Ha estat notícia dies enrere la informació del dany que l´home està causant al nostre planeta i a les espècies que en ell habiten. Al llarg de la seva història la Terra ha sofert cinc grans extincions massives , producte d´esdeveniments naturals i canvis climàtics que van transformar el planeta. Ara, la majoria dels científics estan convençuts que el món es troba a la seva sisena onada d'extinció, però a diferència de les anteriors aquesta extinció no té caues alienes ni externes, sinò que té com a protagonista el gran depredador, l´home. Segons explica un grup d'investigadors d'universitats i institucions científiques de diferents països -entre ells, Stanford o Califòrnia- a la revista Science, l'activitat humana ha accelerat la fi de diverses espècies animals per mitjà de la destrucció de terres salvatges, la seva caça per convertir-los en productes de luxe o la seva persecució. Ens aporten una xifra destructora brutal, tenint present el que significa temporalment i en quantitat l´extinció d´una espècie: en els últims 500 anys, un total de 322 espècies de vertebrats s'han extingit mentre que en els invertebrats en la meïtat de temps, el seu nombre va descendir gairebé a la meitat. Els científics criden aquest fenomen, la "defaunació de l´Antropocè", terme que empreen per definir l'actual època.
Encara que les espècies més grans i carismàtiques com els tigres, rinoceronts i óssos panda reben la major atenció, recorden que la desaparició de l'escarabat més petit pot alterar els ecosistemes dels quals depenen els humans. Insectes, aranyes, crustacis, bavoses i cucs resulten fonamentals per a la pol·linització, el control de plagues en els cultius, la descomposició i el cicle dels nutrients, la qualitat de l'aigua (la desaparició d'amfibis genera que augmentin les algues i les aigües residuals) o la salut humana.
És possible fer marxa enrere? En un altre article el zoòleg Philip Seddon, de la
Universitat d´Otago (Nova Zelanda), creu que la lluita contra la pèrdua de biodiversitat pot passar per crear noves àrees salvatges en les quals es poguès reintroduir animals i plantes perquè estableixin noves poblacions i es restaurin els processos biològics. Això pot incloure la polèmica pràctica del reemplaçament ecològic, on s'allibera una espècie substituta adequada per restaurar una funció ecològica perduda amb l'extinció de l'espècie original. Mala peça al teler, que diríem, doncs estem jugant a ser déus en un camp, on la natura sempre es comporta amb la paciència i la saviesa de qui se sap guanyador. Ningú pot amb la ciència, el sentit de la vida i el seny que despren la pròpia natura. Però per molt que investigadors i científics ens ho apropin, crec que el ser humà està destinat a la seva pròpia autodestrucció en un futur que no podem precisar encara a mig o llarg termini. Mentre, continuarem gaudint d´allò que resta o dels documentals de la televisió de divulgació per veure que es va fer d´aquell món, d´aquella espècie i d´aquell depredador anomenat home en els seus inicis.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario