És encantador veure com aquells que ahir bramaven per les classes socials, la defensa dels drets, la justícia, el benestar social i no se quantes coses més, són demà autèntics venedrors de tot el contrari. Hauríem de tenir ja una mica de maduresa per escoltar, prendre bona nota i posar una X majúscula perquè no ens preguin tant el pèl, que ja ens prenen prou, joe!. El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, ha fet unes manifestacions on diu que els polítics no tenen dret a mirar per a un altre costat en la reforma de les pensions i ha animat tractar "el problema". Ha dit el noi, que la reforma ha de ser precedida pel consens, però en cas que sigui impossible, això no ha de paralitzar l'acció. L'indicador de sostenibilitat és un senyal d'alerta de com està l'equilibri del sistema de pensions que és molt important. El comissari europeu de Competència no ha concretat què reforma de les pensions hauria de fer-se. M´agradaria saber quants calers cobra aquest individu, quins són els seus béns -segurament adquirits amb gran transparència-, quants calers té al banc en funció de la seva nòmina, quants plans de pensió té i quina serà la pensió que li quedarà amb ell. I proposo que la mitja de les pensions sigui com la seva. Llavors sí, Sr. Almunia. Llavors ens apuntem. És molt fàcil parlar de la vida i de la mort dels demés quan es té la seva vida i pensió. Però no és tan fàcil si guanyés la pensió normal. Segur que tornaria a intentar enganyar a la resta amb les seves parauletes de progre. Ja m´agrada ja que neu sortint de l´armari!. Anirem parlant del tema.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario