"No són musulmans. Són monstres i els donarem caça". Aquesta és la frase amb la qual s'ha despatxat el premier anglès Cameron després d'una nova atrocitat del grup Estat Islàmic, en decapitar a un nou ciutadà occidental. És terrible el sentit i l'extrem al que pot arribar l'ésser humà. Els grups extremistes ja són coneguts, però no se si ajudarem a la unitat i a la recuperació d'un gran contingent de persones, d'un continent com l´africà i l´orient mitjà, tan influenciat per la religió, amb el tipus d'afirmacions realitzada per Cameron. És veritat que el que es viu ara mateix és terror pur al camp de batalla, terror que hauria d'arribar al Tribunal de l'Haia com a crims de lesa humanitat. Però és també cert que hauria tothom de preguntar-se com s'ha arribat fins a aquí. Perquè hi ha una realitat clara: els països europeus amb la seva política colonial del segle XIX tenen molt a veure. Però per venir més a prop, algú els dóna les armes, no?. Algú els dóna suport i és conegut, no?. No val el tacticisme davant l´horror. Ja està bé de jugar amb la vida de les persones i amb les cultures. Cal aprofundir en l'arrel del problema -difícil ara la solució a curt termini amb la gran influència de la religió-, però cal treballar per al respecte de les cultures, de les persones i dels estats. Ha de dialogar-se i evitar la gran hipocresia de donar armes i beneir morts per després queixar-se. Menyspreu total a la violència com a forma d'expressió. Però això es fa amb fets, no amb paraules. I si es parla, per favor, que estiguin a l'alçada.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario