Nens, educació i el món en què vivim

Ja he comentat diverses voltes que a La Vanguardia, www.lavanguardia.com , tenen moltes virtuds. Entre elles està l´espai de La Contra, espai d´entrevistes portat pels periodistes Victor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, i que és un pou de coneixement. M´ha sobtat força l´entrevista a Catherine L´Ecuyer, advocada, investigadora i divulgadora de temes relacionats amb l´educació. Ja sabeu que els temes d´educació i ensenyament són una part important de l´ideari en què crec, i per tant m´interessa les reflexions i estudis que es fan sobre la matèria. L´Ecuyer defensa que la societat hauria de tornar a educar i no a inculcar. Segons les tesi que defensa, estem creant infants amb una saturació d´estímuls que fa que a la vida real els torni impacients, que fa que tot els avorreixi. En créixer essent infants plens d´activitats i sobreestimulats, el nen es va convertint en un adolescent que ho ha vist tot i que ho té tot, fet que fa que es bloquegi el seu desig. Conclou que el consumisme que pateixen és la forma més directa per acabar amb el desig d´admirar i comprendre dels nens; nens saturats que no gaudeixen de les coses, que són carn de frustració. Només, segons la investigadora, educar en l´admiració, pot retornar el seu interès per la vida i el món que l´envolta. Són bones reflexions perquè en general crec que és una bona radiografia de la situació que visquem en general. Ens preguntem què passa amb els nostres joves, com és possible que vegin la vida des d´una perspectiva que creiem equivocada. Però no tenim present que prenem moltes decisions errades en el seu temps d´infant, i aquestes coses es paguen. Els fem partíceps de la vida còmode, gairebé hedonista, són el centre del món i totes les coses són per ells i fem esforços per fer de les seves habitacions un petit Cutre inglés. Els posem activitats a dojo, perquè sàpiguen de música, d´idiomes, d´esports, reforços, etc.. i molta tele, que no molestin. Efectivament després, no poden anar per la vida perquè és mantega sense fonament. Hem de procurar que es preguntin amb la seva innocència per aquest món, que perdin el temps en comprendre, que sàpiguen la cultura de l´esforç el que és, respectar el ritme i sentit de les coses.

Acabo amb una frase del mateix article que ja sabíem però que és real, actual i total: "Mai no havíem tingut tanta informació i mai no havíem après tan poc". Així és.

Au siau!