L´humanitat mor una mica més

Hem sabut pels mitjans que Aenki Kassie, persona que no coneix ningú més que la seva família, ha mort als 71 anys a Upington, Sudàfrica. ¿És destacable i important? Doncs poder sí. Resulta que Aenki Kassie era l´antepenúltima parlant de la llengua viva més antiga de Sudàfrica, el san. Ara, només dues persones més a tota Sudàfrica segueixen parlant el san. És aquesta una llengua del desert de Kalahari que els lingüistes consideren la més antiga de les llengües indígenes del país. Es conserven unes 12.000 pàgines de transcripcions de la llengua san, recollint informació dels mites, històries, creences i rituals del poble khomani. El lingüísta alemany Wilhelm Bleek és el gran estudiòs de la llengua san, havent publicat un diccionari explicatiu d´aquest idioma a punt d´extingir-se. Una llengua mor, i amb una llengua mor una mica de la nostra humanitat, quan no queda ningú que la parli o l´entengui i això està a punt de passar amb la forma més antiga de comunicació del nostre bressol, l´Àfrica. El 1973 ja es va creure que no quedava cap persona que parlès aquesta llengua. Però el 1998 per qüestions legals es va poder conèixer gent que encara en parlava i després d´una cerca de milers de kilòmetres, es van localitzar 25 persones. Com la nostra societat només coneix vendre i comprar o treure profit, el llavors president del país, Thabo Mbeki va donar-los 400 km2 de terra, però el temps -inexorable- ha acabat amb tothom, menys dues persones. Els N/uu parlants del san, es van convertir en un símbol de l´Àfrica més vella. La UNESCO ha treballat al llarg d´uns quants anys amb Aenki Kassie i la seva filla per poder aconseguir preservar el patrimoni oral. Potser no tinguem consciència del fet, però la desaparició d´una llengua és quelcom més d´un signe de modernitat. Aplastats totalment pel "Gran germà", anem despreciant aquelles coses que formen part de la cultura humana, que estan a dins del nostre cervell, de la nostra manera de ser i de pensar. No n´hi ha prou pàgines per fer referència als estudis i treballs dels lingüístes sobre la importància de conservar les nostres llengues i saber més d´elles per interpretar part del que som avui en dia la humanitat. No serà més que una notícia la mort de l´últim dels parlants san, però en realitat serà més que una notícia més. Serà una mica més la mort de la nostra humanitat, la que desprecia la cultura i el coneixement, la que incorpora com a tòtems i déus la faceta més material del ser humà. És el que hi ha.
Au siau!