Compte: predicador, a l´atac!

El president de Mercadona, el pobre i humil Juan Roig que, per suposat ha fet el seu imperi des de zero i molt avall (JA!), s´atreveix a sortir a la premsa per donar no la seva opinió, sinò una sentència de savi, de predicador, de científic: "España será intervenida si los españoles no se "ponen las pilas" y se trabaja "más".

Aquest ¿senyor? també ens comenta que l´actual situació que viu l´estat és responsabilitat i culpa de tots.

"Nos hemos pasado como país treinta pueblos, incluidos los sindicatos, los empresarios, los bancos, los políticos, todo el país", assenyalant que tothom s´ha de posar a pencar més des de ja.

Jo només vull dir-li a aquest fill de papa (els papis ja tenien l´imperi), que faci el favor de callar, no sigui que algú comenci a treure els draps bruts que esquitxen a tots els que tenen poder, però sobretot que intenti no parlar ni en nom de tots ni de tots. No señorito, no. No tots hem robat. No tots vivim per sobre de les nostres possibilitats. No tots gastem calers que no tenim. No tots tenim comptes a Suïssa. No tots li comprem als nens allò que ni es té. No tots ens toquem el nas a la feina. Mai m´han agradat les sentències maximalistes on es parla de tots com si fossim un ramat. En aquest país n´hi ha molta gent molt bona, molt professional, molt humil i orgullosa també. Gent que si penca (sense papis), que treballa (més del que li paguen i més hores que molta gent amb galons), molts treballadors i treballadores, amb responsabilitat o sense, que intenta fer el millor possible la seva feina i que no llença calers perquè no en té. És molt fàcil dir que tots ens hem passat. Però qui no té, no es pot passar. Qui no té poder, no pot influir ni en el que és bó ni en el que és dolent. Potser els que com el señorito sí influeixen, sí tenen calers i els maneguen amunt i avall, sí tenen una responsabilitat. Potser igual és força més gran la seva responsabilitat. Potser m´ho repenso el comprar en mercadona. Que s´ho faci mirar, animal!

Au siau