Pero qué passsa??

Passada la ressaca del meu anniversari, recupero el meu dia a dia. Abans i per acabar amb la meva festa, fer-vos sabedors d´un èxit personal en la confecció (que no creació) de canapès: maduixa farcida de foie amb puré de poma i nata. Deliciosa. Va ser la més lloada de la tarda-nit. Fàcil de preparar i amb molt de gust.
Ja sabeu que estem preparant el Camino Santiago http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ Mentre anem caminant cap endavant vaig escrivint i anem passant. M´ha agafat bon rotllo. Això del blog és realment interessant. És com una barreja de diari, narració personal, inici d´escriptura, trencaclosques de bocins d´un mateix i fase terapèutica, descobriment de móns interiors i exteriors i un llarg etcètera de sensacions. Està molt bé.
Però us vull fer esment d´una frase que he llegit mentre preparo notes pel camí de Sant Jaume. Deia (del camí): "Cualquier camino es una metáfora válida para representar el transcurso de la propia vida, con todas sus vicisitudes. Sirve por tanto como imagen del proceso de crecimiento personal que tiene que realizar todo ser humano en busca de las respuestas a las grandes preguntas que están tras el misterio de la existencia.... " i...,
no he pogut continuar. M´esgarrifat del tot. Jo, tan tranquil i feliç de mi mateix i el meu blog, em veig perdut en la senda de la perfecció universal i en la trascendència infinita del jo. Ho sento. M´ha superat. No he pogut fer res més que cercar la següent frase, dedicada a tots aquells que pensen -perdoneu- que vomiten aquestes coses. Va dedicat:
"La luz viaja más rápido que el sonido. Eso explica porqué algunas personas parecen brillantes hasta que hablan".
He dit.
Au siau

El cumple del tete

És el meu cumple!!! Yeahh! Felicitats!! Gràcies, de res! Així som els peixos!
Bé, hi ha gent que no li agrada fer anys. No és el meu cas. Jo en sóc plenament conscient que estem de pas i que per tant més val que ho encaris bé. Potser els faraons d´Egipte encara ho feien millor, però clar teníen molt de renom aquests.
En van 47. Són aquelles edats definidament indefinides, de intermig. No ets jove per fer bretolades ni estàs a les acaballes. Són edats que ben portades tenen el seu què, les de "la flor de la vida" que diuen. Pots gaudir de coses de la vida amb el plaer que et dona el seny dels anys i alhora el punt d´irreflexió dels anys que et falten.
Com és tradició a casa meva ho vaig celebrar amb la meva família més íntima (no van ser la meva família d´Osca per raons òbvies). Ahir berenar-sopar regat amb bon vi, unes riatlles, un pastís, els nens fent el brètol i uns gin-tònics. Avui Pol i Anna no podíen restar quiets: dues hores de bicicleta per la carretera de les Aigües donen fe.
Al meu cap  ballen moltes coses. Ja és habitual en mi. Obro molts fronts de pensament i d´acció, i això suposa de vegades un ritme accelerat -no estic acabant un tema que estic encetant el següent-.. La vida, al final, s´ha de mossegar, s´ha de sentir, de gaudir, s´ha de pintar de colors; algú ja s´encarregarà de cercar colors foscos i ombres: tu has de pintar la vida de colors vius, de Miró, de Van Gogh,  de vida, de sensacions.
A l´aparell de música toca un artista, un poeta, un monstre: Bob Dylan m´acaricia la tarda. El sento mentre escric, al costat d´un gin-tonic en una copa ben preparada. Són plaers que omplen l´estòmac i la ment.

Au siau

UN DIA MARRON

Avui ha estat un dia desigual. Intento treballar www.notrabajo.com/frases.htm i fer treballar intentant transmetre el meu esperit. S´ha de pencar, però això no vol dir dramatitzar la jornada, semblant que el que un fa tingui una trascendència que no té. És així. Sempre he dit que és força més important allò que fa un astronauta, un cirurgià, un metge ong, un professor d´un poble petit.
Però no cala. És un esforç titànic.
Avui he vist a gent molt vàlida passar-ho malament. És injust. És absurd. La gent que treballa, la gent que és valida i responsable no ho pot passar malament. És una pena i una condemna per qui paga.
Ai! Quan ho entèn el ser humà sempre ja és massa tard.
A la gent vàlida que avui no ho ha passat bé, li dedico un bocí d´una cançó de Luz Casal www.luzcasal.es/ . Sentiu-la. Us animarà:
"Eh tú, ¿qué haces ahí
subido en lo alto de la higuera!
Me asusta verte feliz
vagabundo de la estratosfera.
La vida no es así
No es una quimera.
Espera
voy junto a tí
Si encuentro, la escalera!" (de la cançó "Qué rabia")


Au siau

Qüestions d´amics i poesia II

Sembla que a més d´altres matèries, aquesta setmana com a continuació de l´anterior, és una setmana d´alegríes en el terreny de l´amistat ("La amistad es el casamiento del alma" va dir Voltaire 
 www.biografiasyvidas.com/biografia/v/voltaire.htm   ). Part dels amics que han compartit amb mi, moltes hores, molt de treball, molt d´esforç i molt de perdre part de les seves vides per compartir-les amb mi, tindran un altra feina, més bona i més tranquil.la i més segura, envoltada de gent més normal. És una alegria molt gran per mi   
 www.wikipedia.org/wiki/Alegría   
És just (i necessari) i a més per tots serà un element de millora, només perquè està demostrat que els canvis faciliten l´enrequiment neuronal i ajuden a la millora dels organismes i salut. Fe-li-ci-tats!!! a tots. A més ja ho diuen els déus:

"Ai d´aquell,

que no té més demà que l´avui,

que no pren nou alè per anar més enllà

Ai d´aquell".

Au siau

Qüestions d´amics i poesia

El dijous vaig tenir la possibilitat de gaudir d´un bon dinar amb amics. Va ser el lloc entre Santa Coloma de Cervelló  www.santacolomadecervello.cat  i Sant Vicenç dels Horts www.svh.cat/ . La culpa un bon arròs regat amb vi. L´objecte, uns amics que es volen veure. Tant de bó el personal en fes més d´aquestes reunions. Estàvem l´Isi, el Jordi, Manolo, Pepe, Manel, Juan, Richi, Chuqui i jo. Tots bona gent (no tinc àvia jo). Vàrem parlar una mica de feina i de l´estat de les coses de l´empresa. Ens sap greu la situació que passa, però realment és difícil que les coses marxin bé amb els del "cortijo". Tot d´una també vàrem parlar de les classes de ball i dels seus beneficis. En Jordi i Pepe en fan i es troben molt bé des que ho fan. Potser cal provar-ho. www.como-bailar.com/
M´agrada trobar-me amb bona gent.
A la vegada que us parlo sona al meu tocata (només sento vinils des de fa díes) en Sergio Makaroff www.sergiomakaroff.com/ També és un altre gran poeta poc conegut, malgrat que fa tants anys que està establert a Barcelona que és més barceloní que molts  www.bcn.es/ . Estic enamorat de tota la vida d´una cançó seva (un altre dia explicaré la seva història) que es diu "Explorador Celeste" que entre d´altres coses diu:


"Que suerte, que el aire es transparente a la noche.
 Mis ojos ven estrellas verdes regalando luz del pasado, en el presente.
A veces siento que la atmósfera terreste me aprisiona.
Que no quiero ser humano, sino explorador celeste
Y volar, y volar, y volar, y nunca regresar"


Au siau

Es bonic ser estimat

Avui, un altre dia, he estat i he parlat amb persones que formen part de mi. Aquest sistema, aquesta societat està tan ben pensada que fa que perdis una part força important de la teva vida en foteses i en superficialitats. Ara bé, quan et trobes en aquell breu interval de estar amb allò que sents dins teu, sents quelcom especial. Són sentiments.
Era el Chuqui o era Noe, que són com germans. Es produeix una química especial que ulrapassa el sentit de l´amistat.
Però més tard ha arribat Aurelià, autoproclamat Aurelià I de Catalunya.  www.gencat.cat/catalunya/cas/coneixer-historia.htm   És com ells, un ser especial que provoca (quan és ell, quan està tranquil) aquell sentit del qüestionament permanent, de la reflexió constant de les coses, que només té la gent que pensa (que és poca, per cert).
Després, una mica després, he parlat amb un bocí d´amor, que es sorprèn dels meus mots;  que m´estima, que l´estimo. T´estimo.
És prou extraordinari sentir-se bé. Proveu-lo
Au siau.

dia de l´amor

Avui és el dia dels enamorats; com si no pogués ser cada dia!. Podríem reivindicar que avui no ho fos, i es conformessin com a tals els 364 díes restants. Tanmateix potser ens estimaríem més. En tot cas recordem aquest dia de San Valentín www.sanvalentin.com/historia/  perquè Al Capone www.biografiasyvidas.com/biografia/c/capone.htm va fer una petita desfeta en les files del adversari, provocant una matança que encara avui es recorda: és un altre tipus d´amor. En tot cas em plau recordar-vos uns versos de Llach - bon cantador de cançons - www.lluisllach.cat/   que diuen,
"Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots (...)
Per tot això, i coses que t´amago,
em caldria agrair-te tant temps que fa que...t´estimo."
Com tant d´altres, avui és un bon dia per recordar als que estimem, que els estimem. Feu-lo
Au siau

Dic amor i dic llibertat

N´hi han díes, no se perquè, que el teu cap recull les sensacions i experiències anteriors. Surten. Avui m´ha vingut al cap Victor Manuel www.victormanuel.es  Era i és un gran cantautor, segurament no prou reconegut, no se ben bé perquè. El cas és que ha fet grans cançons que de tant en tant arriben al meu cap tant com se´n van. Estrofes d´alguna cançó avui m´han acompanyat. En concret de Cómicos www.quedeletras.com/...comicos.../victor-manuel-comicos.html   i de la Canción de la Esperanza; grans cançons. Deia en una de elles:

"Siempre había soñado que se irían de una vez
  nunca había soñado con un roy
  es muy desigual esta partida de ajedrez
  ellos tienen voto y el poder.
  Prosigamos siempre vivos en la oficina o el taller
  que la historia no se empuja maldiciendo en una mesa de un café."

  Què gran vers aquest últim, què gran vers.
 Au siau

Al Vallès Oriental

Avui he estat al Vallès Oriental www.turismevalles.net/. Respira un altre aire que el seu germà. És l´aire, és la natura, són els camps de conreu i deu ser la seva gent. Fa una altra olor també. I s´agraeix. Fa olor de poble, de bona gent. I segur que hi ha de tot, però aquest flaire ajuda a endinsar-se en el seu sí. He estat avui amb bona gent, gent agraïda i que agraeix, gent tr eballadora, de la gent que fa caliu. Avui també gent gran, ja retirada, ha rebut l´agraïment dels seus companys, i gent treballadora ha estat distingida i premiada pels seus propis companys. Això, està bé. Tant de bo, fos allò natural, allò viscut per tots.
Sentència del dia: Si has construido un castillo en el aire, no has perdido el tiempo, es allí donde debe estar. Ahora debes construir los cimientos debajo de él. (im-pressionant, de Bernard Shaw www.epdlp.com/escritor.php?id=1466  ). Per reflexionar
Au siau

o caminho non me laxa

Feia díes que no parlava; no era per mandra, no era per ganes. La superfície no em deixava, però torno al camí.
Passen els díes i tens la seguretat de perdre el temps. Vols aturar el maleït rellotge però és cosa de herois. Sóc humà, per tant permeable, per tant finit. Més val que escrigui i quelcom regui els camps. No estic pas llunyà, només enyorat. I retorno
allà on no hagués de sortir.
Corre la meva ànima i no la puc seguir; però continuaré corrents rera la seva petjada. Aniré, ja ho saps.