L´home viurà algun dia 1.000 anys

El repte de la ciència mèdica és que visquem més i millor. En un recent article, un gerentòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey ha manifestat que el ser humà podrà viure fins a un mil·lenni vista l´evolució de la tecnologia i la salut. Les empreses Google i Apple han assumit aquesta declaració com un repte i s'han associat per engegar Calico, que se centrarà en els reptes al voltant de la vellesa i de les malalties associades amb l'edat, segons ha dit Larry Page, cofundador de Google. Els projectes abasten des de les restriccions en la mobilitat fins a la recerca del càncer. La portada de la revista Estafi es preguntava en informar de la iniciativa si Google resoldrà el problema de la mort. No està a les seves mans, però sí pot aconseguir un objectiu assolible: millorar la qualitat de vida i prevenir algunes malalties. 

Aquest tipus de notícia, he de reconéixer-ho, em fa tremolar. És veritat que gràcies a les iniciatives de moltes empreses, organitzacions i fundacions, s´avança en molts aspectes de la vida tant a nivell individual com a nivell social. Ara bé, avancem en el camí correcte?. No és cap novetat que el camí que la societat ha empés, va a un rimte d´una acceleració atòmica. Si comparem l´evolució de l´home al llarg de la seva història amb l´evolució a l´últim segle, estarem d´acord que s´han fet passes de gegant que han millorat la nostra qualitat de vida, com a mínim de la part del món que podríem dir estem al primer món. Ara bé, el ritme quan a la informació i canvis és de tal magnitud, que no tinc cap problema en afirmar que avui en dia l´home és una autèntica titella del sistema. Controlat el seu ritme de vida fins a l´exstenuació -sabem on ets, sabem què fas, sabem què menges, sabem a quina hora ho fas,etc.-, la seva vida té sentit en la mesura que ho té pel sistema. Mireu si no quan comprem, què comprem, a on comprem, què fem, quan ho fem, etc.seguint els diktats marcats per uns poders que guien les nostres vides. Potser llavors, val la pena saber si encara que poguem viure 1000 anys, val la pena realment viurel´s en determinades circumstàncies. O potser val la pena sentir el xiuxiueig del sentit de la vida, que ens va dient com el nostre organisme natural viu i com comença a devallar per dir en un moment donat adéu-siau. Gaudir de la vida és també saber saber que hem vingut per marxar algun dia. Millor fer-ho quan ens toqui que no quan ens ho diguin. 

Au siau!

Patrik Modiano, Nobel de Literatura 2014

"Un escriptor està marcat indeleblement per la seva data de naixement i pel seu temps, encara que no hagi participat directament en l'acció política, encara que faci l'efecte de ser un solitari, replegat en el que es diu la seva torre d'Ivori. I si escriu poemes, aquests són un reflex de l'època en què viu", ha assenyalat Patrick Modiano, en el discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2014. Va evocar el novelista el París ocupat pels nazis, en el què aparentment la vida va continuar «com abans», amb cinemes, teatres i restaurants oberts, però que «no era el mateix». Modiano va al·ludir a la seva aversió a parlar en públic: "Pertanyo a una generació que no va deixar parlar als nens (...). No els escoltaven i sovint els tallaven la paraula. Això explica la dificultat d'expressió d'alguns de nosaltres (...). D'aquí, sens dubte, aquest desig d'escriure que va sorgir al final de la infància. Esperes que els adults et llegeixin. Estaran obligats a escoltar-te sense interrompre't i sabran d'una vegada el que tens en el cor".El Nobel va reflexionar sobre el fet d'escriure, «curiosa activitat solitària», en la qual es passen moments de «desànim» en iniciar una novel·la i en la qual cada dia «tens la impressió d'anar per un camí equivocat i asseguis la temptació de tornar enrere». I va parlar *Modiano de la relació amb els seus llibres. «Al moment d'acabar un llibre, et sembla que aquest comença a separar-se de tu i que respira ja l'aire de la llibertat (...). En els últims paràgrafs mostra certa hostilitat en la seva pressa per escapar de tu. I et deixa una vegada has traçat l'última paraula. Es va acabar, ell ja no et necessita, t'ha oblidat», es va lamentar, sentint el «gran buit» de l'abandó i la ruptura del vincle amb la seva obra que, a partir d'aquest moment, ja pertany als lectors. Aquests sentiments, va afegir, són els que li empenyen a escriure el següent llibre. 

Au siau!

Mor el poeta Mark Strand

El poeta, escriptor i traductor Mark Strand ha mort a Brooklyn aquest dissabte passat, als 80 anys d´edat. La mort és quelcom impossible d´aturar, però és més sentida en aquells que han incorporat el seu intel.lecte per desenvolupar el nostre creixement individual i social. És el paper dels poetes: fer treballar el llenguatge, la comunicació, el pensament, la reflexió, l´emoció, l´inconscient, el subconscient. Per això és com la mort de la flor més elegant del jardí. Ha estat una mort sentida. En plena ona de fred, sembla com si el clima hagués volgut sumar-se en un moment tràgic i retre un cert homenatge a la seva poesia.

“En un camp/ jo sóc l'absència / de camp. / 

Això és / sempre així. / On sigui que estigui / jo sóc el que manca. / 

Quan camí /parteixo l'aire / i sempre / l'aire ingressa / a omplir els espais / on ha estat el meu cos./ Tots tenim / raons / per moure'ns. / Jo em moc / per deixar les coses intactes”, 

(del seu primer poemari, Dormint amb un ull obert (1964).

Strand va passar els últims anys a Madrid amb la marxant d'art Maricruz Bilbao. En emmalaltir va tornar a Nova York a la recerca d'aquests paisatges urbans típics del seu admirat Edward Hopper, pintor al que va dedicar un dels seus principals assajos. “Els quadres de Hooper són els d´un viatger que passa per aquí i mira a els qui estan dins. Els seus quadres t'enfronten amb fragments aïllats d'una narrativa”, va declarar. Strand escrivia com pintava i pintava com escrivia. Chus Visor, el seu editor a Espanya, parla de la seva minuciositat, de la seva cerca del “càlcul exacte de la paraula”.  Strand va néixer a Prince Island, a Canadà, al 1934; va ser un viatger impenitent, encoratjat des de nen per continus trasllats deguts a la condició de directiu de Pepsi Cola del seu pare. Sent adolescent, va estar a Colòmbia, Mèxic i Perú, on va aprendre un espanyol per llegir a Rafael Alberti i Octavio Paz, poetes tots dos als quals va traduir. Ja d'adult va passar llargues temporades a Brasil, Itàlia i Espanya, on alternava la seva afició pels toros amb el seu gust pel menjar i llargues converses en les tavernes.

Adéu a un altre poeta. 

Au siau!

Economia amb Jeff Madrick

Jeff Madrick, periodista, divulgador, amb columna al New York Times, editor i col·laborador de la revista d'Harper i un freqüent escriptor sobre temes econòmics, va concedir fa dies una entrevista molt interessant sobre la predicció de la crisi actual. El titular de l´entrevista era demolidor: "Gairebé tots els economistes són culpables". Aquí queda. El motiu de la seva entrevista és la sortida al mercat del seu nou llibre "Seven bad ideas" on resumeix les mentides i creences equívoques dels economistes. Com Madrick assenyala clarament les equivocacions dels economistes de prestigi que primer ens parlaven de la necessitat de fer polítiques de contenció, de desregulació i de moderació de l´inflació, i ara els mateixos economistes parlen dels perjudicis provocats per aquestes mesures i carreguen contra les mesures típiques d´ortodòxia monetària i fiscal. Com diu Jeff Madrick, ningú està plantejant la responsabilitat de tots aquests gurús, que fan molt de mal, ja que formen part del cercle de poder, d´assessors i conssellers que són seguits pel poder polític, fruit del poder que poden arribar a exercir. 

Madrick sosté que els fracassos professionals des de 2008 no van sortir del no-res, i tenien les seves arrels en dècades de malversació intel·lectual. Al seu llibre conclou les set fal.làcies de l´economia: la mà invisible d´Adam Smith és incorrecta, la llei de Say és mentida -identifica estalvi i inversió-, les teories de Milton Fridman són mentida; l´objectiu de baixa inflació és absurd; la tesi dels mercats financers eficients és també mentida; la globalització del mercat i la ciència econòmica, les dues últimes fal.àcies. 

Seguiu algun dels comentaris d´aquest analista i economista. És interessant.

Au siau!

Retrobament i....cap a Mart!!

Ens retrobem un altre cop després d´uns quants dies de silenci. No és que no hagi pensat, però he estat treballant en un altre blog que ja he cret pels nois de l´Infantil C del Sants. N´hi ha molt bona gent i bons nois a l´equip i es mereixien tenir un bon espai per poder veure els seus gols, les seves accions i reaccions, veure com son i fer partíceps als pares d´aquestes coses. Ha estat i està essent molt maco i un tant cansat. Però la vida de pare és així. Torno doncs, i ho faig amb un dels meus temes preferits, l´astronomia l´univers i la capacitat del ser humà per continuar cercant el nostre lloc. La NASA confirma haver superat una de les més importants fases per fer el vol a Mart, el desenvolupament d'un nou sistema de coets gegants, els tècnics en biologia humana estan segurs que la letargia induïda podrà ser la fórmula que permeti als viatgers arribar 180 dies després d´haver sortit minimitzant el pes de la càpsula. La inducció al somni profund mitjançant l'alimentació intravenosa, permetria mantenir als astronautes, de la mateixa manera que estan alguns pacients a les unitats de teràpia intensiva. Ara, la durada del temps de permanència en aquest estat es limita a una setmana, però la ciència serà capaç de tenir disposat el sistema d'inducció per períodes més perllongats para quan es defineixin els primers viatges, al 2020. La tripulació veurà exigida molt més que qualsevol anterior missió les seves condicions de vida, però la pèrdua del pes de la nau a gairebé la meitat, i la disminució de les funcions vitals dels astronautes, permetran que l'odissea tingui èxit. A més la NASA disposarà el 2018 dels llançaments de prova del seu sistema de cohets super-poderosa, que permetrà aconseguir objectius molt més enllà dels actuals amb tripulació, incloent a Mart. La tecnologia ja disponible permet en principi transportar a l'espai per remetre-ho a través del Sistema, a un vehicle de gairebé 150 tones, la qual cosa s'aproxima molt a la realitat necessària perquè dos astronautes arribin a Mart. Com veiueu, l´aventura continua!!!!!

Au siau!

Seny i diàleg davant el terror

"No són musulmans. Són monstres i els donarem caça". Aquesta és la frase amb la qual s'ha despatxat el premier anglès Cameron després d'una nova atrocitat del grup Estat Islàmic, en decapitar a un nou ciutadà occidental. És terrible el sentit i l'extrem al que pot arribar l'ésser humà. Els grups extremistes ja són coneguts, però no se si ajudarem a la unitat i a la recuperació d'un gran contingent de persones, d'un continent com l´africà i l´orient mitjà, tan influenciat per la religió, amb el tipus d'afirmacions realitzada per Cameron. És veritat que el que es viu ara mateix és terror pur al camp de batalla, terror que hauria d'arribar al Tribunal de l'Haia com a crims de lesa humanitat. Però és també cert que hauria tothom de preguntar-se com s'ha arribat fins a aquí. Perquè hi ha una realitat clara: els països europeus amb la seva política colonial del segle XIX tenen molt a veure. Però per venir més a prop, algú els dóna les armes, no?. Algú els dóna suport i és conegut, no?. No val el tacticisme davant l´horror. Ja està bé de jugar amb la vida de les persones i amb les cultures. Cal aprofundir en l'arrel del problema -difícil ara la solució a curt termini amb la gran influència de la religió-, però cal treballar per al respecte de les cultures, de les persones i dels estats. Ha de dialogar-se i evitar la gran hipocresia de donar armes i beneir morts per després queixar-se. Menyspreu total a la violència com a forma d'expressió. Però això es fa amb fets, no amb paraules. I si es parla, per favor, que estiguin a l'alçada. 

Au siau!

Dia d´avui a Barcelona

Imatge de la Gran Via de Barcelona fa una hora i escaig 

Mor Miguel Pajares, el missioner infectat de l´ebola

Mal dia avui pels valors. Ha mort el religiós Miguel Pajares, missioner que s´havia infectat del virus de l´ebola fent la seva tasca a l´Àfrica. Tota pèrdua humana és un desastre, però encara ho és més quan allò que la portat a la mort ha estat el ser persona. Al marge de les conviccions religioses de cadascú, totalment respectable, mai es significa la gran tasca humanitària que fan aquestes persones. Missioners, religiosos, voluntaris, que deixen darrere una vida de comoditats i allunyada de riscos personals i socials, per anar a ajudar a persones, pobles i societats que ho necessiten. Val a dir, que ho necessiten perquè el primer món, és a dir nosaltres i els nostres gestors, no fem res per aliviar ni ajudar, ben al contrari: enviem armes o persones corruptes per continuar amb els interessos d´alguns i fer més riques les butxaques d´alguns. Mentre poblacions tan riques com Nigèria són en realitat una bomba social amb milions i milions de pobres. Mentre, com si de colònies es tractessin, països com Costa d´Ivori, Libèria o Sierra Leona, es debaten com a poble i com a cultura entre la vida i la mort. Només surten, com Etiòpia o el Sudán, quan ens arriben imatges plenes d´horror i de mort i algun periodista no té res més que treure al telenotícies o al diari de torn,. Mentre nosaltres continuem mirant cap a un altre costat, gent com en Miguel Pajares, que avui i demà tothom recordarà, però que porta tota una vida d´ajut als demés, deixa la seva vida plena d´exemple i de principis. 

Cal recordar-lo amb ell, i a la gent com ell, la seva tasca i els seus valors. Gràcies Miguel. Fins d´aquí a no res. 

Au siau!

Rosetta ha arribat

Rosetta ha arribat a la seva trobada amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko després d´uns 10 anys de viatge des que va ser llançada a la Terra el 2004. La sonda està ara al costat del cometa, a uns 100 quilòmetres de la superfície, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Junts, viatgen cap al Sol a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora, segons l'ESA. El cometa segueix una òrbita el·líptica al voltant de l'estel que triga sis any i mitjà a complir. L'europea Rosetta és la primera nau espacial de la història que ha complert una trobada amb un cometa, una fita en l'exploració. La Rosetta ha d'executar complexes maniobres fins a posar-se seguint una trajectòria de forma triangular. La trobada de la nau i el cometa culmina la fase d'una desena de maniobres que van començar al maig per ajustar la trajectòria i velocitat de la primera amb el segon. Una fallada en aquest crític procés hauria suposat la pèrdua de la missió perquè la sonda hauria passat de llarg. Les imatges preses entre finals d'abril i principis de juny amb la càmera Osiris a bord de la nau van mostrar una activitat variable del cometa. Els cometess poden ajudar-nos a respondre preguntes sobre la formació del Sistema Solar, la procedència de l'aigua terrestre i fins i tot sobre l'aportació de molècules prebiòtiques al nostre planeta. A més amb les dades que vagin prenent els instruments científics de Rosetta, els científics podran anar determinant els millors punts per al descens de la sonda Philae a la superfície del cometa, prevista pel mes de novembre. Bona sort!

Au siau!

Festes de San Lorenzo a Osca

Avui s´encenten un altre any més, les festes de San Lorenzo a Osca, que al llarg de 7 dies portaran a la ciutat, la seva gent i aquells que se n´apropin a un bon festival de rauxa, festa, balls, tradicions, juerga i bon ambient. S´ajunta la seva gastronomia, enologia, bous, penyes, alcohol i gin-tònics i el caràcter festiu de la setmana, amb les parts més típiques del món tradicional. És un bon lloc per passar uns dies i per viure i veure com viure la festa sense fer ni prendre cap mal. Bones festes, als altaragonesos i als que hi vagin!! Viva San Lorenzo!!

Au siau!

La sisena extinció massiva

Ha estat notícia dies enrere la informació del dany que l´home està causant al nostre planeta i a les espècies que en ell habiten. Al llarg de la seva història la Terra ha sofert cinc grans extincions massives , producte d´esdeveniments naturals i canvis climàtics que van transformar el planeta. Ara, la majoria dels científics estan convençuts que el món es troba a la seva sisena onada d'extinció, però a diferència de les anteriors aquesta extinció no té caues alienes ni externes, sinò que té com a protagonista el gran depredador, l´home. Segons explica un grup d'investigadors d'universitats i institucions científiques de diferents països -entre ells, Stanford o Califòrnia- a la revista Science, l'activitat humana ha accelerat la fi de diverses espècies animals per mitjà de la destrucció de terres salvatges, la seva caça per convertir-los en productes de luxe o la seva persecució. Ens aporten una xifra destructora brutal, tenint present el que significa temporalment i en quantitat l´extinció d´una espècie: en els últims 500 anys, un total de 322 espècies de vertebrats s'han extingit mentre que en els invertebrats en la meïtat de temps, el seu nombre va descendir gairebé a la meitat. Els científics criden aquest fenomen, la "defaunació de l´Antropocè", terme que empreen per definir l'actual època. 

Encara que les espècies més grans i carismàtiques com els tigres, rinoceronts i óssos panda reben la major atenció, recorden que la desaparició de l'escarabat més petit pot alterar els ecosistemes dels quals depenen els humans. Insectes, aranyes, crustacis, bavoses i cucs resulten fonamentals per a la pol·linització, el control de plagues en els cultius, la descomposició i el cicle dels nutrients, la qualitat de l'aigua (la desaparició d'amfibis genera que augmentin les algues i les aigües residuals) o la salut humana.

És possible fer marxa enrere? En un altre article el zoòleg Philip Seddon, de la

Universitat d´Otago (Nova Zelanda), creu que la lluita contra la pèrdua de biodiversitat pot passar per crear noves àrees salvatges en les quals es poguès reintroduir animals i plantes perquè estableixin noves poblacions i es restaurin els processos biològics. Això pot incloure la polèmica pràctica del reemplaçament ecològic, on s'allibera una espècie substituta adequada per restaurar una funció ecològica perduda amb l'extinció de l'espècie original. Mala peça al teler, que diríem, doncs estem jugant a ser déus en un camp, on la natura sempre es comporta amb la paciència i la saviesa de qui se sap guanyador. Ningú pot amb la ciència, el sentit de la vida i el seny que despren la pròpia natura. Però per molt que investigadors i científics ens ho apropin, crec que el ser humà està destinat a la seva pròpia autodestrucció en un futur que no podem precisar encara a mig o llarg termini. Mentre, continuarem gaudint d´allò que resta o dels documentals de la televisió de divulgació per veure que es va fer d´aquell món, d´aquella espècie i d´aquell depredador anomenat home en els seus inicis. 

Au siau!

Fotografia de la Península Ibèrica des de l´estació espacial

Avui us deixo una espectacular fotogafia. La imatge l´ha fet pública la NASA i ens mostra com es veu la Península Ibèrica de nit des de 400 quilòmetres d'alçada. És increïble la bellesa de la imatge, amb els nuclis urbans i les vies de comunicació més importants brillant en la foscor. Resta també una reflexió: la quantitat d´energia que la nostra despesa requereix i la pregunta ja resposta de si cal tanta energia i contaminació lúminica (o, com s´ho feien a l´edat antiga o medieval per sobreviure). La fotografia la van prendre el 26 de juliol els membres de l'Expedició de l'Estació Espacial Internacional, Reid Wiseman, Maxim Suarev i Alexander Gerst. A més de la Península, poden veure's part de França i del nord del Marroc. 

El color verdós que s´observa a l'horitzó terrestre és l'atmosfera, la coberta gasosa que fa possible la vida a la Terra.

Microapartaments per humans a Hong Kong

Fa uns dies va ser notícia el tema de l'habitatge a Hong Kong, ja que s´ha convertit en el més car del món és . L´'home més ric d'Àsia, Li Ca-Shing, ha començat a construir una promoció de microapartaments des de poc més de 16 metres quadrats amb un preu de venda d'1,94 milions de dòlars d'Hong Kong, uns 185.000 euros al canvi. Sí, heu llegit bé, 16 metres quadrats. El microapartament consta d'una sala de 9 metres quadrats, una cuina d'1,2 i un bany de poc menys de 3 metres quadrats. Segons una comparativa, aquesta grandària és un 50% més que una cel·la de presó a Hong Kong. El més curiós és que aquest preu de 250.000 dòlars suposa un rècord d'apartament de nova construcció més barat de la ciutat autònoma. Aquests microapartaments formen part del complex Mont Vert, amb 1.071 habitatges de les quals serien 196 els que tenen aquesta grandària de cel·la. De moment n´hi ha més de 4.200 sol·licituds, i es troben a una hora del centre de la ciutat. Són d´aquestes informacions que ens recorden que el ser humà continua patinant, en cerca d´una pressumpta felicitat que el porta cada vegada a una gàbia. Gàbia, per cert, ni daurada, ni barata, ni humana. Però, com diria una amiga meva, no ens paguen per pensar. Pura demostració.

Au siau!

Barbacid, despesa, serveis, calers i corrupció

Fa uns dies el gran i prestigiós investigador Mariano Barbacid va manifestar públicament que el preocupa veure com es malgasta els calers en donar suport a la banca (així mateix ho va dir) mentre a educació i investigació es continua retallant, el que ha provocat al seu parer una situació molt precària que afecta principalment els joves. Ho ha dit una persona molt assenyada i amb molt de prestigi internacional. No se si en tindrà molt de ressó, però és una frase que totes les persones amb una mica de seny i preocupació, signaríem. Quantes vegades ho hem dit!!. Estem realment cecs i impotents davant una situació que si bé és estructural perquè el sistema així ho imposa, no per això és reversible. Depen de la nostra determinació en no caure en el continuat parany diari i prendre diàriament determinacions en el camí correcte. I tenim molt a fer, perquè som els consumidors, els que paguem, els que podem influir més del que sembla en funció de les decisions que anem prenent. Un amic meu, em va dir fa temps que ja no creia en grans moviments sinò en les petites coses que cadascú podia fer. Em fa patxoca la seva coincidència d´opinió amb un home tan internacional com Barbacid que, lògicament, no coneix. Escric aquestes paraules i al cap encara tinc ben present el telenotícies d´Antena 3 d´ahir: al llarg de set minuts notícia rera notíca sortien els caos més actuals i públics de la corrupció del país: la família Pujol, el gallec Baltar, Carlos Fabra, el batlle de Torrevieja, i així al llarg de set llargs minuts. Com és possible que després es digui que no n´hi han de calers? N´hi han, i molts, però estan sempres voltant als mateixos, quan, si es fes una acurada gestió, podria beneficiar-se tota la societat. Qui guanya i qui perd és una cosa ben clara i no cal haver anat a la universitat. Cal una autèntica reflexió perquè fa temps que hem passat la ratlla vermella. No és normal el que passa, ni és normal que els nostres serveis i els nostres joves i els nostres avis, ho paguin. 

Au siau!

"Aquesta democràcia relativa crea subjectes banals i consumistes"

Interessants les declaracions de l'historiador Hugo Alvira en el marc de l´escola d'estiu de la secció catalana d´ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l'Acció Ciutadana), sobre les condicions reals d'un règim democràtic. 

Considera Alvira que "capitalisme i democràcia -entesa com el sistema formalista actual- tenen una íntima relació (...) democràcia liberal ha estat construïda com un mite, fins al punt d'aconseguir que moltes persones creuen que és l'única forma de democràcia possible". Com bé pensava Max Weber, els règims democràtics representatius "van sorgir en societats en processos d'expansió material de tipus capitalista, primer mercantil, més tard industrial, i els seus abanderats van instrumentar totes les revoltes populars. 

El defecte bàsic d'aquest tipus de democràcia, segons Alvira, és el seu caràcter indirecte. "Els nostres representants han de convertir la voluntat de cadascun dels representats en la voluntat general", procés en el qual es perd la pluralitat dels desitjos, les expectatives i les necessitats. "El resultat d'aquest sistema d'organització resumeix Alvira- no és un altre que l'allunyament dels ciutadans dels processos de presa de decisions."

Sens dubte, el populisme és una opció que condueix a la mateixa alienació del ciutadà pel que fa a la presa de decisions polítiques, perquè és fidel, confia més en l'acció d'uns pocs que en les energies col·lectives. "Hem de rebel·lar-nos contra nosaltres mateixos, convertir-nos en subjectes protagonistes". El resultat social d'aquesta democràcia relativa "és un individu banal, vulgar i consumista; no hem d'oblidar que el sistema modela la consciència dels individus, sobretot a través del bombardeig publicitari dels seus valors i preteses veritats, a través dels mitjans de comunicació.

Alvira sembla renyir a l'auditori: "La labor estreba a construir noves propostes que demostrin que un altre món és possible, i s'inicia amb la rebel·lió contra nosaltres mateixos".

Au siau!

Pensar agobia els humans

Estar tot sol amb els nostres pensaments no és una cosa voluntària. Quan enviem els nens al racó de la paret o a l´habitació ho fem perquè reflexionin sobre el que han fet. Un estudi publicat a la revista científica Science, aquest costum podria ser un dels càstigs que més disgusta als humans. Pel que sembla tots preferim fer qualsevol cosa, abans que passar el temps pensant. El treball publicat mostra que el 67% dels homes i el 25% de les dones que van participar en els experiments preferien fins i tot autoadministrar-se una descàrrega elèctrica a romandre asseguts en una habitació buida sense fer cap altra cosa que pensar per un espai de temps curt entre 6 i 15 minuts. Onze experiments diferents han mostrat sistemàticament el mateix. Als participants no els resultava gens agradable passar el temps sense una altra distracció que els seus propis pensaments. Ni mòbils, ni llibres, ni música, ni tan sols quadres on posar la mirada. La immensa majoria van confessar que gaudien molt més fent activitats com escoltar música o usant el seu mòbil. "El que és sorprenent és que simplement estar tot sol amb els seus pensaments durant 15 minuts va provocar una gran aversió que va portar a molts participants a la lliure administració d'una descàrrega elèctrica, que prèviament havien dit que estarien disposats a pagar per evitar-la", han comunicat els investigadors. És molt instructiu veure com som capaços de deixar de ser. Hem de recordar que una de les coses que ens fa humans és precisament la capacitat de pensar i reflexionar. De fet el nostre cervell té una xarxa neuronal, que s'activa precisament quan no fem gens, quan la nostra ment està sense pensar i caminem abstrets, experimentant una barreja de records, plans de futur, pensaments i experiències personals. Crec que si els antics pensadors grecs tinguessin capacitat de saber la notícia es remourien a les seves sepultures. La història de la filosofia a la basura!!!!. Segles i segles de pensament i creació intel.lectual en entredit. És una notícia que ens ha de fer reflexionar sobre el món en què vivim i que entre tots construim. No és una notícia precisament per sentir-se a gust i sí per veure com el sistema guanya la seva partida en la creació d´humans idiotitzats, plenament dedicats al consum i a la producció, no al pensament. Males notícies. 

Au siau!

Noves proves confirmen que la Vogayer 1 continua el seu viatge fora del sistema solar

La nau espacial Voyager 1 que ha estat la primera a creuar la frontera del Sistema Solar ha confirmat amb les seves dades que continua navegant per l´espai exterior, aforisme amb el que es coneix creuar la frontera del nostre sistema solar. La Voyager ha experimentat el que els científics anomenen un tsunami del Sol, una explosió enorme de vent solar que modifica el mitjà interestel·lar. Mercès a aquesta dada recollida per la sonda sabem Voyager navega per l'espai exterior. Aquestes ones són el que va portar als científics a la conclusió que la Voyager 1 havia abandonat la bombolla que envolta el sistema regit pel Sol, entrant en un lloc no conegut. Ed Stone, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia a Pasadena i científic de la missió des de 1972 ha manifestat que "quan el nostre Sol té una explosió, envia una ona de xoc cap a l'exterior que aconsegueix la Voyager al voltant d'un any més tard. L'ona fa que el plasma que envolta a la nau espacial "canti"". La missió de la sonda ha trencat la heliosfera, la bombolla invisible de partícules carregades, però les que emet el Sol en totes direccions i que lliga el nostre sistema planetari. «No tot està tranquil al voltant de la Voyager, diu Don Gurnett, investigador principal de l'instrument d'ones de plasma a la sonda: "Estem molt contents d'analitzar aquestes noves dades. Fins al moment, podem dir que es confirma que estem en l'espai interestel·lar". L´equip de científics compta amb noves lectures de la tercera ona del Sol, registrada al març d'aquest any. Gràcies als ressons del nostre Sol, la Voyager té l'oportunitat d'escoltar el so de l'espai interestel·lar, d'una altra forma, silenciós. La Voyager 1 va ser llançada a l'espai al setembre de 1977 pocs dies després de la seva bessona, la Voyager 2, ambdues amb la missió d'explorar el Sistema Solar. Entre les dues han visitat Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, i 48 dels seus satèl·lits. Incorporen unes bateries de plutoni que les faran funcionar fins a 2025, moment en què deixaran d'enviar dades. Ambdues porten un enregistrament en discos de coure amb sons i imatges de la vida a la Terra, per si es troben amb alguna altra civilització intel·ligent. S'espera que Voyager 2 també entri a l'espai interestel·lar en uns pocs anys. Com dic sempre, ja ho sabeu, aquestes són de les notícies més importants doncs confirmen el potencial de la humanitat per fer allò que es proposi. Intentem connectar, conèixer el nostre origen i la nostra destinació, el per què hi som aquí. Cerquem altres formes de vida que ens ajudin a entendre la complexitat de la nostra existència. I arribem molt lluny. Molt més lluny de la absoluta mediocritat i violència amb què milions de persones es comporten al nostre planeta. Tant de bó la missió tingui èxit i ens ensenyi el camí. 

Au siau!

Es projecta a Dubai la primera ciutat amb aire condicionat

A Dubái, fruti dels petrodòlars i un estat dirigit, tot es fa en gran com somiaven els emperadors i tot és possible. Allà està el gratacel més alt del món, una estació d'esquí al desert, el jardí de flors més gran que es coneix...i ara el projecte per construir el centre comercial més gran del món, que inclourà un parc temàtic interior (també el més gran) i que, en la pràctica, es considerarà la primera mini-ciutat amb temperatura controlada. Aquest projecte porta el ham de la construcció del centre comercial més gran al món, una ciutat plena de carrers comercials coberts per no haver de soportar la calor. Es dirà Mall of the World i tindrà una superfície de 743.000 m2. El complex també inclourà el major parc d'atraccions sota sostre, i un districte cultural amb teatres, entre altres atraccions, connectat a un centenar d'hotels i apartaments. L'estructura romandrà oberta durant l'hivern i coberta a l'estiu, per escapar de les temperatures de més de 50 graus d'aquesta època. El nou districte turístic tindrà uns 4 milions i mitjà de metres quadrats que contindrà el centre comercial més gran del món, un nou districte cultural, un parc temàtic i 20.000 habitacions d'hotel. I aquesta xarxa de 7 quilòmetres de carrer del districte estarà coberta per un sostre retràctil generant la primera ciutat de temperatura controlada del món. 

Està previst per atendre a 180 milions de visitants anuals, estenent la temporada turística de Dubai fins als calorosos mesos d'estiu, gràcies al sostre retràctil. “Les nostres ambicions van més enllà que un turisme de temporada”, va dir el primer ministre dels Emirats Àrabs, Sheikh Mohammed Bin Rashid. Amb la gran quantitat de calamitats que aconteixen al món i la duresa de la crisi per milions i milions de persones, la situació del nostre ecosistema i la manca de fites i treballs per reconduir la destrucció del planeta, entra de ple el projecte en aquesta forma tan insensible que té l´humanitat de continuar desafiant-se a sí mateix. Res no impedeix el camí de l´home cap a l´absurd.

Au siau!

Commemoració de la trepitjada de l´home a la Lluna

Avui es commemora l´arribada de l´home al nostre satèl.lit. El 20 de juliol de 1969, només fa 45 anys, l´home va trepitjar la Lluna. N´hi ha força polèmica en relació a aquesta afirmació, doncs molta gent considera que ens van pendre el pèl i que en realitat tot va ser un muntatge. "Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat", ens va dir amb una veu emocionada Neil Armstrong, frase que ha estat repetida i que ha passat a la història com a primer home a la història de la humanitat que va trepitjar un astre fora del nostre planeta. La tripulació estava formada per Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins i van anar a bord del coet espacial Apollo 11, aterrant a la superfície de la Lluna quatre dies després del seu llançament des del Centre Espacial Kennedy de Florida. Jo recordo aquell moment. Coses extranyes les de la ment. Tenia 5 anys llavors però aquella retransmissió en directe en les televisions de tot el món, va ser una notícia que va acaparar i eclipsar totes les notícies del moment. Tinc la imatge a alguna de les meves neurones al menjador de casa amb la meva iaia Elvira, mentre vèiem unes imatges al nostre televisor Telefunken en blanc i negre. Recordo també la veu incofusible de Jesús Hermida, home que ha passat també a la història per aquella retransmissió. Molts han estat els experts que han defensat l'autenticitat del viatge davant els que no creien aquest viatge meravellós i no han deixat d'investigar a la recerca de la veritat. Després d´aquest viatge van arribar cinc missions posteriors que es van dur a terme fins a desembre de 1972. Arribés o no l'home a la Lluna, la veritat és que aquelles imatges van fascinar i segueixen fascinant tothom. No se si és la voluntat de l´home de superar els seus reptes, la lluita per saber si estem sols a l´univers, la necessitat de creure en alguna cosa, però la humanitat va seguir aquell moment com un triomf del treball i esforç de l´home. Avui estem trepitjant Mart. Segur va valer la pena. 

Au siau!

Felacions a Margaluf

No és plat del meu gust comentar res sobre temes amb cert tuf escabrós, d´aquells que agrada a telecinco. Però no puc evitar, malgrat que s´hagi parlat al llarg d´aquests dies, dir la meva sobre el tema de la setmana passada: les felacions a la població mallorquina de Magaluf a Mallorca. Els fets tenen a veure amb l´oferiment de copes a noies a canvi de fer públicament algunes felacions als nois del local. Tot fantàstic. Així d´entrada, la notícia com a tal al començament xoca i et deixa una mica parat. Ja sabem el que és el turisme, a més d´una determinada edat, perquè tenim exemples propers del seu descontrol (Lloret, Calella, Salou, etc). Clar al començament he vist a tothom molt agitat als mitjans. Sabem que Mallorca és una destinació molt buscada pels turistes, sobretot alemanys i anglesos però també d´altres destinacions. L´acompanya el sol, el clima, les platges, la gent, la gastronomia, etc. Per tant l´èxit està assegurat amb tothom. És un bon lloc per passar unes vacances. El problema arriba quan comencem a valorar quina és l´oferta que donem a la gent. Val tot en la búsqueda de destinacions que a un determinat preu ofereixi un pack de festa, alcohol, dance i descontrol? Creieu que si uns quants espanyols anessin a Hamburg o Manchester a fer felacions el país ho trobaria normal?. De moment el que he vist primer és el que el personal més proper de la illa no ho veu del tot anormal. " Ja se sap, són joves, si potser....". La meva primera reacció no va ser gaire a favor d´aquestes declaracions, entenent que estan defensant sobretot la pasta que arriba al poble i voltants. Jo sincerament, demanaria que les adolescents de l´illa que els pares i familiars relativitzen el tema com una cosa pseudonormal, podrien fer unes felacions a la resta del personal, si toootaaaallll. Jo no sóc especialment reaccionari, però és que em fa gràcia la hipocresia de la gent: no és tan greu si qui la xupa és la veïna, ara, la meva filla ni tocar-la!!. Perquè? No és tan bo i tan maco i tan dolçet?.

Segon. Surten els pares i diuen que no passa res, que és clar en aquell ambient pot passar qualsevol cosa i que la perdonen, que no ha estat res. Jo mira que sóc progressista, però aquests em guanyen, tu. 

Tercer. Les autoritats del país, sempre donant exemple. Uns tios amb corbata

surten per dir que clar, que "el govern balear s'ha reconegut incapaç de traçar cap tipus d'estratègia legal contra els concursos de fel·lacions de Magaluf". La Conselleria que si està per donar els passos necessaris, bla,bla,ble,ble; que l´executiu prendrà aquelles mesures que bla, bla,ble, ble , però és clar els seus serveis jurídics encara no han donat amb l'escletxa legal, bla, bla, ble, ble...., i així. No he vist ningú tampoc de la fabulosa Marca España per sortir a dir que la imatge del país era tremebunda o pesos pesants polítics locals, autonòmics o nacionals dir el que s´ha de dir. 

És un exemple més del que realment som en aquest país i de la nul.la responsabilitat davant uns fets que en altres països signifcarien dimisions i tancaments radicals. Estem parlant de joves. Estem parlant d´un tipus determinat de turisme. Estem parlant del model de país que volem. Parlem de cultura. Però en realitat no. Parlem de calers. Parlem de corrupció. Parlem de locals i sexe que mou milers i milers d´euros. Parlem d´impunitat. Parlem d´irresponsabilitat. I després tots a omplir-se la boca. Mai millor dit. 

Au siau!

Manipulació de Facebook

Facebook va manipular en secret els comptes de prop de 700.000 usuaris per estudiar el contagi emocional. Aquesta pràctica ha enfuriat als usuaris. Durant una setmana, de l'11 al 18 de gener 2012, Facebook i científics de les universitats de Cornell i Califòrnia, van usar els algorismes del lloc per canviar el contingut de la informació rebuda per un grup usuaris en anglès, amb la finalitat d'estudiar l'impacte en les seves emocions. La recerca ha estat publicada a Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'EUA el passat 17 de juny. Així, que ni és una broma ni és una invenció. Els autors tractaven de saber si el nombre de missatges positius o negatius llegits pels usuaris va influir en el contingut del que estaven publicant ells mateixos en el lloc i els investigadors van trobar que els usuaris van començar a fer servir paraules més positives o negatives depenent de la magnitud dels continguts als quals havien estat exposats. Altres recerques han examinat aquest fenomen, però aquest estudi és únic en el sentit que els seus autors han "manipulat" les dades per a l'estudi, tal com ells mateixos reconeixen. L´estudi, que va passar desapercebut en els principals mitjans d'EUA, -ja sabem que els medis publiquen o no en funció dels seus interessos-ha tingut una creixent resposta després que diversos articles a Slate i en els llocs web de les revistes The Atlantic i Forbes comencessin a qüestionar aquesta pràctica. "És probablement legal però és ètic?" es preguntava The Atlantic en el seu article. Alguns internautes van expressar la seva "profunda pena" i van descriure el mètode utilitzat com alarmant. És una prova més (i van....) de la manca absoluta de respecte als drets de les persones. No val tot ni dir que a la lletra petita hem donat permís. No. No val tot. És un autèntic atac als drets que tenim les persones a la nostra intimitat i al respecte al dret a la privacitat. Amb qui, què, com i quan ens volem comunicar és una cosa íntima i pròpia que ha d´estar a les nostres mans només, quan al poder de decisió de l´abast de la seva difusió. Tota la resta és delicte i punt. Ja sabem que els grans de la indústria tenen el poder de la xarxa a les seves mans, però paguem i tenim drets a respectar. Hem de dir prou. 

Au siau

Explotació laboral

Fa uns dies va ser notícia la trobada de missatges escrits a les etiquetes de vestits de la cadena de tendes Primark, com un crit d´auxili i d´alerta davant les condicions laborals penoses de milions de treballadors del món. Primark va desmentir la notícia però no va poder frenar la imatge de dues dones amb sengles missatges en els quals es denunciava explotació laboral en les etiquetes de dos vestits. Els missatges parlaven clar: "Obligats a treballar hores esgotadores", es pot llegir en l'etiqueta del colorit vestit que va comprar per 

12 euros en una de les tendes de l´empresa a Gal·les. No és la primera vegada que aquest tema surt als mitjans. Aquesta mateixa setmana, Samsung anunciava que estava investigant una empresa de la Xina perquè havien arribat a l´empresa denúncies per l´ús de mà d´obra infantil. També tenim a la nostra retina la imatge de nens de la India o el Pakistan cosint pilotes de futbol de reconegudes marques d´esport. Com sempre negar l´evident és una bona tàctica; parlar del codis de conducta i les normes de qualitat també; parlar de les inspeccions o el "jo no sabia res", també. Compten amb un gran aliat: la covardia del consumidor mig, la nostra nefasta i nul.la resposta davant aquests fets. El consumidor prefereix, preferim, mirar cap a l´altre cantó i són ben pocs els que reaccionen davant uns fets enormement greus. Segur que si fossim més valents i decidits, moltes d´aquestes empreses es veurien obligades a actuar clarament, però a més col.laboren activament amb una sèrie de governs avergonynants que no escatimen res per continuar omplint-se les butxaques. Stop !!

Au siau!

Paraula de Caballero Bonald

Intento sempre defugir de les paraules dels demés, dels opinadors, d´aquells que surten a l´escenari i a la ràdio per explicar-nos el seu pensament, que no ha de ser el meu ni vull que sigui, però ells insisteixen. Com els articulistes dels diaris, articule rera article: si sabessin els seus editors quin poc cas fa avui en dia la gent!. Però de tant en tant és interessant escoltar. I llegint, m´he trobat amb unes declaracions d´un gran escriptor, poeta espanyol nascut a Jeréz de la Frontera allà pel 1926, per tant amb molta experiència i molt saber. Vull només transcriure les seves paraules perquè de tant en tant, com tot en aquesta vida, és bo sentir a la gent que sap, interioritzar, aprendre. Aquí va:

"Com se li va quedar el cos quan va saber que abdicava el Rei?
-Ara tendeixo al sotsobre més de l'habitual. L'anunci de Rajoy em va semblar un símptoma d'una mica més greu. Vaig pensar tan bon punt l'abdicació era una fi de trajecte. D'entrada em va semblar oportú el debat públic i el referèndum Monarquia-República. Després vaig meditar: anem a esperar a veure què diu Felipe
Què ha de fer-se?
-Caldrà veure per on va aquest noi, em sembla un professional discret, un home proper i conreat. Anem a veure per on surt, com comença a funcionar.
Què li sembla greu del moment?
-La incertesa generalitzada i després està la còlera que es pot deslligar. Hi ha gent que ho passa molt malament. Aquí estan els excessos polítics i financers. Aquí estan els desnonaments, els atropellaments, la degradació moral, la rampinya de banquers i cures. És un estat general molt pervertit. El de la regeneració del país és per descomptat inajornable.
I ho pot fer la Monarquia?
-No per descomptat aquesta Monarquia, que és una figura més aviat franquista. Don Juan Carlos no inspira cap confiança, i em sembla inconcebible l'al·luvió de lloances que s'han publicat per aquí… Espero que el fill no sigui com el pare. Que s'imposi l'obligació de saber el que li ocorre a la gent, la qual cosa passa al carrer.

Entre aquests assumptes, Catalunya. Com ho veu?
-A la meva edat cada vegada creo en menys coses, em torno més escèptic. I a mi el de Catalunya, un país magnífic, m'agafa una mica fora de l'abast. Comprenc que pot ser una frivolitat. Catalunya posseeix una personalitat innegable, una història extraordinària… Si es declara independent (que no ho crec) a mi no em semblaria ni bé ni malament. Això de la unitat d'Espanya són coses de la Falange
Li sembla que ara anem a començar de nou?
-Alguna cosa està acabant. L'abdicació està d'acord amb aquesta fi de trajecte. El que s'aveïna ha de ser diferent, renovador. Que arribi gent jove, amb altres referències. Que ens oblidem una mica d'aquests polítics de *tentetieso... Que s'airegi la casa". (entrevista a El Pais, 09-06-2014).
Aquí queda.
Au siau!

Dos nenes de l´India, violades en grup i penjades

Que l´home som un ser destructiu i que tots els actes no es poden justificar en raó d´arguments com la ignorància o la cultura, són dos veritats com un temple. Ens arriba la informació que dos adolescents de la casta dels intocables, l'últim escalafó en el sistema de castes del país, van ser violades en grup per diversos homes que després les van penjar en un arbre en el nord de l'Índia. Eren dues nenes, cosines, de 14 i 15 anys. Com en anteriors casos, la policia encara està per deixar-se veure i per moltes protestes que n´hi hagi i declaracions, és un episodi més que deixa a les clares quin tipus de cultura té aquest pais, i el valor de la vida, i en concret de les dones. Infomen, per més inri, que la policia durant hores va declinar investigar el parador de les noies, la desaparició de les quals va ser denunciada la nit anterior. La perplexitat arriba de les declaracions de la pròpia directora de la Comissió Nacional per a les Dones de l'Índia que va anunciar l'enviament al lloc del succés d'un comitè de recerca per recaptar informació i estudiar si s'adopten mesures. Sí, ho heu llegit, "per veure si s´adopten mesures". Acaben de violar i matar dues nenes, i igual, no s´adopten mesures?. Inceíble. Jo, sincerament, començo a dubtar molt de les bondats de la cultura i filosofia oriental i hindú. Ja val de dir que aquests episodis tenen que veure amb fenòmens puntuals o són producte del nostre sistema actual. Ja ho deia, Fernando Fernán Gómez clarament: "A LA MIERDA!!!". 

Arriba aquesta notícia dies després de la mort al Pakistan d´una dona que s´havia casat amb l´home que estimava i no era el que la seva família volia. En represàlia, abans d´ahir, quan anava al jutge a declarar, el pare, germà i el pressumpte nuvi amb qui volia la família que es casés, la van matar a cops de totxo al cap sota la mirada dels demés. Crimen d´honor, li diuen. A LA MIERDA!

Ni cultures, ni humanitat. Merda. És el ser humà també. No us amagueu.

Au siau!

Les famílies aporten 50 cops més impostos que les grans empreses

Impressionant informe dels responsables d'Oxfam Intermón sobre el tema de les polítiques de fiscalitat i la desigualtat al nostre país. Segons l´informe presentat l'actual sistema fiscal suposa que les famílies aporten gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses. És una de les conclusions de l'informe sobre el sistema tributari espanyol que han presentat avui en roda de premsa. Naturalment n´hi haurà una pluja de opinions contràries des de tots els aparells mediàtics interessats, per intentar vendre que clar, que han de saber aquests morts de fam!. Però la realitat d´avui al carrer és força crua perquè alguns ens intentin confondre. Cavero ha incidit que el sistema tributari a Espanya recapta poc, i el gruix prové del treball i consum dels ciutadans i no de les rendes del capital ni dels beneficis de les empreses. Les famílies aporten al voltant del 90% de la recaptació i les empreses la resta, el 10%, i d'aquest percentatge menys del 2 % correspon a les grans companyies, segons l'informe. Les dades són totalment brutals. Només cal pensar en els beneficis que es declaren i en allò que es va trobant a les informacions que van sortint (preferents, banquers, comptes corrents, casos de corrupció, declaracions d´empreses que diuen haver pagat a ..., etc) 

per saber que això serà així sens dubte. L´organització ha demanat al Govern, que corregeixi el sistema i els desequilibris, i això ja serà més difícil. Pagar qui més té hauria de ser una eqüació fàcil, però aquest sistema ja porta de fàbrica les seves pròpies regles. Com a exemple, l´organització ha manifestat que al 2007, l'impost de societats era del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, no obstant això el tipus efectiu que van pagar sobre els seus beneficis, és molt inferior. En 2011,amb l'aplicació d'exempcions i mecanismes de planificació fiscal, els grups de grans empreses van pagar de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable i un 17% els grups no consolidats i les pimes. AHI ES NADA!!!

Bones dades per saber la nostra realitat del dia a dia i la quantitat de barbaritats que hem de patir. 

Au siau!

Més a prop del contacte amb els extraterrestres

L´institut SETI ( Científics de l'Institut de Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre) ha comunicat amb enorme seguretat avui dimarts que en 20 anys es trobarà vida extraterrestre. L´afirmació ha agafat a tothom realment de sorpresa. No perquè no es cerqui, ni s´estiguin fent esforços per trobar algun vestigi. Ni perquè la ciència ficció, el cinema, la tv i la nostra curiositat humana no ho vulgui, sinò per la contundència i seguretat amb què s´ha dit. L'institut SETI observa diversos milions de sistemes estel·lars a la recerca d'una altra civilització intel·ligent. Un 100% de possibilitatsha estat la resposta que donen prestigiosos científics per en el futur trobar vida extraterrestre a l'Univers. Sostenen a més que aquesta troballa serà possible en uns 20 anys. Els astrònoms d'EUA asseguren que trobarem vida alienígena en la nostra galàxia i han qualificat de molt improbable que el nostre planeta estigui sol a l´Univers. A la revista Nature World News l'astrònom va assegurar que: “En el sistema solar hi ha almenys mitja dotzena d'altres mons que podrien tenir vida”.

Werthimer accentua que la pregunta no és si hi ha vida en l'univers, ja que “és molt possible que així sigui”. Per a Donen Werthimer la veritable pregunta és si existeix una altra vida intel·ligent convivint a la nostra galàxia, o una altra galàxia llunyana. Tan sols a la nostra galàxia hi ha al menys un bilió de planetes, i d'ells més de mil milions tenen condicions que permetrien l'existència de vida en ells. Ja queda menys per poder contactar amb algun tipus de vida extraterrestre i fer-nos la pregunta realment important que no és com es comportaran ells en veure el nostre planeta, sinò com ens comportarem nosaltres?. Matarem directament abans de preguntar, que és el tarannà humà? Ja ho veurem. O no.

Au siau!

Japó deixa anar aigua de Fukushima al sól

El desastre de la humanitat no té espai ni fronteres ni lògica ni res. Al Japó, que va patir de primera mà el desastre de la central nuclear de Fukushima el 2011, per frenar l'acumulació d'aigua radioactiva i la falta d'espai per seguir emmagatzemant-la, no sel´s ha acudit res més que l'abocament a l'oceà d'aigua subterrània de la planta amb nivells de contaminació inferiors al límit legal. Greenpeace ha qüestionat la mesura, lògicament. Com la central està en un lloc on a més rep aigües del voltant, unes 400 tones cada dia entren als soterranis dels edificis dels reactors on es barregen amb aigua molt radioactiva, no saben com fer-ho per desprendre´s de l´aigua. Però els tancs que contenen l'aigua més radioactiva estan gairebé plens, i la solució del problema és clau per poder avançar en el procés de desmantellament de la central, que durarà 30 o 40 anys. L´empresa Tepco, companyia propietària de Fukushima, diu que l´aigua que deixa anar " compleix nivells de contaminació més estrictes que els que dicta el Govern japonès". Com ens podem creure a qui va mentir de forma tan alarmant?. Com pot ser una solució llençar tones i tones d´aigua menys contaminada, però contaminada en fi, a la nostra reserva de hidrogràfica que és el mar i els oceans?. Per què serveixen els sous milionaris d´una companyia que ha tret immensos beneficis?. Diuen que és una mesura dolorosa però necessària. Li han preguntat als peixos? Li han preguntat a la natura? Li han preguntat al planeta? Li han preguntat a tots aquells que es contaminaran? Vindrà el primer ministre i el propietari de la companyia cada dia a nedar i a veure´s un got d´aigua de l´oceà? “Ja des de l'accident, ha estat escapolint-se de la instal·lació de Fukushima aigua radioactiva al mar”, explica la responsable d'assumptes nuclears de Greenpeace a Tòquio. Així som la humanitat. Després, quan la destrucció dels béns que formen part del planeta faci inviable la seva continuïtat, aquests bèsties no apareixeran a la llista de persones responsables de la desaparició. Faríem bé en recordar-ho.

Au siau!

Alfaguara celebra 50 anys

La prestigiosa i veterana editorial Alfaguara, va celebrar els seus 50 anys amb un acte en què tres grans escriptors van dialogar: Javier Marías que va confesar la seva admiració per Shekespeare, Arturo Pérez-Reverte per Conrad i Mario Vargas Llosa per Flaubert i Faulkner. La passió dels tres per l'ofici d'escriptor, va quedar palès i van parlar i encomanar a la gent de la importància que van tenir per a ells les lectures de la seva infància, dels seus començaments en la literatura, de la inseguretat que sol acompanyar a aquest ofici i dels autors que han anat envellint amb ells. Aquests tres escriptors són referents de la literatura hispànica, estan traduïts a multitud d'idiomes. La trobada és una bona excusa per saber que estem envoltats de bons autors en llengua hispànica, però sobretot per recordar la importància de la lectura i de la necessitat d´alimentar l´intel.lecte. Justament avui, en la nostra societat, on la lectura i les lletres estan tan desprestigiades i on s´intenta dir que es fomenta la lectura i la cultura, no essent veritat. No interessa, ja ho sabem, que la gent sàpiga, que la gent pensi, que la gent faci servir una mica el cap. Llástima. És una batalla molt difícil d´afrontar. Però la cultura té tans valors i sempre resulta finalment tan necessària per recordar-nos que som humans, que hem de confiar en ella. 

Mentre tot això passa, moltes felicitats a Alfaguara, una editorial de sobresalient, que ha enriquit i enriquirà moltes i moltes neurones.

Au siau!

Setmana de la Poesia Barcelona 2014

Dins el cicle dijous concert i emmarcat a la Setmana de la Poesia a Barcelona 2014, avui dijous concert amb poemes de Salvador Espriu, Margarit, Martí i Pol, Sagarra, Salvat Papasseït, Teixidor i Torres acompanyats de música de A. Codina, J.Codina, M García Morante, C. Guinovart, Ribas i T. Roig. Els intèrprets seran Eulàlia ARa, Salvador Parrón, Eugènia Gasull i M. Rosa Ribas, Eulàlia González, Eulàlia Nosàs, Eduard Sánchez. El concert a l´Auditori del Conservatori al carrer Bruc 112. A més, conferència sobre Joan Vinyoli al Palau de la Virreina, acte a la Biblioteca de catalunya sobre els grans poetes a les 19 hores, lectura de poemes a la Casa Amèrica a les 20 hores, concert de Bikimel al Museu Frederic Marès a les 21.30 hores i Premis Carles Riba a les 19.00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster. Gaudiu de la poesia. 

"Estas lágrimas son gotas de sentimientos, que provienen del centro de mi corazón, gotas que derraman mis ojos al contemplar la imagen de quien llena mi ser de ternura, mi corazón se estremece tanto al verte, que lo único que puedo hacer es reconocer lo frágil que soy ante ti. Sabes... tus caricias encuentran mis mas ocultos sentimientos, y derriten mi mas pequeña frialdad, ante ti no conozco otro sentimiento más que el de amar, no existe otra forma de pensar, otra manera de reaccionar, otra razón para sonreír. Te Quiero.... Por eso lloro..".(poemes anònims)

Au siau!

Científics creen nou ADN amb components no existents a la natura

Un estudi publicat a la revista Nature, confirma que un grup de científics de l'Institut de Recerca Scripps de Califòrnia ha incorporat dues noves lletres a l'alfabet genètic en desenvolupar un bacteri l'ADN del qual inclou dues bases nitrogenades que no es troben a la naturalesa. Els investigadors van aconseguir que les cèl·lules del bacteri "Escherichia coli" resultant de la modificació genètica es repliquessin amb normalitat. "La vida a la Terra en tota la seva diversitat està codificada només per dos parells de bases d'ADN, A-T i C-G", va explicar el líder del projecte, Floyd Romesberg. A més d'aquestes quatre bases nitrogenades, components de l'ADN que s'agrupen a parells els investigadors nord-americans han afegit al bacteri un tercer parell de bases no natural. Aquestes dues bases, denominades d5 SICS i dNaM, van ser inserides a les cèl·lules del bacteri amb l'objectiu que aquestes repliquessin aquest ADN semisintètic. El major obstacle va ser que els components d'aquestes bases no es troben de forma natural a les cèl·lules, i, perquè es repliqués l'ADN van haver de proporcionar-los de forma artificial a les cèl·lules, així com les molècules que els transporten. Una vegada aconseguit, els científics van comprovar que el material genètic es replicava amb velocitat i precisió, no dificultava el creixement de les cèl·lules del bacteri i no mostraven signes de perdre els seus parells de bases no naturals."Aquests dos avanços també ens proporcionen control sobre el sistema. Les nostres noves bases només poden entrar a les cèl·lules si aportem la proteïna 'transportadora de bases'. Sense aquesta transportadora o sense les noves bases, la cèl·lula tornarà a les A, T, G, C i les d5SICS i dNaM desapareixeran del genoma", va afegir Malyshev. Els científics esperen seguir creant molècules artificials que permetin el desenvolupament d'aminoàcids (components de les proteïnes) no naturals que permetin confeccionar proteïnes per a funcions terapèutiques o de diagnòstic i es plantegen aplicar tècnica a nanomaterials. 

Au siau!

Estem preparats per un contacte amb extraterrestres?

Dies enrere m´ha sobtat un article que es preguntava si la humanitat estaria preparada per tenir un contacte extraterrestre. N´hi han força notícies relacionades amb el descobriment de planetes i l´estudi de l´univers, de Mart o d´exoplanetes. Fins i tot estem descobrint planetes amb aigua que poden formar part dels possibles nous destins de la humanitat. Però la pregunta no és baladí. ¿Estem realment preparats per tenir en un hipotètic cas un contacte amb alguna altra civilització? Si mirem el nostre entorn més proper tot el que entenem com a relacions entre les persones o les societats ho resolem a cop de violència o cop de guera, moltes vegades amb autèntica dosi de crueldat. Llavors, què passarà quan trobem algú altre ben diferent, quan aquí tot el que és diferent sigui en sexe, en raça, en llengua, el primer que fem és disparar? Hi ha un objectiu clar que no és un altre que enviar senyals des de la Terra de forma activa perquè les detectin possibles civilitzacions extraterrestres, com reaccionarem quan contesti algú, cosa que és probable donat la quantitat de probabilitats en funció del nombre extraordinari de planetes i estels? El SETI s'encarrega de buscar indicis de vida i intel·ligència extraterrestre. El projecte va començar fa 70 anys a través de la NASA però ha evolucionat notablement gràcies a la col·laboració de milions d'internautes. Stephen Hawking és del grup d'astrofísics que no estan per res d'acord amb intentar emetre senyals des de la Terra ja que sosté que aquest acte facilitaria l'entrada al planeta d'éssers extraterrestre amb tecnologia més avançada i els hi sorgeix la temptació a pensar que potser no vindrien amb bones intencions (sempre la por al desconegut, i millor matar abans que saber!). Gabriel G. de la Torre, professor de la Universitat de Cadis ha llançat 3 preguntes sobre les implicacions tant ètiques com a sociològiques que aquest fet suposaria per al planeta: d'una banda “Què succeiria si té èxit i un ésser d'un altre planeta detecta la nostra presència?”però també “estem realment preparats per a un contacte d'aquest tipus tan inusual?” .Es va elaborar un qüestionari complet a 116 estudiant universitaris d'Espanya, Itàlia i EUA per intentar comprovar si estem o no preparats per a un esdeveniment d'aquest tipus i els estudiants ho tenen clar: l'espècie humana no està preparada per contactar amb una suposada civilització alienígena per falta de preparació i coneixements en la gent. La por al tema extraterrestre i la possiblitat que arribi vida a la Terra des d'un altre planeta, sembla que ha superat fins i tot el seu espai dedicat a la ficció per establir-se al món real i alguns ens comencen a preparar per la por, pel no preguntar, per no posar per davant el coneixement. Haurem de lluitar perquè s´imposi la filosofia, el voler saber, abans que la por i la mort. Serà més endavant però ja ha començat la partida. Au siau!

L´ús abusiu de la tecnologia, un problema

Un ús abusiu del mòbil per a assumptes professionals i personals provoca un impacte negatiu a la capacitat de concentració i productivitat a la feina. El phubbing és una nova actitud habitual en reunions de tot tipus que fa que l´usuari no pot prescindir del seu aparell ni un moment i de manera compulsiva comprova l´arribada de missatges i entreteniments a les xarxes socials. N´hi ha una pàgina web –stopphubbing.com– que assegura que un restaurant registra 36 situacions diàries en les quals algú prefereix trastejar amb l´aparell que parlar amb el seu acompanyant. 

Aquest mal ús de la tecnologia ha provocat que a França s´arribi a un acord: tots els consultors i enginyers amb càrrecs de responsabilitat hauran de desendollar durant onze hores al dia els ordinadors mòbils que els connecten amb el treball, i 35 hores durant els caps de setmana.

Necessita la flexibilitat laboral determinacions com aquesta per garantir la seva eficàcia?

La supervivència del teletreball depèn en gran part d'un sistema d'avaluació que confirmi que no fa falta anar a l'oficina per ser productiu. Però aquest sistema no ha calat igual a totes les organitzacions. Telefónica i Yahoo! han acabat d'un cop de ploma amb els coneguts com a treballadors del pijama mentre que Google, Schneider Electric i Microsoft aposten per la flexibilitat i el treball en remot com el més adequat per equilibrar la vida professional i la personal. El fet, però, és que tenim un problema.

Setmana de la poesia a Barcelona

Al llarg dels propers dies, Barcelona viurà un d´aquells moments màgics al llarg de l´any que té la ciutat. És veritat que com tantes de les coses que envolten la nostra vida, serà màgic en funció del subjecte receptor, el ciutadà. Es tracta de la Setmana de la Poesia 2014 a Barcelona. Aquest moment cultural el viurem del 14 al 20 de maig a la ciutat i vestirà la city amb propostes variades de música, cabaret, lectura, audicions, noves tecnologies, etc i amb noms de primera fila de l´escena literària: Joan Vinyoli, Martí de Riquer, Edgar Allan Poe, Pere Quart, Fierro, Lou Reed...És com sempre un bon moment per apropar-nos a un gènere que està més dins nostre del que ens pensem, que ens toca la fibra i que ens fa escoltar-nos, que ens fa sentir el silenci, ens fa plorar i ens omple d´oxígen, ens enfanga ben al fons o ens fa volar més enllà de les constelacions més llunyanes. És la poesia. Gaudim-la.

¡Los suspiros son aire y van al aire!
¡Las lágrimas son agua y van al mar!
Dime, mujer: cuando el amor se olvida,
¿sabes tú a dónde va? (Gustavo Adolfo Becquer).

El somni de viatjar a l´espai més a prop

Viatjar a l'espai sembla que cada vegada està més a prop. A partir del 2015 la companyia Space Expedition Corporation ha publicat un catàleg de vols, als quals qualsevol persona pot apuntar-se previ pagament de 72.000 euros. A la presentació s'ha instal·lat una reproducció de la nau que viatjarà a l'espai. Per poder complir aquest vell somni del ser humà, però, s´hauran de complir uns requisits mínims: ser major d'edat, superar amb èxit entrenaments obligatoris en què els candidats hauran d'aguantar la força de 3 vegades el seu propi pes (3G), i alguna més que mesura la resistència física de l´ocupant. La nau romandrà durant un període de 5 a 6 minuts en absoluta ingravitació, quan la seva trajectòria se situï entre els 90 i 103 quilòmetres d'altura. Segons l´empresa, la seva màquina suposa un avanç pel que fa a les d'un sol ús, ja que té una vida útil estimada d´uns 5.000 vols. Una altra innovació és que està preparada per poder desenganxar en qualsevol aeroport comercial, ja que ho fa de forma similar a la d'un avió comú per posteriorment iniciar un ascens vertical. El vol tindrà una durada de 60 minuts. Com tenim tantes ganes de seguir les aventures de Julio Verne, ja unes dues-centes persones de tot el món ja han reservat una plaça per volar amb la nau espacial. El primer espanyol que experimentarà la ingravitació amb aquestes naus serà Eduardo Lurueña, qui va guanyar aquest viatge després de participar a la competició Axe Apollo. Lurueña, mestre d'arts marcials i campió mundial de kung-fu , va superar amb èxit les proves a les quals es van presentar un milió de candidats a tot el món i forma part d'un reduït grup de 23 persones que podran viure aquesta experiència. Aquesta possibilitat está en plena competició amb l´oferta que també proposa Richard Branson, es diferencia del seu competidor perquè ofereix una experiència espacial en la qual solament viatgen el pilot i el client. Els viatges espacials no serviran solament perquè turistes espacials puguin experimentar la sensació d'ingravitació, sinó que, segons ha confirmat van Hulten, també es podran dur a terme recerques científiques i preveuen poder transportar en un futur nanosatèlits i altres accions de caire comercial. Ampliem el nostre radi d´acció i farà goig observar què passarà d´aquí un segle. 

Au siau!