El Barça, campió de lliga de bàsquet

El Barça de bàsquet, ha guanyat la lliga!!!!! Avui era l´últim partit de la sèrie a cinc, després d´haver igualat el Madrid a 2 els partits anteriors. En general no faig a aquest espai, gaires comentaris esportius, entre d´altres coses per la meva opínió ja manifestada que de forma descarada aquest sistema ha superat amb escreix l´estratègia romana de "Pà i circ". Tota manera crec que es mereix el Barça de bàsquet avui un petit homenatge. Primer per ser un esport que ha de competir amb l´esport rei, sense tenir les mateixes condicions. Segon, perquè els amants de l´esport poden gaudir d´un esport magnific i una lliga molt competitiva aquí, essent considerada una de les millors lligues europees, i això vol dir, una de les millors lligues del món. Avui, com en  tota la sèrie hem vist un espectacle enorme, i això em porta al tercer punt. El Madrid ha estat un digne adversari. Ha fet una sèrie magnífica i ha posat contra les cordes al Barça amb Llull, Carroll, Rodríguez i Velickovic molt posats. Quart punt: gran espectacle: avui s´enfrontava la millor defensa de la lliga (Barça) amb el millor atac (Madrid), amb el que suposa pels espectadors. Cinquè punt, avui també hem vist destacar a aquells jugadors que sempre estan a l´ombra dels millors, com Fran Vazquez, Lorbek o Singler. Sisè, el Barça amb aquesta victòria (73-69), obté el 14 títol, ni més ni menys, però ho ha fet jugant amb cap i amb cor, amb molt d´esforç i mentalitat guanyadora, que queda reflectit en el fet que a falta de 7 segons, el Madrid estava a dos punts 70-68.

El Barça ho ha tornat a fer, però vull fer un reconeixement a Xavi Pascual com entrenador, ja que és molt dificil el que està fent, és el Pep Guardiola del bàsquet, humil, senzill, professional, esforçat, amb valors i mai una paraula fora de lloc. Reconeixment també a Lorbek, sempre en seu lloc, sempre ho dóna tot, sempre té bones paraules, mai un retret ni mal gest, un bon home. I especial per  Fran Vàzquez, que ha passat moments complicats, i sempre emportant-se el títol de tonto; porta molts partits demostren les seves virtuts i avui s´ha quedat a un punt de ser el màxim anotador. Quin partidàs Fran!. També a Sada, sempre força i coratge, a  Huertas per posar aquell triple miraculòs, a Navarro per estar sempre, sempre, a Mickeal que no s´ hauria d´anar mai, a Ingles i Wallace i a N'Dong per ser tan, tan bona persona. Felicitats a madrid per intentar-ho, i moltes, moltes felicitats al Barça!!!

Au siau