estat és el sisè país més car de l´Europa dels 21 quan al preu de la matrícula. L´increment de taxes pel curs vinent està posant en peu de guerra a la comunitat universitària.
Jo continuo dient el mateix. Necessitem apostar per la nostra terra. I això es fa apostant per la formació, per la cultura, per fer una munió amb la societat i el mercat perquè quan arribin a ser professionals no siguin flams, sense experiència, donar suport a la investigació i fer-los treballar en empreses, laboratoris, màsters que siguin quelcom més que un paper. I preus perquè no tornin les classes socials. No potser només per fills de papa. ¿Tant costa veure què fan els millors, coi?
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario