El desastre de la humanitat no té espai ni fronteres ni lògica ni res. Al Japó, que va patir de primera mà el desastre de la central nuclear de Fukushima el 2011, per frenar l'acumulació d'aigua radioactiva i la falta d'espai per seguir emmagatzemant-la, no sel´s ha acudit res més que l'abocament a l'oceà d'aigua subterrània de la planta amb nivells de contaminació inferiors al límit legal. Greenpeace ha qüestionat la mesura, lògicament. Com la central està en un lloc on a més rep aigües del voltant, unes 400 tones cada dia entren als soterranis dels edificis dels reactors on es barregen amb aigua molt radioactiva, no saben com fer-ho per desprendre´s de l´aigua. Però els tancs que contenen l'aigua més radioactiva estan gairebé plens, i la solució del problema és clau per poder avançar en el procés de desmantellament de la central, que durarà 30 o 40 anys. L´empresa Tepco, companyia propietària de Fukushima, diu que l´aigua que deixa anar " compleix nivells de contaminació més estrictes que els que dicta el Govern japonès". Com ens podem creure a qui va mentir de forma tan alarmant?. Com pot ser una solució llençar tones i tones d´aigua menys contaminada, però contaminada en fi, a la nostra reserva de hidrogràfica que és el mar i els oceans?. Per què serveixen els sous milionaris d´una companyia que ha tret immensos beneficis?. Diuen que és una mesura dolorosa però necessària. Li han preguntat als peixos? Li han preguntat a la natura? Li han preguntat al planeta? Li han preguntat a tots aquells que es contaminaran? Vindrà el primer ministre i el propietari de la companyia cada dia a nedar i a veure´s un got d´aigua de l´oceà? “Ja des de l'accident, ha estat escapolint-se de la instal·lació de Fukushima aigua radioactiva al mar”, explica la responsable d'assumptes nuclears de Greenpeace a Tòquio. Així som la humanitat. Després, quan la destrucció dels béns que formen part del planeta faci inviable la seva continuïtat, aquests bèsties no apareixeran a la llista de persones responsables de la desaparició. Faríem bé en recordar-ho.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario