Dies enrere el periodista Josep Corbella ens feia sabedors que científics de l´Institut Europeu de Bioinformàtica (IEB) han dut a terme diverses investigacions en què es demostra la possibilitat de guardar informació en mol.lècules d´ADN, conviden les properes investigacions a agafar el trajecte de l´arxiu d´immenses quantitats d´informació a l´ADN amb un cost mínim i obrint portes de la ciència ficció. L´ADN ja és per sí mateix un giny, una mol.lècula complexe i d´una enorme potència encara desconeguda, que conté la informació genètica que cal per construir vida i per tenir una vida molt llarga en el temps geològic.
La investigació dels científics de l´IEB ha estat curiosa. Van codicar cinc documents en ADN, és a dir amb el llenguatge genètic de les bases d´ADN (A, C, T i G), en concret, obres de Shakespeare en format txt, un article en pdf dels científics Watson y Crick, el famós discurs de Martin Luther King en mp3, una foto en format jpg i un altre arxiu de text. Un cop transformat en llenguatge d´ADN mitjançant ordinadors, van enviar els codis a una empresa americana especialitzada en sintetitzar ADN, l´emrpesa Agilent. Aquesta empresa va passar la informació de format informàtic a format químic, fabricant mol.lècules d´ADN amb les dades. Segons ja han pogut demostrar, un gram d´ADN conté més informació que un milió de cd´s, en paraules del director de la investigació Ewan Birney. Ja es freguen les mans les grans potències i empreses, pensant en les possibilitats econòmiques i les portes que pot obrir en diversos camps. L´ètica, com és habitual en aquests casos, quedarà en tercer o últim plà, sens dubte. Però és innegable que un cop més, l´home mostra la seva potència investigadora com a espècie i és capaç de fer i aconseguir coses que molt poques espècies vives han pogut o poden fer amb la tecnologia que té al seu abast. El debat, està servit.
Au siau!
La investigació dels científics de l´IEB ha estat curiosa. Van codicar cinc documents en ADN, és a dir amb el llenguatge genètic de les bases d´ADN (A, C, T i G), en concret, obres de Shakespeare en format txt, un article en pdf dels científics Watson y Crick, el famós discurs de Martin Luther King en mp3, una foto en format jpg i un altre arxiu de text. Un cop transformat en llenguatge d´ADN mitjançant ordinadors, van enviar els codis a una empresa americana especialitzada en sintetitzar ADN, l´emrpesa Agilent. Aquesta empresa va passar la informació de format informàtic a format químic, fabricant mol.lècules d´ADN amb les dades. Segons ja han pogut demostrar, un gram d´ADN conté més informació que un milió de cd´s, en paraules del director de la investigació Ewan Birney. Ja es freguen les mans les grans potències i empreses, pensant en les possibilitats econòmiques i les portes que pot obrir en diversos camps. L´ètica, com és habitual en aquests casos, quedarà en tercer o últim plà, sens dubte. Però és innegable que un cop més, l´home mostra la seva potència investigadora com a espècie i és capaç de fer i aconseguir coses que molt poques espècies vives han pogut o poden fer amb la tecnologia que té al seu abast. El debat, està servit.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario