Cimera de Rio o el fracàs dels dirgents

Els líders mundials (¿?) han posat punt i final a la Cimera de les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible (Río+20) amb cap avenç, llevat d´un acord de paraules en què els assistents se´n van convençuts que només les persones poden salvar el planeta, ja que les empreses i els governs no sembla que estiguin interessats. Al voltant d´uns 100 caps d´estat i de govern s´han reunit, ben bé m´imagino per fer veure que fan alguna cosa i fonamentalment per guanyar altres interessos per sota de la catifa. Està en joc el nostre món, el nostre hàbitat, vés a saber quantes espècies, el mar, la biosfera i la salut de les persones. Però crec que amb ells no els importa gens. Oficialment això vol dir que "han desenvolupat esforços amb l´objectiu d´establir reptes de desenvolupament sostenibe i d´inclusió social. S´ha intentat la recerca d´un consens i de reptes específics i tangibles". ¿Ho veieu? ¿Enteneu el cas? Bla, bla, bla, fotos i posturetes, i finalment al món, a les persones i a les espècies que els bombin. És tan descarat el nul interès de les classes dirigents per les persones i el món, que molts ecologistes i activistes han arribat a la conclusió que el progrès en els temes medioambientals s´ha de fer a nivell local i amb el sector privat, sense l´ajut dels governs ni dels organismes internacionals. Per això serveixen tots!

Au siau