Genoma

Científics europeus estan treballant seqüència del genoma de quatre persones d´entre 105 i 122 anys, amb l´objectiu d´entendre com es pot tenir una bona salut fins edats avançades. Aquest projecte dóna un tomb també a l´estratègia d´investigació. Fins ara s´estudiven els genomes de persones malaltes per compendre les bases de les malalties. Ara també s´estudiarà el genoma de persones sanes per comprendre què les fa distintes de la resta de la població. És una bona cosa, ja que per complementar els estudis amb persones centenàries amb l´objectiu de desenvolupar tractaments per mantenir una bona salut fins edats avançades. Fins ara s´ha seqüènciat els genomes de dos alemanys, una dona francesa i una dona catalana. Ara s´està a la fase d´extreure informació (seqúenciar és descriure la seqüència de tres mil milions d´unitats genètiques que formen l´ADN), i després s´ha de trobar en aquesta llarga cadena d´informació, què pot explicar el secret d´aquesta longevitat, que té segur un alt component genètic, malgrat que els components exteriors influeixen a l´esperança de vida.
Esperem que a més d´estudiar la nostra capacitat física, també es comenci a estudiar la nostra capacitat neuronal i intel.lectual. Potser seria interessant, ja que viure més i més sà és un bon principi, però crec que també és interessant saber viure, saber ser persones, respectar i dialogar, saber aprendre. Sembla moralina, però no ho és. Prou exemples tenim a la nostra vida qüotidiana i a les notícies que són clars exemples de tot el contrari. Seguirem esperant.
Au siau

Miserable peces barba

 "Cuando el Conde-Duque de Olivares se encontró al mismo tiempo con el alzamiento de los catalanes -que, por cierto, celebran las derrotas como sus fiestas llamadas nacionales- y los portugueses, se tomó una decisión: dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes.Siempre me pregunto medio en broma qué hubiera pasado si nos hubiéramos quedado con los portugueses y hubiésemos dejado a los catalanes. Quizá nos hubiera ido mejor (...) "hubiera habido un gran problema" que no es otro que "no se hubiese podido jugar el Madrid-Barça"(...) "No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona.(...) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardear Barcelona".

El miserable peces barba que sembla ser es considera una autoritat, president per decret del parlament, pressumpte jurista i coautor de la constitució, ha pronunciat aquestes meravelloses paraules. A mi cada dia m´agrada més. Podria fer un exercidi de fonamentar i argumentar principis contra aquestes paraules. Però no val la pena. És més. Crec sincerament que surten de l´armari els autèntics sentiments d´una bona part de subjectes que intenten passar per demòcrates, defensors de les llibertats i no se quantes coses més. Dic que no està sol: quan en sentir aquestes paraules els advocats catalans que assistien en un congrès a Cadis es van aixecar indignats i es van anar, aquest subjecte els va etzibar: "que se dejara "salir a los que tienen que salir" provocando los aplausos del resto del auditorio".`

Hi ha qui no vol veure, però és ben clar. És clar, però, que no és pas veritat que ni els coneixements, ni l´enteniment, ni l´experiència són elements que donin sabiesa. Aquesta paraula pertany a un altre concepte, el del govern dels millors, dels més capaços, de conducta ètica, conceptes molt llunyans d´aquests subjectes, de los aplaudidores i de molts dels que des de posicions elevades intenten dir-nos qui som i com hem de pensar. Ferpectament miserable.

Au siau

Bestiari

Aquests dies s´han produït dues notícies que han commocionat les poques persones que resten al món. Les dues han passat a la Xina. Unes imatges van recollir com una nena era atropellada enmig del carrer davant la indiferència del personal. Van anar passant més cotxes, persones en bicicleta, peatons, etc. Ningú es va aturar a donar assistència a la nena. Fins que després de força temps una dona es va aturar finalment i la va portar a un centre, on va morir dos dies més tard. L´assassí, perquè no se li pot dir d´un altre forma, va dir que no la va socórrer no podia fer front al que havia de pagar per l´accident. Ens vàrem quedar incrèduls. Però vet aquí, que dos dies més tard, veiem un acte encara més : un camioner que atropella a un nen, i en veure que encara era viu, va fer marxa enrera i el tornar a passar per sobre fins matar-lo, es va baixar del camió i a un testimoni que hi havia li va etzibar ¿quan he de pagar? ¿Perquè ho va fer? Doncs perquè a la xina és més barat la indemnització per mort, que per accident. Jo, que ja sóc crític amb la humanitat, ´davant d´aquests fets no deixo de pensar que efectivament caminem de manera ferma cap a la destrucció. Perquè per moltes veus que s´aixequin ara per espantar-se i reclamar no se ben bé el què, aquests fets han passat sota el silenci de tothom, passen i continuaran passant i tan tranquils. Agafarem un desgraciat per castigar-lo i continuarem la nostra rutina. Ni més, ni menys.

Au siau

Sembla que al de guiquiliqs li han fet un lleig

Aquest món amb tota la seva humanitat, encara no ha après ni a dialogar, ni a comunicar-se, ni a respectar les llibertats fonamentals de l´home. Sota totes les declaracions més generalistes (pomposes i generoses en paraules i vocabulari) s´amaga l´autèntica realitat. Grans poders que incideixen, inquireixen i manipulen sobre allò que hem de parlar, allò que hem de pensar, i sobre allò que és necessari que sapiguem. Les notícies van i tornen en funció dels interessos d´uns quants. I així és que parlem avui del drama de Somàlia i l´impacte de la gent morint com a animals sense cap recurs, però demà desapareix i ja no ens interessa; així és com parlem del patiment i esforç del poble japonés a la crisi nuclear....i demà no; avui la caça de les balenes o la desaparició del rinoceront o la massa forestal del brasil interessa....i demà, no. Això sí: el futbol i les xafarderies de la vida dels altres, sempre estaran al nostre menú. Avui ens enterem que l´intrèpid i valent aventurer que anava treient els draps bruts d´uns quants mitjançant els cables interceptats de gent amb poder i que anava publicant als diaris, ha decidit llençar la tovallola, ja que les vies d´entrada del seu finaçament (targetes bancàries) han decidit (o potser els han suggerit, o potser algú els ha obligat) no prestar col.laboració als que intenten fer més transparent el món. O potser la pressió exercida ha portat al titular a deposar la seva actitud. O potser aquest ara vol treure una mica de pasta, ja que qui vulgui veure el que té, haurà de pagar. Sabem qui guanya i sabem qui perd en aquest joc. Ara si us plau, a veure si analitzem les coses amb cert esperit crític per adonar-nos com funciona aquest joc i fins a quin punt no som més que titelles ballant al so de qui vol que només ens arribi la informació que només a alguns els interessa. Benvinguts a wiki1984, home!

Au siau

Rugby: els All Blacks guanyen la Copa del Món

Els mítics All Blacks www.allblacks.com/  han guanyat avui la Copa del Món de Rugby en una gran final que s´ha disputat a  Auckland i en què l´altre finalista, França, va fer un gran partit amb una grandefensa y un joc sense complexos. Un assaig de Woodcock i un cop de càstig de Donald van posar el 8-0 però els francesos amb un assaig de Dusautoir va deixar el marcador amb el 8-7 final en un partit de gran intensitat.

La tradició de l´equip dels All Blacks es remonta al 1905 quan una selecció nacional de jugadors neozelandesos va fer una gira a Anglaterra, França i EEUU enfrontant-se amb el milor dels clubs de rugby fent  33 partits, dels què van guanyar 31, empatant 1 y perdent 1 contra Gal.les. El nom d´All Blacks no vé de la seva indumentària negre, sinò a la forma d´entendre el rugby en la què tots semnblen defensors disposats a jugar a mà, fent que siguin un referent del rugby. Al país, que no coneixia el viatge que havien fet els jugadors els arribaven notícies de les seves victòries i resultats molt engruixats fent arribar un sentiment d´orgull a Nova Zelanda pels jugadors i per aquest esport. Només 5 seleccions l´han guanyat: Anglaterra, França, Sudàfrica, Austràlia i Gal.les. Els All Blacks són coneguts per la seva dança ritual a l´inici dels partits, el haka  http://www.haka.co.nz/   per reivindicar la seva cultura i per intimidar els adversaris.  

Felicitats. Lluny del que pensin molt aquest és un gran esport, ple de valors i principis.

Au siau

El futur comença per J (de joventut)

No m´he cansat -ni em cansaré- de repetir re-pe-ti-da-ment, que una societat només té futur en la mesura que aposta per l´educació, en la mesura que inverteix clarament en el seu sistema d´ensenyament, en la formació del professorat, en les alternatives perquè els joves tinguin oportunitats i accés al mercat laboral al mateix temps, per donar-los prou mitjans per la seva valentia i empenta. Avui sortia la notícia que un grup de set estudiants d´enginyeria industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya han fet volar un avió no tripulat fent servir energia solar. L´avió s´alimenta de cèl.lules fotovoltàiques a les ales i permet volar de forma continuada. Es tracta de la mateixa universitat on retallem, es tracta dels mateixos joves que despreciem. ¿què falta perquè la gent i els polítics se n´adonin que a l´ensenyament no es pot estalviar?. Hem d´apostar.

Au siau

Esmorzars amb tertúlia

Fa uns díes vaig llegir la notícia que el prestigiós restaurant 7 Puertas de Barcelona ha decidit portar endavant una proposta diferent. Un diumenge de cada mes farà un esmorzar especial. Recuperant un costum antic, l´esmorzar de forquilla -és a dir, un àpat contundent-. El 7 Portes, hereu de la Fonda Europa de Granollers (per la família Perellada) recupera la tradició de l´àpat amb cuina de mercat. A més, l´esmorzar comptarà amb un personatge al voltant del qual tindrà una tèrtulia cultural o d´oci, amb un ponent que introduirà el tema i un bon torn de preguntes entorn d´un bon cigar. No trobo un costum, un fet tan bonic com aquest: entaular-se davant un bon menjar de mercat, parlar, escoltar, aprendre, riure, comentar, opinar amb sentit, aprendre dels grans, sentir els petits, tenir l´oportunitat d´opinar. Celebrem aquesta idea i esperem que altres bars i restaurants se sumin a aquesta iniciativa, i sobretot que siguem capaços d´aprofitar l´oportunitat.

Au siau

Euzkadi respira

Sembla ser avui un dia històric per la pau a Euzkadi. Després de molts intents d´arribar a cercar eines d´entesa i de diàleg per intentar deixar el soroll de les armes, sembla haver arribat el moment. Avui, ETA ha realitzat un comunicat d´abandonament de la lluita armada i per tant de la violència a Euzkadi. És un pas sens dubte per la pau, per deixar de patir tant a Euzkadi com a la resta de l´estat. Sens dubte no és pas el final, sinò l´inici d´un procès. Ara serà el moment de veure el pes del sentit, del diàleg, de la paciència, de moments que seran molt difícils segur per a tothom, per les aspiracions i les il.lusions d´uns, per comprovar i gestionar la pau, aturar les ganes de lluita d´uns i d´altres, de frescura d´idees per donar a un poble que ho vol ser una oportunitat i per donar a una societat que reclama pau i felicitat alló que li pertoca. Sentirem a molta gent parlant, bé, més aviat dient bretolades, sense-sentits, afirmacions sense saber. Serà una pena. Però per sota n´hi haurà gent parlant del present i del futur d´un poble. Sort. Molta sort i molt de seny.

Au siau

Vacuna contra la malària

La notícia del dia no passa avui, crec, per les misèries dels de sempre, es diguin aquests banquers, financers, o gent que surt a la tele invintant-nos a promeses esterils i buides. No és tampoc ni tan sols el corredor mediterrani, que ha estat integrat dins més opcions com si no fos realment prioritari envers les altres opcions, en un altra operació del clàssic "café para todos". No. La notícia del dia que hauria d´omplir de més alegria a aquells que ens considerem humans, és l´èxit del primer gran assaig de la vacuna de la malària. La vacuna experimental ha reduït a la meïtat els casos de la malaltia en la canalla d´entre 5 i 17 mesos en un assaig fet a set països africans. La immunització ha reduït els casos greus en un 47 % en els infants i els casos més lleus en un 56 %. És un pas important ja que es tracta de la lluita contra un microorganisme molt més complex que un virus. La vacuna pot ajudar a reduir les 800.000 morts anuals que causa la malària i els 225 millons (sí, millons) de casos no mortals que es registren a l´any al món. Felicitats als investigadors, felicitats al món.

Au siau

Barcelona 92

Ahir es van complir 25 anys de l´elecció de la ville de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Va ser una notícia d´impacte en el seu moment pels barcelonins i els catalans. Sempre la nostra ciutat ha estat cosmpolita i un referent que ha cercat la internacionalitat i la projecció. Però uns Jocs Olímpics era la grossa. Va suposar una injecció de calers i de posar a sobre de la taula de projectes molt cervell gris, moltes idees transformadores que van significar una autèntica transformació de la ciutat. Com tots els grans projectes estic segur que en trobarem coses que es van projectar i es van fer malament. Però també és cert que generar un cabdal d´il.lusió, d´orgull, de satisfacció i de bon rotllo que amb més o menys criteris va arribar a tothom. Va ser a més un exercici executat amb molta precisió i va deixar una petjada força admirada arreu. És ben cert però que Barcelona ha de recuperar aquesta màgia que, malgrat el nombre de turistes que visiten la ciutat i la fama que té, ha perdut. És necessari projectar idees, donar forma a conceptes i valors, de recrear la ciutat. És ben segur que n´hi ha de gent per aportar-les. I no ha de significar grans projectes enriquidors d´inversions. Fa falta engrescar i transformar.

Au siau

Viu la vida fins al final

El cirurgià Marc Antoni Broggi, feia avui bones reflexions en relació a la mort. Citant a Goethe ("no t´oblidis de viure") i a Gil de Biedma ("pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma: envejecer, morir es el único argumento de la obra"), feia interessants asseveracions. Comentava que és bo reconcialiar-se amb  la vida, ja que la vida estava i existia abans de la nostra arribada i continuarà quan ens anem. Ens acostumem a viure i ens aferrem a la vida, però aquesta no ens necessita.Hem aportat el nostre gra de sorra i prou, hem deixat la nostra emprenta i prou. S´acomiada amb un bon consell:  "Mentre puguis, procura que quan moris et puguis xiuxiuejar "he viscut"".

Au siau

Debat absurd sobre la universitat

Als mitjans fa dies que continua el run-run sobre la universitat. S´estableix el debat la intenció de cobrar més als estudiants, de com finançar educació superior de qualitat. Segons les notícies, un universitari català paga entre 900 i 1400 € per la matrícula, que representa un 12 % del que val el curs. Com que els governants creuen que és poc, s´estudia incrementar la xifra. Però si pujem el preu, ¿la fem més classista? ¿Es pot permetre la joventut, les famílies pagar més?. ¿No seria necessari que si s´incrementa el preu, s´incrementés també el nivell de qualitat dels estudis i les oportunitats de treball?. Jo sóc un ferm defensor de l´educació. Ho he dit ja diverses vegades: el país que no aposta per l´educació de les generacions és un país que s´enfonsarà segur. No ens podem permetre en les nostres societats no apostar per augmentar el nivell educatiu, assegurar les oportunitats pels joves, per la investigació, i per fer créixer el I+D+i.  Preu d´una enginyeria a França: 580 €; a Alemanya només dos lander cobren els estudiants. I el cas més sorprenent:  a Suècia els estudiants no han de pagar cap matrícula per accedir a la universitat pública, es més, cobren un ajut d´uns 300 € al mes. Pobre del país que no aposta per l´educació. Així estem.

Au siau

Els mestres com autoritat pública

El mot autoritat prové del llatí autoritas, provinent del mot auctor, que té el seu origen a la rael augure, que significa augmentar, promoure, fer progressar. Es va aplicar aquesta paraula al prestigi, a la capacitat o superioritat d´una persona en relació a una determinada activitat o saber. En una cita del pensador K.  Jaspers, la noció d´autoritat correspon a la força que serveix per sostenir i incrementar, el que sosté una cosa i la desenvolupa.  En el seu origen representa com la peculiaritat entitativa d´unes persones envers les altres, la credibilitat que mereix aquell que la exerceix. Doncs bé, ara sembla que després de molts debats i unes quantes tortes que han rebut els professors es pensa en recuperar per l´ensenyament l´autoritat. Peró com és habitual ho fem malament. Ho fem per defensar no perquè creiem. Hem de defensar unes persones de la violència, de la incultura d´uns quants. I no és això. S´ha de recuperar l´autoritat però com era a l´origen, perquè en són mereixedors, perquè saben guanyar-la, perquè l´exigim. Es guanya el respecte no per la via punitiva, sinò pel reconeixement de la vàlua, de la detentació del poder vist aquest com l´expressió del saber i del prestigi. A veure com acaba. Però com sempre he dit, en la mesura que no li donem importància a l´educació en la seva totalitat, estem enterrant no el seu futur com individus tan sols, sinò llaurant l´enterrament de la societat o país.

Au siau

El món canvia...i ens canvia

És curiós la festa grossa que s´està montant arran dels problemes de blackberry. Clar aquest aparell tan bonic i tan útil, s´ha fet càrrec de les nostres vides. Ho se de primera mà. La meva filla no para de demanar-me una (jo m´he negat, hi ara!) i argumenta que totes les companyes de classe en tenen una (això sí és veritat). ¿Què fan amb ella?. Us ho dic fàcil: en una estada de cap de setmana a Sant Pol van pujar tres de les seves amigues amb les respectives armes (blackberrys). En 72 hores no he vist mai un animal tan enganxat a una eina. Foto i penjo, foto i penjo, comento, foto i penjo, comento, comento, penjo comentari, sms, foto i penjo. Això i sentir la música durant 72 hores. A més, n´hi han tots aquells que han fet pràcticament de la seva vida professional, l´extensió blackberryana. Dóna nom fins i tot a un corrent polític. Ha estat sembla ser un drama. Ja no estem acostumats a viure sense. No ens recordem que fa ben poc no existia res de tot això. I vivíem. No se si demà això mateix passarà amb altre giny, amb altre marca, amb altre tecnologia. Sí se que potser n´hauríem de reflexionar. Potser les coses més senzilles no ens fan tan esclaus. Potser les coses es gaudeixen d´una altra forma. No se.

Au siau

12 d´octubre

Coincidint amb el 12 de octubre, 519 anys després de l´arribada de Cristóbal Colón a Amèrica, els responsable de la mostra i de l´Arxiu Secret Vaticà han revelat al diari La vanguardia que entre els documents de l´exposició Lux in arcana figurarà la butlla Inter cetera de Alejandro VI,  en què va distribuir entre Expanya i Portugal els dominis del Nou món amb la condició que els indígenes fossin evangelitzats. A la foto que acompanyo es veu fins i tot el nom de Cristobal Colón que cita el papa com reconeixement al descobridor. Amb el vist-i-plau del papa es permetrà que cent importants documents vegin la llum en versió original. Per exemple n´hi hauran la carta de León X a Lutero per anuciar la seva excomunicació, les actes del procès a Galileo Galilei, les cartes de parlamentaris anglesos a Clemente VII sobre la causa matrimonial de Enrique VIII i també aquesta butlla d´Alejandro VI al 1493, dirigida als Reis  Catòlics repartint el nou món.

Llibertat

Com ja sabem els grans comunicadors parlen dels temes més sensibles i espinosos sempre que no els toqui amb ells o quan "toca", és a dir quan n´hi en joc una sèrie d´interessos econòmics, d´oportunitat, de favors, d´aliances,etc. Ja sabem que la cultura occidental té un conjunt de valors, alguns bons i d´altres no tant. Sabem també la grandesa de la cultura àrab. Però  la tebiesa dels governants occidentals davant les bestieses dels governants àrabs és força vergonyosa. Quan ens interessa recuperem el tema (sigui com mor la gent a la Banya d´Àfrica, com es maten a Somàlia o com és de dolent ara -igual demà no-el règim sirià. Però n´hi han coses per reflexionar. L´actriu iraniana Masieh Vafamehr serà condemnada a 90 fuetades per actuar en una pel.lícula sobre la censura al seu país i a més ha estat condemnada a un any de presó per explicar al film els límits dels artistes a l´Iran. Els països tenen dret a ser respectats els seus valors, les bases en què han estat construïts, les seves tradicions. Però tot té un límit. Són les persones les que fan les societats. Quan els homes i les dones són atacats amb càstigs i valors medievals que no tenen sentit ni cabuda en el segle XXI, tothom té un problema. Això sí, els nostres governants vigilaran molt les seves paraules. No sigui que algú s´enfadi perquè una dona, una més, sigui castigada a fuetades l´any 2011. Pena de gent!

Au siau

La mort de Steve Jobs

Aquests dies he estat força atrafegat ja que estic treballant als bloggs i això no és gens fàcil quan tens una nul.la formació informàtica. Malgrat tot´, he sobreviscut. No m´ha passat inadvertida la mort de Steve Jobs. Els mitjans s´han fet ressó de la seva mort ja que ha estat una figura cabdal del canvi general de posició de la societat envers el tema informàtic. Realment són d´aquelles persones que podem dir visionàries, innovadores i amb una forta influència sobre la societat ja que ha influït en els nostres hàbits i costums, en com ens relacionem i comuniquem just en el temps o època de la comunicació. És just doncs que tot el món hagi tingut un record i unes paraules per ell. Poques són les persones que poden arribar a influir tant en el conjunt de la societat i del món.

A la nostra sorra política, els polítics ja comencen a estomacar-se. Duran i Lleida ha fet una d´aquelles manifestacions que fan mal, no perquè no tingui raó, sinò perquè a qui van dirigides no els agrada sentir la veritat, sempre fereix. ¿Es podria haver dit d´altra manera? Per descomptat. ¿Si ho haguès dit d´una altra manera canviaria la veritat? No. Però així és el llenguatge polític. Ara estarem uns quants dies sentint autèntiques barbaritats sobre Catalunya, tant se val.

Au siau

Fariseus

Imatge idil.lica. Una nena rossa vestida de blanc recollint

flors al jardí de casa seva a un típic poble d´Anglaterra. La germana gran arriba de l´escola i saluda. El pare neteja el cotxe. De sobte s´escolta el soroll de les aspes d´un helicòpter. Aquest es posa al terra i baixen soldats britànics de l´aparell. Van cap a la casa, violen en grup l´adolescent sobre la cuina. Mutilen el pare i l´assassinen.

Aquest és l´argument del video d´una ONG que rematen amb un missatge directe i clar: "Basat en una història real del Congo. Podríem imaginar que passés aquí?". La filmació ha causat "honda preocupación" (sic) i sembla ser un gran impacte a la classe benestant i no tan benestant: ensenyar de primera ma el que passa, -perquè és real-, no queda bé, ens pot ferir els ulls i els sentiments. No esta bé.
¿No està bé? ¿I com li diem a totes les dones violades? ¿Com li expliquem a les próximes víctimes?¿Que es vagin pujant la faldilla?¿Que comencin a cavar la tomba dels familiars sinò la seva mateixa que des d´aquí ja ens ho mirarem? ¿Potser que es vagin entrenant?

Realment el ser humà té un gran problema. Igual haurem de deixar de dir-nos humans. Potser amb sers, ja tindrem prou, de moment.

Au siau

La justícia

No se ben bé si la justícia va cap endavant o no. Tothom sembla estar d´acord que li fa falta alguna cosa. A les queixes dels propis professionals de la justícia sel´s  afegeix la dels propis ciutadans i la societat que potser reclama una justícia més àgil, més moderna, més arrelada en els temps actuals i no en en temps passats amb postulats, llenguatge i pronunciaments fora de tota lògica actual. Tot això són paraules, estem d´acord. Però crec que es exigència permanent de la societat que es mostra de forma continuada als debats de carrer, als jutjats, als mitjans, etc. És una bona demostració de com es reclama el canvi en una institució tant i tant important i només s´obtenen paraules o canvis d´una lentitud exasperant. De l´últim episodi es fan ressó els diaris: un jutge ha decidit que l´apel.latiu "zorra" que l´havia etzibat un home a la seva dona no és un insult i que equival a "astuta" en l´àmbit familiar. Clar, no coneixem el fons de tot l´entramat dels fonaments, proves i sentència al complert, però crec que ara mateix n´hi ha molta gent rient, molta gent fent acudits, i això hauria de fer reflexionar. No crec que els dubtes generats siguin gratuïts, no crec que tanta gent estigui equivocada. Ja ens acostumem massa a desligitimar-ho i descreure de tot.

Au siau

PwP

Curiosa entrevista la d´avui de la Contra al periodista francès Franck Frommer. Frommer acaba de treure al mercat el seu llibre "El pensamiento powepoint" on analitza de forma molt profusa i documentada la moda i abús en la utilització d´aquest programa i com una plataforma que es va crear per vendre productes, s´ha convertit en la biblia a governs, exèrcits, organitzacions empresarials, educació,etc. Tots som conscients que és així ja que hem sofert la seva visió a la vida laboral, a l´escola per qualsevol presentació, a la tele cada vegada que sentim una presentació de dades, d´evolució, de situació, etc: dos idees, tres objectius i quatre accions. Conclou, no sense raó, que la seva simplificació , el fet de no poder interrompre la presentació ni discutir-la, ens porta a un cert automatisme, a executar sense reflexionar, sense debatre les idees i considera que l´home és quelcom més que un robot, algú que demana pensar, donar altre punt de vista, reflexionar.

És ben cert.

Au siau

Excursions

Com és habitual quan tens l´oportunitat de fer una excursió, sortida o viatge en què has gaudit força, resta a la boca la sensació de saber-te a poc. És com una necessitat de continuar disfrutant d´algunes de les bones coses que ens dóna la vida: el contacte amb la natura, un cel diàfan ple d´estels, el goig d´un raig d´aigua quan estàs assedegat, la xerrada amb el company d´excursió, la convivència amb els altres, veure l´ajuda d´uns envers els altres en determinats moments, la boira matinal a la muntanya, respirar l´olor d´herba, aconseguir el repte d´arribar fins el final...Sí es veritat que no tot és tan bonic i també tens altres moments no tan idíl.lics, però sembla que tot allò que t´omple, que t´agrada, et serveix de medicina. Ahir a la nit vaig tenir l´oportunitat de parlar amb un home que ja està als setanta i llargs anys, que ha fet diversos cops el camí de Sant Jaume i altres excursions. És curiós veure els seus ulls quan parla de les seves sortides. No necessita roba tècnica ni calçat gore-tex. El seu ànim és fabulós i gaudeix de les coses senzilles i petites, principi i valor que el fa fugir de totes les falses necessitats que ens anem creant les persones. És sempre il.lustratiu parlar amb aquestes persones. S´aprèn més del que sembla.

Tinc "mono" de sortida. M´hauré d´inventar alguna cosa...

Au siau 

Prueba conseguida!!



Inici des de Barcelona (18.36 h)



Com us vaig avançar ahir, el divendres vàrem sortir a les 18.30 hores (finalment) per fer la Xª Pujada a Montserrat amb els salesians de Rocafort. Avui, a les 9.50 hores del matí he posat peu a l´esplanada de la muntanya sagrada. Ha estat una pujada exigent de 55 km en què hem trepitjat diferents terrenys (asfalt, terra, pedres) amb desnivells importants en alguns trams. Tot el grup s´ha comportat molt bé, ajudant-se entre tots. Vàrem sortir de la Vall d´Hebrón per la Carretera de la Rabassada i travessant Collserola, arribàvem a volts de les 22.15 hores de la nit a Sant Cugat. Després d´un bocata per tot sopar vam enfilar cap a Terrassa on vàrem arribar cap a les 2 de la matinada; parada i fonda per agafar forces i reprenem el camí cap a l´extens municipi de Vacarisses on érem sobre les 6 després d´uns exigents desnivells (particularment em va suposar una forta estrebada muscular al peu dret que vaig haver d´arrossegar fins el final). Cap a les 8.15 del matí clarejava el dia quan arribàvem a Monistrol i ràpidament enfilàvem cap a Montserrat. He de dir que tothom qui ha participat es mereix un reconeixement perquè ha estat dur i exigent. Felicitats a tots!!

Au siau



Comença a fer-se de nit abans de S.Cugat (19.34 h)








Nit de nit per Vacarisses (00.12 matinada)

  

   

A punt d´arribar a Monistrol (7.49 h)



Comencem a pujar (8.55 h)



A punt de fer el cim (9.35 h)

Hem fet el cim! (9.50 h)