El poeta, escriptor i traductor Mark Strand ha mort a Brooklyn aquest dissabte passat, als 80 anys d´edat. La mort és quelcom impossible d´aturar, però és més sentida en aquells que han incorporat el seu intel.lecte per desenvolupar el nostre creixement individual i social. És el paper dels poetes: fer treballar el llenguatge, la comunicació, el pensament, la reflexió, l´emoció, l´inconscient, el subconscient. Per això és com la mort de la flor més elegant del jardí. Ha estat una mort sentida. En plena ona de fred, sembla com si el clima hagués volgut sumar-se en un moment tràgic i retre un cert homenatge a la seva poesia.
“En un camp/ jo sóc l'absència / de camp. /
Això és / sempre així. / On sigui que estigui / jo sóc el que manca. /
Quan camí /parteixo l'aire / i sempre / l'aire ingressa / a omplir els espais / on ha estat el meu cos./ Tots tenim / raons / per moure'ns. / Jo em moc / per deixar les coses intactes”,
(del seu primer poemari, Dormint amb un ull obert (1964).
Strand va passar els últims anys a Madrid amb la marxant d'art Maricruz Bilbao. En emmalaltir va tornar a Nova York a la recerca d'aquests paisatges urbans típics del seu admirat Edward Hopper, pintor al que va dedicar un dels seus principals assajos. “Els quadres de Hooper són els d´un viatger que passa per aquí i mira a els qui estan dins. Els seus quadres t'enfronten amb fragments aïllats d'una narrativa”, va declarar. Strand escrivia com pintava i pintava com escrivia. Chus Visor, el seu editor a Espanya, parla de la seva minuciositat, de la seva cerca del “càlcul exacte de la paraula”. Strand va néixer a Prince Island, a Canadà, al 1934; va ser un viatger impenitent, encoratjat des de nen per continus trasllats deguts a la condició de directiu de Pepsi Cola del seu pare. Sent adolescent, va estar a Colòmbia, Mèxic i Perú, on va aprendre un espanyol per llegir a Rafael Alberti i Octavio Paz, poetes tots dos als quals va traduir. Ja d'adult va passar llargues temporades a Brasil, Itàlia i Espanya, on alternava la seva afició pels toros amb el seu gust pel menjar i llargues converses en les tavernes.
Adéu a un altre poeta.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario