Modificar el pensament

Els científics ens fan arribar una de les últimes investigacions: com podem canviar els nostres pensaments. La ciència ens diu que fins i tot un element no tangible es pot modificar. ¿Com? Doncs comptant amb la plasticitat del nostre cervell, o sia, la seva capacitat de modificar, i la conducta és modificable. Així ho explicava el neurocientífc Manuel Nieto Sampedro a La Vanguardia. Nieto és responsable del grup de Plasticitat Neuronal de l'Institut Ramón y Cajal i manifesta que l´'única cosa que cal fer és persistir en una modificació, ja que el sistema nerviós es modifica per repetició, amb entrenament, repetint. L'ús repetit d'una connexió sináptica entre dues cèl·lules nervioses produeix l´anomenada potenciació de llarga durada , associada amb l'aprenentatge i la memòria. “És un fenomen *electrofisiológico que condueix a canvis morfològics. Gràcies a la constància, a la repetició un contacte entre dues cèl·lules nervioses es pot fer més gran, més eficaç. Si per comunicar una cèl·lula amb una altra fa falta 1 picovoltio, una billonèssima de volt, quan la comunicació està potenciada’ amb 0,1 ja seria suficient. Això vol dir que amb un senyal molt petit es produeixen resultats. La ciència ens diu que el nostre cervell és emmotllable, que el nostre sistema nerviós es pot modificar a través de la repetició i que, en conseqüència, tenim la capacitat de modificar alguna cosa tan intangible com són els nostres pensaments recurrents. La teoria està clara i s´investiga amb la meditació per poder demostrar-ho en la pràctica. Bona pensada! La seguirem!
Au siau!

Vergonya

Aquests dies les notícies es fan ressó del cas d´Edward Snowden. Recordem que aquest ciutadà que treballava amb una subcontrata pels serveis americans, ha fugit del seu país (per què si és el regne de la llibertat?) a Hong-Kong denunciant com s´ha estat espiant les vides i comunicacions de milions de persones d´arreu del món, tant per usa com per Anglaterra. Com acabarà la història, no ho sé, però aquí com és habitual no dimiteix ningú. N´hi ha "patente de corsari" per entrar dins la teva intimitat i lesionar tots els drets nacionals i internacionals. Im-pressionant!. Però n´hi ha més, amics. Lluny d´apenedir-se o sortir per donar explicacions o dimitir, que seria el normal, el presi americà s´atrevit a dir aquesta magnífica frase: "No enviaré avions per atrapar a un pirata informàtic". Més im-pressionant. El demòcrata en estat pur, cridant pirata a qui denuncia la pirateria que el president ha determinat. És realment l´absurd humà. El president americà nega haver trucat als presidents de Rússia i Xina, i ja sabem que quan ho diu, és que els ha trucat. Per acabar d´adobar-ho ha manifesat que "no intentarà interceptar l'avió que transportés a Snowden, en cas que aconsegueixi sortir de Rússia". O sia, amenaçant. Som, ja ho sabem, l´amo del món i deixant clar que "els canals normals haurien de ser suficients per complir amb la petició". Quina por! Els canals normals... què serà, serà??. Sembla que n´hi ha por dels docs que el fugit pugui tenir al seu poder i que demostrarien la barbàrie d´un delicte mundial en tota regla i que mostren l'espionatge que la seguretat americana i anglesa han dut a terme dels telèfons i les xarxes d'internet. Equador, és a dir David contra Goliath, mostra la seva valentia i per molt que la "diplomàcia" ha aixecat el to, el Govern de Quito ha anunciat que renuncia de manera irrevocable a les preferències aranzelàries que atorga Estats Units en compensació per la lluita antidroga, i ha deixat clar que no accepta pressions de ningú. Quina vergonya! I parlem de drets i llibertats!

Au siau!

Qui va portar la vida

Els científics ho tenen clar: fa uns 65 milions d'anys un asteroide de 10 qm de diàmetre es va precipitar des de l´espai contra la Terra. El fatal cataclisme va acabar amb moltes espècies que ja eren a la Terra, entre d´altres els dinosaures i va posar la vida a punt de l´extinció. Però es creu que va ser gràcies a aquest  impacte que l'home està al planeta, ja que d'aquesta forma els mamífers van tenir una oportunitat d'expandir-se pel món. La petjada de l'asteroide encara persisteix a la península del Yucatán, un cràter d'uns 300 km de diàmetre. L'explosió va ser tal, que una quantitat de roques foses van sortir fins i tot fora de l'atmosfera terrestre, i van tornar a caure per desenes de milers, incendiant gran part del planeta. El pitjor de tot van ser  les seves conseqüències. Una descomunal columna de fum, pols i cendres es va elevar a desenes de qm, envoltant el planeta. Durant anys el Sol es va fer invisible. El fred es va apoderar del planeta, les plantes no podien fer la fotosíntesi i van començar a morir, d'igual forma els herbívors i els carnívors. Essencialment els anomenats estels i asteroids les òrbites dels quals s'aproximen o es creuen perillosament amb la nostra.
Els asteroides Atón creuen l'òrbita de la Terra i s'internen en la de Venus i fins i tot en la de Mercuri. Un altre grup d'asteroides són els denominats Apol·lo, que creuen la nostra i el planeta Venus. Els asteroids Amor es localitzen a l'òrbita de Mart, però alguns d'ells poden aproximar-se a la Terra. La major part d'aquests asteroides són coneguts i les seves òrbites han estat calculades.

El que li va passar a la Terra fa 65 milions d'anys no va ser res comparat amb l´impacte sofert pel nostre planeta: quan la Terra es va formar fa uns 4.600 milions d'anys, rius de material incandescent encara circulaven per l'ardent superfície. L'esdeveniment és fins avui la major catàstrofe planetària registrada en el nostre Sistema Solar. quan un planeta de la grandària de Mart va xocar contra la Terra a una velocitat de 40.000 qm/h. L'impacte va fondre la Terra per complet i part d'aquell planeta es va unir amb la Terra per augmentar la grandària del nostre i fondre els seus nuclis. Però una ingent quantitat de material fos va saltar a l'espai, per tornar a unir-se i formar la Lluna. Els càlculs indiquen que no solament va haver-hi una trobada, sinó dues, fins a la total destrucció de *Theia. La Terra va inclinar el seu eix i la Lluna ho va estabilitzar, al mateix temps que ralentia els dies a mesura que passava el temps. Després de l'impacte, la durada del dia era de 5 hores i la nostra Lluna, solament estava a 20.000 qm.

La Terra es va refredar amb el temps i van aparèixer les estacions, una atmosfera, l'aigua i temperatures van possibilitar l'aparició de la vida, enigma encara sense resoldre. La teoria de la panspermia, la més utilitzada per determinar l'origen de la vida, diu que l'aquesta va venir d'altres llocs del Cosmos, d´estels i asteroides que van xocar contra la Terra i contenien, com se sap en l'actualitat, elements bàsics per a la formació de la vida. Uns 1.200 milions d'anys després d'aquell xoc, la vida va sorgir i es va estendre ràpidament sobre la Terra. La NASA ha estudiat el cas i realitzat proves, sotmetent a aminoàcids, aigua i altres elements que porten els estels a temperatures i pressions altíssimes simulant l'impacte. Per increïble que sembli, els aminoàcids no van quedar destruïts,i van començar a formar pèptids, la missió dels quals entre unes altres és unir als aminoàcids en proteïnes. Els estels estan formats essencialment d'aigua, gel sec, sodi, metà, magnesi, silicats, ferro i amoníac. Durant les primeres etapes de la formació del Sistema Solar, milions d'estels impactaven sobre els planetes. La majoria d'ells no presentaven condicions favorables per acollir la vida, però la Terra i Mart sí. Els estels no han de ser propietat exclusiva del Sistema Solar. Si la teoria de la panspermia és certa, podríem parlar de milions d'espermatozoides caient sobre grans òvuls que serien planetes les condicions dels quals són favorables per a la vida. Milers d'estels van caure sobre Mercuri i la Lluna, que contenen milions de cràters d'impacte, però tot sembla indicar que no va servir de res.
S'han trobat bacteris extremófils a 40 km d'altura, suportant condicions infernals com la radiació ultraviolada del Sol, però cap científic és capaç de saber si procedeixen del nostre planeta o han estat dipositades allí pel pas proper d'algun cometa. La vida no sorgeix per si mateixa enlloc de l'Univers, sinó que necessita d'unes condicions adequades existents a certs planetes i unes molècules bàsiques que contenen els estels, combinats en aquests ambients selectes de l'Univers com la Terra. 

Vida, una barreja que es coneix: Oxigen (60%), Carboni (18%), Hidrogen (10%), Nitrogen (3%), aquests quatre últims majoritàriament en forma d'aigua; Calci (1.5%), Fòsfor (1%), Potassi (0.25%), Sofre (0.25%), Sodi (0.15%), Clor (0.15%), Magnesi (0.05%), i Ferro (0.006%), i uns altres de proporcions ínfimes....i una espurna.

Au siau!

Viatjant per l´univers

Astrònoms han descobert en un mateix sistema solar tres planetes no gaire grans situats a la zona habitable, i per tant podrien comptar amb aigua en estat líquid i ser candidats per albergar vida, segons ha informat l'ESO. Es tracta de la primera vegada que es troben tres exoplanetes de cop amb aquestes característiques. Els estels més distants d'aquest sistema triple són Gliese 667A i Gliese 667B. Un dels planetes s´anomena Gliese 667Ce. Els tres planetes orbiten al voltant de l'estel Gliese 667C, situada a prop a la constel·lació d´Escorpí, a uns 22 anys llum de distància. L'estudi, en el qual han participat diversos centres i les observacions han estat realitzades gràcies a l'ús d'un espectrògraf, instal·lat en el telescopi amb un diàmetre de 3,5 metres que té en l'observatori de la Silla, a Xile. Gliese 667C és un estel àmpliament estudiat que forma part d'un sistema estel·lar triple conegut com Gliese 667. Estudis previs ja havien detectat tres planetes al voltant de Gliese 667C, però l'equip ha analitzat les dades i aportat de noves per concloure que els planetes poden ser set, dels quals tres són superplanetes en zona habitable (la superterra és un planeta, rocós, amb una massa equivalent entre 1 i 10 vegades la de la Terra). En el nostre sistema solar no hi ha cap planeta igual, ja que o són més petits o ja són gegants gasosos. Els dos planetes més atractius, Gliese 667Cf i Gliese 667Ce, tenen 2,7 masses terrestres i un període oribtal de 39 i 62 dies, respectivament. Els tres planetes no han estat observats directament, sinó que, com sol ser habitual, s'han localitzat gràcies al mètode de la velocitat radial (un sistema consistent a detectar en estels algun moviment estrany que pugui ser atribuït a l'influx gravitatori d'algun planeta proper). Anem a Mart, projectem tornar a la Lluna, descobrim nous planetes on podríem viure. És fantàstic que poguem fer tot això!. Que maco seria anar, deixant darrera tanta morralla!.

Au siau!

Bactèries mutants!

Capaces de sobreviure a la radiació corroeixen els equips i poden suposar un risc per a la seva estructura com per a la integritat física dels ocupants de l´EEI, l´Estació espacial internacional. Ni les duríssimes condicions de l'espai exterior són un obstacle insalvable i sobreviuen a les gèlides temperatures que hi ha més enllà de l'atmosfera terrestre. Ho fan sense aigua i sense res que les protegeixi de la intensa i letal radiació del Sol i els estels. Els bacteris porten vivint dins i fora de l'Estació Espacial Internacional des que aquesta comencés el 1998. I ara s'estan convertint en un problema seriós. Va donar la veu d'alarma fa ja un any el vicepresident de l'Acadèmia russa de Ciències, durant una conferència científica celebrada a Moscú. Han estat identificats fins al moment 76 classes de microorganismes diferents a la plataforma orbital. Molts d'ells són inofensius, però alguns són capaços de causar greus danys. Els bacteris estan atacant l'estació. Aquests organismes corroeixen els metalls i els polímers i poden causar fallades en els equips. Amb l'agreujant, a més, que es tracta de bacteris mutants, és a dir, que han canviat per adaptar-se a unes condicions molt diferents de les quals estaven acostumades. I ningú sap fins a on poden arribar aquestes mutacions. Els responsables de les missions de proveïment a la ISS han intentat per tots els mitjans que cap bacteri es colés als carregadors espacials. Però no han tingut èxit. La història es repeteix des de l´inici de l'era espacial. La ciència ficció ja és aquí!!. Vénen els mutants!!

Au siau!

Espionatge cibernètic dels governs

Aquests dies ha estat notícia les manifestacions d´un empleat del servei d´intel.ligència americà, Edward Snowden. Segons aquest treballador, fugit fora de la jurisdicció americana, els centres d´intel.ligència americà i anglès han estat interceptant, emmagatzemant i espiant els correus, missatges i trucades que circulen a les xarxes. No són afirmacions, sinò informació segura, ja que diversos mitjans han accedit a documents secrets que així ho demostrarien. És el Gran germà d´Orwell. Les dades escrutes pertanyen a milions de ciutadans en servidors de Google, Facebook o Skype. L´espionatge als ciutadans inclou trucades, missatges, correus electrònics, entrades a Facebook, historials de navegació a Internet, etc. La hipocresia d´aquestes bèsties que entren a la intimitat de les persones -tots hauríem de recordar que també tenim drets, tots, -, és tan gran que s´atreveisen a manifestar que no n´hi ha problema, ja que ho fan dins lalegalitat. ¿Legalitat?. ¿Quina legalitat? ¿Com es pot parlar de legalitat, si un ciutadà normal és intimidat i espiat d´aquesta forma tan brutal? No. No tot val. El servei anglès, més europeu que el americà, no va tenir més remei que reconèixer que es va fer un espionatge sistemàtic, amb què es van interceptar els telèfons i ordinadors de polítics i funcionaris a les reunions del g-20 a Irlanda, per exemple. O sigui, que no es salva ningú. Ni califico el tema, perquè els fets es califiquen sols. Qui a partir d´aquí pensi que no n´hi ha per tant, o és legítim per salvaguardar no se què, millor ingressi a Sant Boi. És una autèntica bestiesa, deixant molt enradera a Huxley. Estan a sobre nostre. Qualsevol dia apareix el Gran Germà, i no serà Mercedes Milà.

Au siau!

Primera intervenció planetària amb Google glass

Les ulleres de realitat augmentada de Google han permès que diversos metges participin des de diferents parts del planeta a la primera operació quirúrgica del món amb aquesta tecnologia. Google Glass és un dispositiu format per una càmera, GPS, bluetooh, micròfon i un petit visor que permet al cirurgià visualitzar les constants vitals sense desviar la vista del camp quirúrgic. El cap del servei de traumatologia de la clínica CEMTRO, Pedro Guillén, s'ha col·locat les ulleres per trasplantar a un pacient els condròcits del genoll, un tipus de cèl·lula que es troba als cartílags. Guillén, que s'ha convertit en el primer metge del planeta a operar amb aquestes ulleres. "M'he col·locat les ulleres, que només porten una patilla, amb una càmera integrada que transmetia per internet a més de 160 persones tot el que jo veia i m'han preguntat des de Califòrnia i Sidney", ha manifestat Pedro Guillén. Guillén ha destacat que és un avanç molt gran per a l'ensenyament de la medicina, en evitar que els metges s'hagin de desplaçar. L´home de vegades fa coses impressionants que l´honren, el dignifiquen. Aquesta aventura, de ben segur ajudarà en el món de la salut. Felicitats!

Au siau!

Descoberta una ciutat perduda a Cambodja

Amb l´ajut de tecnologia làser i uns quants calers, investigadors han descobert una xarxa d'avingudes i canals que formen part d´una gran ciutat antiga enllaçada amb el famós complex de temples d´Ankor Wat a Cambodja. El descobriment va ser anunciat al Proceedings of the National Academy of Sciences. L'escaneig amb làser aeri mostra un paisatge urbà planificat i formal no documentat i que integra els temples que daten de fa 1.200 anys. Els làsers van produir un detallat mapa d'un extens paisatge urbà, incloent avingudes i temples que no es coneixien, ocults darrere de densa vegetació en el cim de la muntanya Phnom Kulen, a la província de Siem Reap. És la ciutat perduda de Mahendraparvata. Amb el làser van tenir una
una imatge immediata d'una ciutat sencera que la gent no sabia que estava aquí  va manifestar molt emocionat, Damian Evans, de la Universitat de Sidney i principal autor de l'estudi en una entrevista per video des de Cambodja. Evans va agregar que va ser un moment d'il·luminació quan els làsers van revelar des de l'aire  la imatge d'una ciutat completa, amb temples urbans. La tecnologia làser, coneguda com lidar, funciona disparant polsos làser des d'un avió cap al sòl i mesurant la distància per crear un mapa tridimensional detallat de l'àrea. És una eina útil per als arqueòlegs perquè els làsers poden penetrar vegetació densa i cobrir extensions de terra molt més ràpid del que pogués fer-se a peu. A l'abril de 2012, els investigadors australians van col·locar l'equip en un helicòpter, el qual va passar dies recorrent els densos boscos des d'una altura de 800 metres. Llavors l'equip va confirmar les troballes amb una expedició a peu. .
Els investigadors tenen la teoria que la civilització de Mahendraparvata es va col·lapsar per la desforestació i el trencament dels sistemes d'embassaments. Seguim investigant el passat que, ja ho he dit moltes vegades, ens ajudarà a conèixer el nostre futur i a saber més de nosaltres mateixos. Felicitats!

Au siau!

Somniant amb els ulls oberts

El tancament de la Radiotelevisió Grega ha convertit momentàniament al país en l'únic de la Unió Europea sense televisió pública. El Govern va comunicar oficialment el tancament immediat de l'organisme i va deixar d'emetre, i el plà era mantenir tancada tres mesos l'empresa mentre s'escomet un pla de reestructuració i fot al carrer a no se quants treballadors. Els futurs acomiadats són part de la quota de la troica a Atenes: el pacte amb els creditors internacionals implica acomiadar a 2.000 funcionaris o empleats públics fins a finals de juliol; un total de 15.000 fins a finals de l'any proper. Jo quan vaig llegir la notícia, a més de flipar, vaig recordar que abans d´estar asseguts davant la caixa tonta, no n´hi havia tele. Recordava aquelles paraules de la gent gran que, o bé no feia més que xerrar i comunicar-se, o bé sentien la ràdio com a únic mitjà per sentir coses del món o la típica radionovel.la. Fins i tot em vaig atrevir a somniar - lògicament deixant a banda els factors de repercussió social dels acomiadaments i les famílies que n´hi han darrera o com i qui i des de on es prenen les decisions que afecten als demés-, com de guay seria un món sense televisió. Que em perdonin els professionals i periodistes que viuen de la tv, però ¿a què seria maco? Perquè no ens enganyem: n´hi ha molts pocs programes que valguin la pena. I si comparem les hores dels programes que valen la pena, amb les hores emeses i el cost econòmic i social de famílies i famílies alienades mirant xorrades, seria més que maco que tanquessin totes les tv públiques, privades, europees, americanes i marcianes. Que les tanquin, ja. TODOS A LA CAMA, HOMBRE!!

Au siau!  

Investigació sobre l´estudi de la nostra evolució

Científics del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana col.laborant amb la Universitat de Nova York, han dut a terme un estudi que ha determinat que la cara moderna de l'ésser humà va aparèixer fa un milió d'anys i que, l´Homo Antecessor segueix sent l'espècie més antiga amb aquest tret anatòmic tan important. L'autor principal del treball, José María Bermúdez de Castro, ha explicat que les dades, estan basades en la remodelació que sofreix l'os durant el desenvolupament, que deixa petjades inequívoques de la dinàmica del creixement. S'ha treballat amb la cara del noi de la Gran Dolina (Burgos), el primer Homo Antecessor i els experts van comparar el seu rostre amb el d'un individu de la seva mateixa edat però que va morir a Àfrica fa 1,6 milions d'anys, i ha revelat diferències substancials. L'homínid africà, conegut com "el noi de Turkana, assignat a l'espècie Homo ergaster i el seu patró de remodelat facial respon al model primitiu, que els primers Homo comparteixen amb l´Australopithecus.
Després d'aquestes proves, Bermúdez de Castro ha indicat que "ara es pot afirmar que la cara moderna va aparèixer en alguna població humana fa almenys un milió d'anys i que, de moment, l´Homo Antecessor segueix sent l'espècie més antiga amb aquest tret anatòmic tan important, ja que la seva cara moderna està d'acord amb la seva grandària cerebral, d´uns 1.000 cm3. Aquest treball permet aproximar-se cada vegada més a la història evolutiva del gènere Homo a l'últim milió d'anys. L'espècie Homo Antecessor, va guanyar credibilitat amb l'obtenció d'espècimens d'adults i amb la troballa d'una mandíbula humana en el jaciment el 2007. No obstant això, quedava per saber si la morfologia moderna de la cara d'aquesta espècie es devia tan sols a la seva primerenca edat de mort, uns deu anys.L'espècie Homo Antecessor surt reforçada amb aquest estudi del seu creixement facial. Construïnt el passat, construïnt el futur.

Au siau!

El debat de les pensions

És encantador veure com aquells que ahir bramaven per les classes socials, la defensa dels drets, la justícia, el benestar social i no se quantes coses més, són demà autèntics venedrors de tot el contrari. Hauríem de tenir ja una mica de maduresa per escoltar, prendre bona nota i posar una X majúscula perquè no ens preguin tant el pèl, que ja ens prenen prou, joe!. El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, ha fet unes manifestacions on diu que els polítics no tenen dret a mirar per a un altre costat en la reforma de les pensions i ha animat tractar "el problema". Ha dit el noi, que la reforma ha de ser precedida pel consens, però en cas que sigui impossible, això no ha de paralitzar l'acció. L'indicador de sostenibilitat és un senyal d'alerta de com està l'equilibri del sistema de pensions que és molt important. El comissari europeu de Competència no ha concretat què reforma de les pensions hauria de fer-se. M´agradaria saber quants calers cobra aquest individu, quins són els seus béns -segurament adquirits amb gran transparència-, quants calers té al banc en funció de la seva nòmina, quants plans de pensió té i quina serà la pensió que li quedarà amb ell. I proposo que la mitja de les pensions sigui com la seva. Llavors sí, Sr. Almunia. Llavors ens apuntem. És molt fàcil parlar de la vida i de la mort dels demés quan es té la seva vida i pensió. Però no és tan fàcil si guanyés la pensió normal. Segur que tornaria a intentar enganyar a la resta amb les seves parauletes de progre. Ja m´agrada ja que neu sortint de l´armari!. Anirem parlant del tema.

Au siau!

Cercant la satisfacció

En moments com els actuals la insatisfacció s´estèn en totes les persones i móns que envoltant a l´individu: el món familar, laboral, o d´organitzacions on estem enclavats. La insatisfacció té el poder d´ajudar o de perjudicar-nos en funció del seu grau  i de com la somatitzem. En funció de les condicions personals la intensitat de la insatisfacció pot portar a situacions de vegades molt complexes i de difícil retorn. En d´altres, la insatisfacció és un estímul que porta a més de a qüestions crítiques, també a cercar propostes, alternatives i moviment. Aquesta buidor interior que de vegades es sent pot portar doncs al tedi o a una font d´energia que empenyi cap endavant, sense mirar cap enrera desplegant el potencial que un té. Les persones amb inquietuts, amb sensibilitat, amb inconformisme solen ser víctimes de la insatisfacció i en funció del seu tarannà i la seva tranquil.la reflexió poden bascular al costat fosc o blanc de la persona. És bó mirar la nostra actitud per valorar més el que tenim nosaltres i al nostre entorn: són tantes i tantes les vegades que es mira més enllà de les nostres possibilitats!..., que no apreciem el més proper. La reflexió, la meditació  i cercar-nos a nosaltres mateixos són bones pràctiques que ajuden a portar-nos cap a la satisfacció, a conciliar-nos amb la nostra realitat i a modificar els nostres enfocaments, a cercar camins i alternatives.

No ho despreciem.

Au siau!

Al cervell neixen noves neurones cada dia

Un grup d'investigadors de l'Institut Karolinska d'Estocolm (Suècia), ha pogut comprovar que les concentracions de carboni pesat es reflecteixen a les llargues cadenes de l'ADN de les cèl·lules del cervell i gràcies a això han pogut esbrinar el tema del naixement de noves neurones en el cervell adult. Les neurones nascudes als anys 40 i 50 han estat datades igual que els arqueòlegs daten les seves troballes. Mesurant la concentració a l'hipocamp, de mostres de teixit procedent de persones mortes, els investigadors han trobat que més d'una tercera part d'aquestes cèl·lules són renovades al llarg de la vida: al voltant d'1.400 neurones noves s'incorporen cada dia durant l'edat adulta en l'hipocamp, un ritme que amb prou feines decreix amb l'edat. Durant molt temps es va pensar que l'home naixia amb un nombre concret de neurones i que no es formava cap nova més. Experiments dut a terme fa 15 anys amb bromodeoxiuridina, una substància química que ja no s'utilitza per a estudis amb persones, van deixar clar que sí hi havia neurogénesis en el cervell adult. Aquesta és la primera evidència que hi ha una substancia neurogénesis en humans al llarg de la seva vida adulta, la qual cosa apunta al fet que aquestes noves neurones contribueixen al funcionament del cervell. Esperem doncs que aquestes noves neurones serveixin per veure si som una mica més persones, una mica més humans i una mica més intel.ligents, perquè mira que som d´ases, noi!

Au siau

Es destruirà l´educació superior

La crisi castiga a bona part d'Europa i dibuixa un nou perfil de l'educació superior. Mantenir un bon nivell de qualitat en l'educació en un moment de reducció de fons públics, i buscar una sortida professional als milers d'estudiants que es graduen cada any són reptes que afronten les universitats europees. Maria Helena Nazaré és presidenta de l'Associació Europea d'Universitats i reflexiona sobre el tema. Molts estudiants que han acabat les seves carreres o els seus postgraus han de marxar a altres països a buscar treball. En el camp de la recerca, hi ha un problema d'accés al coneixement. Cal permetre que els investigadors tinguin accés a dades i estudis que són de preocupació mundial. Europa està vivint un dels seus pitjors moments financers i porta als Governs a retallar també en educació superior. Les retallades afecten més als països del sud d'Europa, on en molts casos ronda el 10% de baixada. Això està provocant que la tradicional bretxa entre nord i sud s'expandeixi encara més. L'educació és una estratègia a llarg termini. Es pot suportar una retallada breu i de forma molt acurada, però si es produeixen any rere any, es destruirà el sistema d'educació superior. No hauria d´afectar als laboratoris. En el nord hi ha molts països en què les universitats són gratuïtes o gairebé gratuïtes. L'accés a la universitat ha de dependre de l'habilitat de l'alumne, i no de la seva capacitat econòmica. Els estudis demostren que com més elevada és la qualificació i l'educació de la població, més desenvolupat serà el país, i els Governs haurien de ser conscients d'això. Aquest és el panorama dels estudiants. Anem bé!
Au siau!