Com anem?

Segons les informacions que van arribant als mitjans, mai a la sèrie històrica de l´estalvi familiar, s´havia arribat a una situació com l´actual en què l´estalvi de les famílies havia arribat als nivells més baixos coneguts. La tasa d´estalvi continuarà caient a nivells brutals al llarg de l´any entrant. Segons les dades que es manegen, ni tan sols a les dècades dels 70 amb la crisi del petroli, s´havia baixat del 10 % en l´estalvi en relació als ingressos de les famílies. Ara, però, la dada és contundent: de mitja, de cada 100 euros de renda que es disposa, les llars només poden guardar 6,6 euros. L´any 2009 per exemple, la tasa d´estalvi era del 17,8 % i a la sèrie desde 1999 al 2011 en un 14 %; com es pot veure, molt lluny de la realitat actual. Les causes són conegudes i tenen fonament a la destrucció dels llocs de treball, la pèrdua de poder adquisitu dels salaris i menys inversió i transferències públiques per les polítiques d´ajustament, així com les pujades d´impostos tant a l´IRPF com a l´IVA. Aquest panorama compromet clarament els processos d´inversió futurs de les llars i del país.

Per acabar- ho d´adobar s´ha conegut que la diferència entre els sous dels directius, entre cometes, i els treballadors ha crescut al llarg d´aquest mateix període, segons un informe de l´escola de negocis EADA, i constata que el salari dels directius va incrementar-se un 3,16 %, de mitja fins els 75.106 euros, el dels caps intermitjos es va mantenir en els 37.700 euros i els treballadors mitjos en els 21.408 euros. Les dades no ens parlen dels sous dels càrrecs i grans tòtems d´organismes i institucions, segurament per no fer palès la gran diferència de classes existent.

És important retornar la possibilitat que el ciutadà de peu pugui ser un individu amb capacitat. La seva angúnia i angoixa per arribar a final de mes, no ajuda a motivar l´esperit emprenedor, ni a confiar en el sistema i això es va convertint en una piconadora difícil després d´aturar. Per altra banda la nul.la capacitat econòmica per entrar dins el bucle econòmic, comporta la impossibilitat d´ajudar a la roda de l´economia.

No cal anar a Harvard, coi!

Au siau